divendres, 29 de febrer de 2008

CONSCIÈNCIA SOCIAL MALALTA O SOCIALISME EQUIVOCAT?



Aquesta pregunta me la planteje contínuament després dels resultats electorals que s'han donat. Perquè, amb un PP totalment dividit internament, ple de líders en mans de fiscals imputats per corrupció, amb unes polítiques socials deplorables, unes polítiques urbanístiques despotes amb les seues lleis, devastadores amb el nostre patrimoni natural, destructores d'una economia històrica com l'agricultura, temeràriament explotadores dels nostres recursos naturals, inconseqüents amb la nostra indústria tradicional, aniquiladores de la nostra cultura, de la nostra identitat com a poble, irresponsables i buides d'humanitat (accident del metro)...


Que amb aquestes circumstàncies, el PP hi haja trepitjat a tota l'esquerra valenciana, com a mínim ens impel.lix a l'autocrítica. Què ha passat? Per què la societat valenciana ha decidit reforçar aquesta dreta més encara? Jo, com a socialista que soc, estic obligat a donar la meua opinió, encertada o no, però necessària en nom del debat i el discerniment.


Analitzant la situació, podria esquematitzar mentalment dues carpetes word: una amb el nom “formigó” i l'altra amb el nom “feina”. Picant amb el “ratolí” mental per obrir la primera carpeta, veig les següents paraules: “motor de futuro”, “riqueza”, “modernidad”, “imagen”, “vanguardia”. A l'obrir la segona carpeta, advertisc aquest contingut: “estado del bienestar”, “calidad de vida”, “estabilidad económica”, i una subcarpeta la qual, en descobrir-la, em revel.la el seguent: “izquierda = moratoria urbanística = retroceso económico = pérdida estado bienestar = paro”.


D'aquesta manera, sempre subjectivament, advertisc fàcilment el que ha passat: al PP l'han votat, per descomptat, els incondicionals conservadors, però també gran part d'una societat treballadora a l'única empresa (preponderant recurs econòmic) que la Generalitat dona suport, la T.A.S.O.C.V. (taulells, afins, serveis i oci de la Comunidad Valenciana), massa social aclaparada de préstecs i amb por de perdre o vore's minvar els seus ingressos en cas d'un canvi de govern, a la qual els importa un alficòs el que alguns dels seus mandataris estiguen imputats per corrupció. Açò és un procedir ètic? Digne? Generat pel sentit comú? No, sols és fruït d'un sentiment econòmic proteccionista, i per tant ètic dintre l'àmbit familiar.


Però, realment, amb aquesta actitud, estem preservant un futur social, econòmic i medi ambiental ple de garanties pels nostres fills? Permeteu-me la digressió: ens lamentem respecte del canvi climàtic, protestem contra la guerra d'Iraq (una guerra pel petroli), tanmateix, consumim tones i tones de plàstic, llancem al fem objectes no reciclables o agafem l'auto, moltes vegades, innecessàriament..., actuem amb consciència i coherència davant el nostre hàbitat? preservem així un futur saludable pel nostre món o estem perjudicant a ell i a nosaltres mateixos? Si, els ciutadans disposem de la nostra llibertat individual per actuar amb conseqüència sempre que no perjudiquem terceres persones, tanmateix no ens adonem que qui ha votat a un presumpte corrupte per que ens governe, està perjudicant, no sols a terceres persones, sinó també a ell mateix! Per què? En la seua explicació ha fallat (repetisc que és una opinió personal) el Partit Socialista.


La concepció del món, per a un socialista, deu basar-se en l'expressió coherent dels seus sentiments davant una valoració ètica de la realitat, ètica fonamentada o establida per la relació existencial, dinàmica, entre els valors humans i el respecte que mereix tot allò que ens envolta, que viu i fructifica al nostre entorn. L'ésser humà es perfecciona en el procés de la història, i eixa perfecció es pot accelerar a través dels canvis en les estructures polítiques, d'ahí la paraula “progressisme”. El progressisme suposa que l'ésser humà amplie els seus coneixements, augmente la seua consciència crítica i supere, a través de les institucions, els conflictes.

L'altre progrés és un progrés mecànic procurat per l'anterior, material, d'altra banda necessàri per donar qualitat de vida a l'activitat humana, però que, de vegades, quan traspassa el límit d'un equilibri establit per la naturalesa de les coses, es pot transformar en una trampa mortal.


Hem sabut, els socialistes valencians, executar la didàctica necessària per donar a conéixer i fer entendre a la ciutadania les conseqüències d'un concepte de progrés basat únicament en una economia de diner ràpid i abundant, fonamentada en la destrucció del nostre entorn, dels seus recursos naturals, i responsable de l'aniquilament de la diversitat de recursos econòmics al país Valencià? Ha penetrat en les ments de totes i tots els valencians aquest missatge vingut d'una consciència crítica socialista? Hem sabut il.lusionar la gent d'esquerres per anar a votar? Hem sabut ser, els socialistes valencians, com deia Pablo Iglesias, íntegres, seriosos i moralistes, donant exemple amb les polítiques urbanístiques dels seus Ajuntaments? Hi ha hagut una disciplina de partit ferma i conseqüent? Hem sabut, els socialistes valencians, vore més enllà de l'àmbit dels nostres ulls per aprofundir en els greus problemes de la nostra ciutadania? Som la consciència de la societat que volem? Hem treballat incansablement per defensar l'interés social de tots els que conformem aquesta societat plural i multicultural? Som socialistes del País Valencià o ens pleguem a les voluntats dels assessors polítics per buscar el vot moderat que, segons ells, preferixen escoltar el nom Comunidad Valenciana? Dotem, així, de dignitat la nostra llengua i cultura? Defensem, així, el nostre sentiment d'identitat, o també açò depén de Madrid? Hem sigut, els socialistes valencians, ferms i transparents amb les nostres decisions, o també depenen de Madrid? Hem fet l'esforç, els socialistes valencians, de vertebrar d'una vegada aquest País perplex més que mai? Si, aquestes preguntes me les planteje, també, en aquestos moments. Mentre, la veu de la consciència em dicta:


“Els bons socialistes tenim el deure d'anar cargolant l'anella que va conformant amb fermesa el progrés evolutiu de la llarga cadena ideològica socialista, però, aquesta tasca depén de l'honestedat i reputació individual de cadascú de nosaltres. Necesitem perfils humans responsables, necessitem companys disciplinats en la rectitud i no aquells que busquen la satisfacció personal dels seus desitjos i interessos, necessitem companys que estimen més el deure que la reputació, que rendisquen culte a la veritat i que sapien governar les paraules, sols amb aquestos atributs forjarem amb les noves eines del progrés aquesta cadena que avança pel demà, sols amb aquestos atributs, podrem portar amb èxit el nom de socialistes”.


El que cal fer ara mateix.