divendres, 29 de febrer de 2008

DEIXA'LS ANAR


Deixa'ls anar, temps,
cap ací, cap allà,
aures vermelles pel relleu
omplin la ciutat de la pressa,
son els esclaus del rellotge.

Pel dia el somni,
de nit l'insomni,
no hi ha atur ni descans,
marematèria, què has fet?



Quína causa els arrossega?
equivocada deu ser
quan el cos passa factura
als corredors de la cursa...
La cursa, la vida i el no arribar,
trist final per a l'atleta!

Per seient, una pedra!
Per dormir, quatre brostes!
Per menjar, el que trobe!
Per vestir, quatre draps!
Per viure, quatre dies!
Per morir, un instant!
No tinc més temps, companys,
que jo, tenint tot el temps me'n sobra,
vosaltres, tenint tot el temps us manca...
doncs el vostre món no conec.

Que fàcil és viure i que difícil us és saber viure!
Que fàcil és morir i que difícil us és saber morir!

Deixa'ls anar, temps,
doncs, què pots fer sinó?