... Ínclits ciutadans! adoneu-se’n que som al segle XXI i encara es porten a terme indignes espectacles propis d’egregis amfiteatres en temps de Neró.
A la classe política ens agrada fer ostentació del grau de democràcia aconseguit, de les lleis que protegixen el respecte als drets humans i el dret a la vida de tot ésser viu procurades pel progrés humà, una civilització que estimem estar en els millors moments filantròpics de tota la història de la humanitat, almenys, és l’ideal que perseguim.
Però, tanmateix, és aquesta civilització i no altra la que continua oferint espectacles amenitzats cruelment amb el martiri i mort d’un ésser viu, amb la tortura i sofriment, Oh, Minos, rei de Creta! del bou, símbol del teu culte. Ni tú mateix, que governares amb bondat i justícia inspirat pel mateix Zeus apleganúvols, t’atrevires a sacrificar aquell brau que Posidó t’envià des de la mar, doncs gran era la seua bellesa! Veniu ara i aquí, Oh, tendres Gràcies i Muses adorables! i digueu, davant de tots nosaltres, en quína espècie de trànsit es troba aquell que resa davant la imatge de la seua deïtat anomenada “Verge Maria” (exemple de bondat i misericòrdia) i mare del seu Déu, abans d’eixir a fer la “faena”.
Digueu-me també què hi ha de “sentit humà” dintre la seua ment quan aquest “matador” la pren per protectora i patrona d’un acte repugnant i bàrbar..., quina ofensa tan gran a la deïtat! Oh, Trajà, que les teues columnes facen virtuosa justícia caiguent a sobre d’eixes ànimes iniqües!
Comença l’acte immoral, dignes ciutadans, amb el “picaor y las banderillas” a toc d’orquestra, i mentre la sang de l’infeliç animal brolla com un riu vessant-se a l’arena del circ, mentre l’arpó esgarra impassible la pell de l’animal a cada moviment, entre crits de “olé” i “olé”, volta i revolta la desventurada bestiola perseguint el drap vermell que el portarà, ja esgotat i mandrós, a l’horrible mort amb la “estocada” final, caiguent a terra amb l’última glopada de sang que arrancarà els aplaudiments de la gent.
I encara no contents amb aquest procedir i per a més oprobi i ignomínia, Oh, rei Minos! d’allò que representa la teua civilització, s’atrevixen a tallar-li les "orejas y el rabo" per oferirles al públic com a trofeu, segurament, dic jo, en honor i homenatge a l’Edat del Ferro (per allò de l’espasa), tot voltant el circ a mans alçades i sostenint aquestes les parts esquarterades després de la “corrida” entre la hilaritat i l’emoció del públic, un públic que no repara en festejar aquesta crueltat inhumana i salvatge que clama al cel!
Oh, Apol.lo, fill de Zeus, llança les teues fletxes als homes que ofenen els Déus i envia Ariadna que guie els bous a recer a l’illa de Trinàcia on el deu Sol els cuide. Fes també que Teseu desfaça el laberint que hi ha en la ment de qui actua salvatgement!
Digueu-me, ciutadans del dem d’Artemisió, de la Diana efesia: potser us cregueu la fal·làcia per la qual creuen els amants dels “elementos” que si no existira el món del “torero” els bous no hi tindrien raó d’ésser? Potser cregueu que els Déus han creat el bou “exclusivament” pel torero?... Segurament la direcció de Canal 9 si que ho te així de clar, doncs no paren de retransmetre “corridas” fins i tot en horaris infantils, per així instruir els xiquets en la bona societat i en el noble sentiment, tot un exemple de cultura i valencianisme pels homes del futur, doncs els exemples prediquen als ulls!
Oh, Èsquil, ilustre atenés, ni tú mateix series capaç d’escriure una tragèdia que guanyara en crueltat a aquesta realitat! Parlaré amb Sapatòsteles, el de cor obert, aprofitant la seua defensa davant els drets dels micos a l’Àgora per tal d’evitar llur maltractament, esclavitut i tortura d’aquestos animals; parlaré, dic, amb ell, perquè no trenque la coherència i així, en nom dels principis humans, en nom de la veritable civilització, condemne també i prohibisca per sempre aquestos espectacles denigrants impropis d’una societat que s’autoproclama democràtica, culta, solidària, noble i respectuosa amb tot l’àmbit que l’envolta, perquè, ja per acabar el meu discurs, us diré aquesta expressió:
Cap persona que maltracte qualsevol animal es pot dir que te amor per la vida, i encara més si l’acte vil comporta l'espectacle.
