Cada doctrina política, cada ideologia, creu estar en possessió de ser la millor pel poble, creu que les seues conviccions portades a terme, dotaran els ciutadans de les mesures necessàries per a gaudir d'un nivell de vida digne.
Cada doctrina religiosa, cada creença, creu estar en possessió de la veritat divina, creu que les seues conviccions dutes a terme dotaran els seus fidels de la pau espiritual necessària per a alliberar eixa negativitat material que porta als humans les depressions vingudes de problemes materials, els quals mai en tenen una causa justificada davant la vida.
Cada país, cada estat, vol estar en una posició d'avantguarda respecte dels altres, vol que el seu arquetipus de govern siga model per a tots els demés per damunt de tot.
Però, resulta que en aquest món no hi ha persona que pense el mateix que una altra, inclús una mateixa persona hui té un criteri cap a una qüestió i demà en té un altre, que vol dir açò? Que cap persona ni estament ideològic esta en possessió d'una veritat que justament trobar-la és el nostre deure davant de la vida; tanmateix, no és menester buscar una veritat política, doncs no la hi pot haver, ni tampoc una veritat divina, ja que aquesta no es troba en aquest món, sinó una veritat de conducta vers tot el que ens rodeja, una veritat que sols es pot trobar mitjançant l'estima i el respecte cap a tot àmbit, sense límits, de la vida.
Una veritat que naix de l'esperança en el be que posseïxen cada una de les religions del món, que naix de l'esperança de pau i concòrdia que posseïxen cada un dels diferents ideals polítics en tot el món, per eixa causa si que els humans podem coincidir malgrat les nostres diferències personals.
Però, què passa quan l'esperança és substituïda per la mateixa doctrina? aleshores es fa present l'enfrontament. La ideologia “X” no permet la violència, la “Y” tampoc, les dos són dialogants, són respectuoses, però són, a la fi, diferents. Una es creu millor que l'altra, alhora també (dintre la mateixa ideologia) entre els seus deixebles hi ha diferents maneres de vore les coses, perquè? Classes socials, categories, situacions personals, etc.
En el tema religiós passa el mateix: cristianisme, islamisme, judaisme, hinduisme, xineses, etc, totes les seues respectives religions creuen en Déu, i tant el volen que es maten entre ells.
Així doncs, tenim un deure més important que el lluitar per imposar les nostres pròpies conviccions davant de la vida, i eixe deure no és més que aprendre a comprendre que la vida és patrimoni de la mateixa mort, a partir d'aquí la nostra capacitat d'enteniment fa que les ideologies, creences i doctrines siguen prescindibles com a dogma i imprescindibles per adonar-nos de la futilitat i l'absurd de certs comportaments i actituds davant... La vida.
