divendres, 11 de gener de 2008

GERMÀ SOL

Lluny en la distància i el temps,
tant com aquells que et miraven estranyats,
com aquells que et tenien per deïtat…
tant lluny i tan a prop de nosaltres,
tan a prop que et sentim…
gràcies, germà sol.


Ahi! Si ens pogueres parlar
de fragments de la història en el temps,
de memòries perdudes en la història,
d'aquella gent, avui nosaltres,
tu, espectador etern
d'esta pel.lícula que és la vida…
gràcies per no dir res, germà sol.


La flor et crida dia a dia,
l'arbre parla sempre amb tu,
i quan aguaites, ja s'alegren les criatures!
de seguida el canten ocells!
la natura sempre amb tu,
gràcies de part seua, germà sol.

Sabedors de la teua bondat…
Qui trepitja el que tu cuides?
Qui destruïx el que tu tan vols?
Qui mata el que tu t'estimes?
Qui enverina el teu espai?...

Avui ningú no et mira estranyat,
ningú el te per deïtat…
aquell antic respecte a la vida…
s'ha perdut en la misèria del temps!
Il.lumina-nos en la misèria,
gràcies germà sol.

Eres foc i eres llum,
eres flama i claredat,
rei de la natura,
príncep del dia,
advocat de la vida…
no deixes mai de mirar-nos
encara que siga un esforç,
t'ho agraïm, germà sol.