Anem en compte, companys!
No siga que ens quedem orfes de paisatge.
Romanguem els ulls oberts:
Que no ens furten els arbres!
Que no ens profanen la terra!
Que no ens usurpen el seu fruït!
Anem en compte, companys!
No siga que ens amagatallen paranys,
desvetlleu el raciocini:
Que no us persuadisquen amb el pretext!
Que no desmerèixquen allò que estimem!
Que no aconseguisquen el nostre llegat!
Anem en compte, companys!
Oligarquia mil.lionaria és el nom,
eixa nova estirp de lladres legals
aval.lats per lleis que canvien en nom del progrés…, el seu!
I a mercé de les circumstàncies..., les seues!
Aneu en compte, companys!
Si pel carrer sel’s creueu
ni una mirada els pegueu,
i si barret en porteu
deixeu-lo a la testa i calleu,
que collons!... Ja els saludareu!
