"No oblideu que l'elevació de l'esperit, la noblesa del pensament, l'apreciació d'allò que és digne, la sensibilitat humana, la delicadesa en les maneres, el tacte i la bonança en l'acció, l'amor a la veritat, la jovialitat, l'amabilitat i l'honradesa, no oblideu, dic jo, que totes eixes coses poden faltar a l'home més instruït".
No hi ha llibre ni títol més digne d'un mateix que aquell que t'ofereix el mateix món dia rere dia, aprenent de l'observar i el conviure, aprenent d'aquells que parlen amb el silenci i dels innocents i purs missatges de vida que sols poden comprendre les ments lliures de la ignorància i la desconeixença que impera en aquest interval de la nostra existència material.
No hi ha millor mestre que la nostra consciència, que el nostre esperit; privilegiats són tots aquells als quals la reminiscència els fa saber d'anteriors vides, d'anteriors comportaments, doncs per ells son amerats de saviesa.
Així doncs, el saber no es llaura sols en els llibres, de què val la saviesa d'una persona quan el seu comportament no és ètic ni respectuós? de què li val a la humanitat saber tota la seua historia quan encara les guerres estan ahí? que hem après d'ella?
Hi han dos gèneres de saviesa, el primer, és aquell que posa aquesta al servei dels interessos d'uns quants poderosos que manen del món i causants de la seua decadència, és la saviesa del lucre, eixa a la que els humans ens aferrem.
El segon és aquell que parla amb la meditació, que vol fer de la vida una escola plena d'alumnes en harmonia, alumnes de tota raça i condició que parlen un sol idioma, el de la filosofia, bressol de tota saviesa.
No és més savi aquell que parla i evidència a través dels coneixements i està orgullós, sinó aquell que calla i no evidència sent sabedor d'eixos coneixements, és doncs la humilitat i la senzillesa la porta de la saviesa.
No és més savi el que sap, sinó el que compren allò que sap, és bo ser alumne de tota doctrina i mestre de cap, doncs aquell que és mestre d'una sola disciplina queda captiu per aquesta i no veu més veritat que la que predica, no passa així a l'alumne que compren tot camí que, per diferent que siga, porta sempre a la mateixa veritat, inteligent i instruida és la ment eclèctica.
No és més savi aquell que ajuda a viure bé, sinó aquell que pel bé ajuda.
No és més savi aquell que aprèn per la lògica i no admet més enllà d'aquesta, sinó aquell que per la lògica té fe i per la fe li és atorgada l'omnisciència.
La saviesa no es troba en la ment del savi, sinó que aquesta es fa present a través dels demés i som els demés qui, a la fi, construïm saviesa... Doncs un savi, per sí sols, on pot arribar?
