Sempre arribarà l'hora de deixar d'ésser, sempre.
Mai la teua consciència deixarà l'existència, mai;
mentre tant, saps que hi eres perquè et sents lliure...
Tanmateix no ho eres, els teus ulls t'equivoquen!
no és així com ho veus, és una enganyifa!
Pots anar més lluny sense hi ser allí,
amb tota la puresa, amb tota l'essència del fet,
certament hi pots arribar a la veritat i la saviesa,
veritablement així és...
Perquè la llibertat resta dintre teu.
I parlar amb l'amor d'aquells sentiments,
vore't de sobte plorant, sentir-te insignificant i alhora...
Trobar la pau i la grandesa!
No era tan difícil, allò fàcil és ignorat.
Maleït cos! Per què no has sigut sincer?
Ara ja és massa tard, t'ha demanat massa cura
i tu li ho has procurat...
Allò que es malcria es torna poltró.
Ara comprenc l'ànima, pobra empresonada!
A l'encanudir te n'adones de l'excés de ximpleries,
de tanta saviesa menyspreada que vivia amb tu...
Pobre de tu! Has viscut la mort massa vivaç
i ara la vida et farà tornar.
Però, me’n penedís i dic adéu!
Ja a prop sents el moment d'eixa esdevinença
com saps que el que naix deu morir,
i abans de morir dius... Adéu!
però, no t'equivoques!... Llavors hi seràs a la vida!
I des d'allà, per desgràcia... Tornaràs a viure la mort!
