Som l'ombra d'un ahir encara flamejant al foc sagrat, estatge d'avantpassats, temple d'una cultura... la nostra.
Al recer de la llar una família... intimitat.
L'encanudit pastor, vetust ja, enceta el Nadal:
L’nimal sagrat, primícies dels cereals... pa, coques... torrons avui.
A la missa del gall desperte del somni, mitja nit, tot fosc, mire la xumenera.
Del tió queda una brasa, petita... mire al darrere, no hi ha ombra i pense....
demà que és, serà Nadal?
