divendres, 29 de febrer del 2008

BENVINGUT NADAL





Carrers il.luminats, arbres adornats, botigues decorades, torrons, pastissos, caves, saraus, sopades, dies de mal de panxa, regals a desdir, vacances aquí i allà..., tota aquesta marxa s'aveïna d'aquí a uns quants dies. Allà aniran tots amb xiulets, tamborets, disfresses del Noël, barrets i serpentines, com a fidels borregos de la nostra societat de consum. Tot puja de preu, tot val doble, la gent s'amuntega per comprar: pernils, gambes, galls dindi, marisc..., es tira el “burro per la finestra”.

Amb tot aquest “show” del consumidor, quí no s'oblida de l'essència de la festa? Aquell àpat ritual caracteritzat per un accentuat sentit familiar a recer de la llar on crema el tió sagrat..., foc, flama bellugadissa on hostatgen els familiars traspassats fent-se així presents en aquella cerimònia, en aquell espai, temple de la religió familiar..., l'alegria pels freds carrers camí de la Missa del Gall..., aquella hilaritat espiritual del Jesús nat. Tot allò que sentien els nostres avantpassats quan arribava Nadal se n'anat amb ells. Seria això l'essència? No ho sé, el que sé és que avui els pobres han d'anar en compte... No siga que els caiga al damunt el burro de la finestra!!

Així doncs, estimat Nadal, preferisc ser ateu de bon cor i sentiments que no un hipòcrita creient.
Indiferent davant la influència d'un sistema mediàtic que ens impel.la al consum d'articles aliens i contraris al teu missatge.
Descregut d'aquells que es diuen cristians i tenen l'ànima morta.
Inclement amb els que ploren per l'odi i vengen les llàgrimes.
Suspicaç amb les promeses dels polítics tocacampanes.
Desconfiat d'aquells que caminen amb la cara ben alta i les mans amagades.
Aversiu cap a tota convicció que empresona la ment.
Tediós amb les paraules d'aquells que parlotejen sense absència de malícia.
Inexorable contra aquells que segresten la vida d’un innocent.
Misàntrop per les guerres i les misèries al segle XXI... Si! preferisc fugir de tota creença mundana i tenir el meu cor pur davant teua, perquè, ni totes les religions juntes, ni tots els governs del món, poden véncer a la vella temptació de poder material que ens fa concupiscents i insolidaris. I nosaltres, els titllats d'excèntrics, cada vegada en som menys, i més aquells que, aferrats al “sistema”, es passen la vida buscant una felicitat que mai no els arriba per creure que sols a través de Bancs i Multinacionals la poden trobar.

Mentre tant, continuen accelerant-se llurs conseqüències: milers de xiquets moren diària i injustament davant els nostres ulls, també davant els teus, benvingut Nadal.