dijous, 28 de febrer de 2008

CRISTÒFOR COLOM, EL DESCOBERT


"Un desig de la fortuna i l'error d'un navegant, han determinat que els únics éssers que podien legítimament enorgullir-se de ser americans, porten el nom d'una regió asiàtica en la que mai posaren els peus. Indis fou el nom amb el qual els va batejar el Sr. Colom, i indis segueixen sent anomenats per nosaltres. I, tanmateix, el nom que ells es donaven a si mateix era molt més bell i més proper a la realitat. Es cridaven senzillament "homes" o "homes vertaders".

Tota nació que es diu "potent" ha passat per la desgraciada missió de la colonització, o siga, la imposició de la llengua i la cultura, l'explotació comercial dels recursos naturals en un altre País suposadament endarrerit. Un Continent que ja era habitat des de fa nou o vuit mil anys a.C., que abans d'arribar el senyor Colom hi existia una societat de cultures pròpies de cada territori, diguem per exemple el poble quitxu, els txibtxes, inques, maies, asteques, arawaks, guaranís, maputxes, etc., amb una llengua pròpia, un art i tècnica tèxtil molt avançades, arquitectura, ceràmica, metal.lúrgia, orfebreria, escultura, pintura, astronomia, organització social, estat centralitzat, religió pròpia, etc. Podem dir que aquest continent estava social i econòmicament endarrerit? El que sí que podem dir és que la paraula "descobriment" pertany a aquells “homes vertaders”, els quals varen descobrir el terrorisme, el genocidi, la humiliació i el domini vinent d'un poble alié que va tallar els peus a les cultures d'un Continent que caminava lliure.



Aquella gent va ser doblement enganyada, enganyada per la seua pròpia religió, per les seues creences, molt dignes creences, i tornada a enganyar per la nova religió, una religió que portaria la nit a aquells pobles, la religió de l'home blanc depositaria de la veritat, de la raó, de la moral, tot ignorat de tenir la pròpia consciència malalta.
El Cristianisme va arribar a Amèrica i no se n'adonà del respecte que aquell poble tributava al Creador, a tota la seua creació i a la mare comú de tota vida, la Mare Terra. Aquells “homes vertaders” vivien integrats en la natura i aquesta els revelava una veritat materialitzada en una religió idòlatra, qui pot, així doncs, demostrar l'existència d'una ofensa a un Déu del qual ningú sap la causa de la seua naturalesa, de la seua essència i que, tanmateix, tots relacionem amb l'estima i el be ? Només aquells que, com deia abans, tenen la consciència malalta.
Quan va arribar el Sr. Colom a América, vivien als EEUU i Canadà més o menys deu milions d'indígenes, avui sobreviuen només milió i mig, mig milió viuen en reserves i l'altre milió ha hagut d'abandonar les seues terres. Ara la gran Amèrica és de l'home blanc, viu la seua religió i la seua cultura, és el progrés, ara "els indis son uns imbècils i uns malfeiners que ocupen massa terra, un luxe folklòric que cap nació moderna amb aspiracions de desenvolupament pot permetre's", eren paraules d'un oficial de justícia del Brasil.

“L'any 1533, Pizarro i els seus homes feren presoner a l'Emperador Atahualpa, el qual va oferir com a rescat una habitació de vuit per cinc metres plena d'or. Pizarro acceptà d'immediat i va signar un document on reconeixia haver cobrat el rescat i comprometent-lo a deixar-lo en llibertat. Pocs dies després, Atahualpa fou executat per ordre de Pizarro”.

Fa dos-cents anys un “home vertader” va dir: els varem donar or, plata, muntanyes cobertes de boscos i valls plens de caça, i què donaren ells als nostres guerrers i a les nostres dones? rom, requincalla i una tomba. Aquestes paraules son el resum de tot... Però no us preocupeu, el Deu tolteca Quetzacoatl diu que l'historia farà justícia. I nosaltres, cada 12 d'Octubre, deurem ser conscients d'eixa justícia.