divendres, 11 de gener de 2008

XIQUET PERDUT

Qui eres, xiquet perdut?
qui t'ensenyat a parlar amb llàgrimes?...
massa prompte per conèixer la misèria!
no pots comprendre,
aquest no és el teu món!

Si t'arriba la vida,
que el record s'ofegue amb la nova mirada,
que la pau òbriga el teu cor arrugat.
de la negra terra encara naix una flor,
serà per tu la il.lusió de l'esperança…
quan arribe la nit el bressolarà la lluna
i en els seus braços voràs eixir el sol…
una nova llum d'una nova vida
per a un nou amor…
que eixe amor siga per tu pare i mare!

Si t'arriba la mort, tu ploraràs per mi
al vore'm en aquest món tot ple de malícia,
i comprendràs on estava la vida...
sempre amb tu!...
Quelcom dia tornaràs a prometre…
tornaràs a viure la mort…
vindràs a fer el que no el deixà l'odi!