La societat política, la societat civil i la societat comunitària, son els tres àmbits on ens movem dia rere dia.
L'estat, bressol de les administracions, del poder i l'autoritat, de la burocràcia, és tanmateix nat i sostingut per nosaltres, els ciutadans, la gent de carrer, eixa gent que lluita en la vida per aconseguir un nivell de vida digne a través d'una voluntat privada, individual o col.lectiva i que alhora porta també a les desigualtats socials.
Aquesta societat civil i política s'ha generat mútuament, s'han contradit, s'han equilibrat i desequilibrat, han estat en consonància i en discrepància quasi secularment.
Així doncs, vivim en una societat necessàriament desigual, la qual, també necessàriament construïx i constituïx un estat. Però, què és això que porta l'harmonia i l'equilibri a un estat, nació, ciutat o col.lectivitat? És quelcom que hem heretat cadascú, que portem dintre nosaltres i que s'anomena RESPECTE I TOLERÀNCIA cap a l'individu i a les seues idees o raons.
Les associacions de veïns son un xicotet exemple d'un "fi" estatal on els components d'aquestos, malgrat les diferències socials, culturals o polítiques, intenten treballar per la millora del barri que representen mitjançant propostes dutes a raonament i possible execució a través de llur Ajuntament sempre avalats per una sola causa: el benestar social dels ciutadans.
El problema que pot sorgir en una associació de veïns influint negativament en la seua tasca constructiva és el mateix que sorgix a l'àmbit polític i que, per desgràcia, darrerament està a l'ordre del dia, em referisc a l'oblit dels abans esmenats valors morals, pèrdua que sorgix quasi sempre degut a una, diguem-ne, "fe cega" cap a uns ideals individuals o col.lectius dintre un àmbit social reduït on no caben més raons que les que allí es prediquen per poder arribar a la realització d'eixos ideals, rebutjant per norma o per indignes conveniències de partit tot projecte vinent d'un altre àmbit social que porta a l'execució d'eixe mateix ideal.
Deia S. Francesc de Sales que la política en la seua millor forma es deu semblar a l'aigua, així la millor és la més clara, la més neta i transparent , la que no te sabor, però malauradament avui en dia no hi ha, poc o molt, cap riu que no estiga contaminat, fins i tot l'aigua que cau del cel, i si de cas hi ha algun de net, no hi trigarà molt en estar-ho.
Pense que les associacions de veïns deurien proposar-se intentar ser apolítiques, doncs en el moment que hi hagen corrents polítics entre uns i altres, vinculant les diferents propostes sorgides d'un problema cap a un ideal partidari, la solució d'aquest es pot vorer perjudicat.
Tots volem millorar infrastructures, millorar la qualitat de vida, millorar, a la fi, la nostra societat, però sense dubte tot això passa, malgrat les diferències personals ideològiques de cadascú, per la voluntat individual d'intentar fer dels propis pensaments una eina d'unió col.lectiva i constructiva que encete una acció, perquè, no oblidem que els pensaments produïxen els esdeveniments, i això, en una associació de veïns, deu prevaler sobre totes les coses.
