dissabte, 12 de gener del 2008

AL MEU CARRER

Al meu carrer, de xiquet,
l'estiu feia altra flairança:
perfum de gessamí i de rosa
i d'altres que porta el vent…
quant de perdut!
quanta enyorança!

Al meu carrer, de xiquet,
ocells cantaven al dia mariner,
allà, la Torre del Gerro,
enllà, vaixell marinant,
on és tot? ja no ho puc vorer…
quant de perdut!
quanta enyorança!

Al meu carrer, de xiquet,
cinc plataners hi vivien,
una parra, un nisprer i més arbres onsevulga
omplien de goig la vida…
quant de perdut!
quanta enyorança!

Al meu carrer, de xiquet,
la pluja fangava terra,
olor que a la memòria em ve...
la sent-ho! quin gaudir…
quant de perdut!
quanta enyorança!

Al meu carrer, de xiquet,
ramats de libel.lules volant,
aquí, la “mantis” immòbil mira el llagostí inquiet,
allà, bellugadisses papallones volten el llangardaix vivaç,
mira la granota feixuga! salta que salta, però…
on sou?... quant de perdut!
quanta enyorança!

Al meu carrer, de xiquet,
migdiada arribada... veïns i portes obertes...
quietud… dones… safates i testa… bugada...
crida l'afilador... llander... lleter… senzill i ardu… altres temps,
quant de perdut!
quanta enyorança!

Al meu carrer, de xiquet, corrie'm....
jugave’m... a canut... a “terreny”… arcades... perill,
la mare crida! Suor... berenar...
quant de perdut!
quanta enyorança!

Al meu carrer, de xiquet,
capvespre i rats penats,
a la nit...milers d'estels! la lluerna màgica! els grills cantaven!
“galà de nit” i nosaltres...
el sopar... i els veïns... i la conversa…
fragància i alegria, quin espectacle!
àpat immemorial sota celestia... mai més tornarà!
quant de perdut!
quanta enyorança!

Al meu carrer, ara mateix,
asfalt i res... rodes, emboç,
gent i més gent... amunt i avall,
trages, corbates, maletins,
compres, borses, clàxons,
fum, pressa, estrés,
el vent crema i jo... he col.laborat?...
quant de ciment!
quanta recança!