divendres, 11 de gener de 2008

PLUJA

Cortina que ratlla el paisatge,
regal pels ulls que ho contemplen,
relaxant pels sentits
d'aquells que entenem la vida,
d'aquells que estimem la vida.

Corre l'aigua jugant
per sendes abans invisibles,
riuets que naixen i finen,
riuets que són i no són,
nosaltres som un riuet.

Cauen gotes a la tolla,
bombolles que naixen i finen,
bombolles que són i no són,
la vida és una bombolla.

Pluja d'hores incertes
inconscient del temps que banya,
temps d'incontrolada durada
que no se sap quan acaba.

Vivim en la incertesa del temps,
morim en hores incertes
per a viure eternament.
Nosaltres som temps!

Tro que tremola al cel
i ens fa tremolar a nosaltres,
llamp que il.lumina el cel
i ens deixes vorer paisatges,
aigua que ompli la vida
i ens dona l'oportunitat…
l'oportunitat de viure.

Benaurats aquells que aguanten el tro
i guarden amb ells la llum del llamp,
perquè de trons esta plena la vida
i poquets aprofiten el llamp.

Un instant per al llamp,
un instant per a viure…
en aquest món de pluja.