divendres, 11 de gener del 2008

CANÇÒ DEL VENT



M'arriba la veu del vent i sense voler escolte paraules vingudes de lluny que ameren tot el meu cos d'un nou sentiment de culpa, per què, per què?

Son crits desesperats de gent ensangonada, de mares agenollades plorant als seus xiquets, xiquets plens de tendresa… vençuts per la misèria!

Maleida misèria creada que ens portes cap a l'odi enverinant els cors, pedres que busquen venjança per venjança, matant amb la impietat, torturant en nom de la iniquitat.

I sense voler m'assabente dels significats dels plors, però, jo no hi puc fer res… malgrat tenir mans com ells, malgrat tenir ulls com ells… sols puc sofrir per ells, sols puc plorar per ells, sols puc pregar per ells!

M'arriba la veu del vent i sense voler escolte paraules vingudes de lluny que ameren tot el meu cos d'un nou sentiment de culpa, per què, per què?.