dijous, 28 de febrer del 2008

DEMOSTINO: DISCURSOS POLÍTICS (de les ciutats i el progrés humà)




...Ciutadans! sapieu que no m'avergonyisc de dir allò que no m'avergonya pensar, així, us diré el que pense: si anomeneu progrés a allò que us aporta la “tecnologia”... Si anomeneu progrés a allò que us procura aquesta “societat de consum”... Si considereu causa de progrés allò que es diu “societat moderna”, jo us dic, doncs, que el modernisme no és més que el principi d'allò que quedarà en desuetud altra vegada, per tant, aquell que busque la felicitat, no crega obtenir-la seguint les instruccions que us imposa l'al.ludit “progrés”.


Jo condemne el vostre progrés! Eixe “progrés” que us fa esclaus de bancs i rellotges! Eixe “progrés” que provoca la mort de milers de milions d'éssers humans! Eixe “progrés” que està destruint el patrimoni natural del món! el patrimoni cultural del món! Perquè, estimats ciutadans de la Diana efesia, quan es parla de progrés, es fa referència exclusiva a l'economia i a les seues companyes de passeig anomenades ciència i tècnica, però no s'aprofundix en allò que pertany a l'essència de la vida, en allò que perdura en el temps i que és responsable directe de la vertadera felicitat humana, objectiu primordial de l'home durant tota la seua existència.


La lluita per aconseguir aquest objectiu sempre s'ha lliurat en el mateix camp de batalla: la ciutat, eixe espai artificial on es procura la convivència d'éssers vius baix un equilibrat model d'hàbitat. I açò és així, ciutadans, perquè resulta que els homes sóm els únics éssers al mon que no tenim hàbitat propi, no així els animals i vegetals, que viuen en llocs determinats del planeta i tenen tot allò que necessiten per a subsistir. Pareu atenció! Doncs potser la terra no haja estat predestinada pels humans, potser siga, en rigor, inhabitable per l'home... Però, no! Evidentment l'home, que no està vinculat a un espai determinat perquè aquest no ha sigut creat per a ell, viu allà on es proposa, a qualsevol lloc del planeta, això si, modificant tècnicament el medi per adaptar-se a ell, d'ahí l'esmenada definició de ciutat.

Però, últimament, moltes de les nostres ciutats han fracturat el seu equilibri amb el medi gràcies a la política depredadora del molt honorable Càmpsides, el que ofrena noves glòries, doncs, amb la seua eina de gestió soci-econòmica que ell anomena “motor de vida” basada en la distribució per tot arreu del nostre País de la melsa del formigó, ens està portant ineluctablement a l'enervar d'un progrés humà que fins ara havia sigut conscient de la necessitat d’estima i respecte cap a tota forma de vida, i a l'excés d'un progrés material que ens apropa a la barbàrie. Potser, ciutadans, seguisca els passos d'un model d'economia dissenyat per un "màrketing" avalat pels quatre indesitjables que manen del món, però, no vull deixar de creure que encara hi hajen polítics que pretenguen altres formes de governar, que se n'adonen d'aquest parany hipòcrita de la “imatge” i el “glamour” tant ple de persuasives promeses com buit d'eficàcia en la qualitat de vida del ciutadà..., em venen al cap, no sé per què, els antics femeters de València, doncs aquestos recollien les deixalles urbanes amb destí a utilitzar-les per adobar les terres agrícoles atesa llur preponderància de la vida agrícola.

Hui, ciutadans, els femeters son individus amb trage i corbata que recullen terres agrícoles per adobar-les amb la merda del formigó, atesa la primordial exigència de la mort agrícola en nom del progrés! Segons diuen uns quants vividors que tots sabeu qui son!



Oh, tità Crono! fill del cel i la terra, devora també a tots aquells que han provocat aquesta roïna! Oh, Diògens! a tu, gran cínic, que buscaves un “home” amb una llanterna encesa en ple sol, et dic que avui, ni amb sol ni amb la lluna de València, aconseguiries trobar-ne mig! Perquè, estimats veïns, no son dignes d'anomenar-se “homes” aquells que, per interessos personals o d'empresa, destrossen i malmeten l'equilibri de les ciutats arruïnant la vida dels seus pobladors!


Observeu, ciutadans, la vostra, què podeu dir? Si! Jo vaig invocar les ànimes de les cases d'Hades! Jo vaig libar, vessant llet amb mel, vi dolç i aigua pura, al comú dels morts I se'm presentà l'ànima de Berenguedont, l'home de la gleva, besavi meu, el qual, després de beure la sang ombria, em saludà i em pregà que li fes la pregunta.

Ja imagineu, ínclits ciutadans, la meua qüestió, a la qual em contestà amb aquestes alades paraules:

“La grandesa d'un poble reflexa el sentiment i la sensibilitat dels seus pobladors a través de la seua imatge. Maleïts sigueu! Què esteu fent, fills de la Diana efèsia? Vosaltres ja no sou dignes ni de la vostra pròpia història! Pels diners que avui son i demà desapareixen heu perpetuat la ruïna i el saqueig d'allò que era un sedant per l'esperit i un regal que la generositat de la mare natura us lliurà amb el privilegi de poder gaudir d'una de les ciutats més belles del món... Aquell camp que abraçava amplis horitzons multicolors, el vessant del Montgó, eixe ésser viu que amb el seu braç acaronava la immensitat de la mar vestit d' aquell mantell blanc i rosa que estenien els ametllers... El tranquil port, l'espectacle irrepetible del vol d'aquelles grans bandades d'aus de pas planejant a sobre dels camps cultivats, dels petits boscos de pins mediterranis, de les platges verges de sorra, de pedra... Sopars sota la celístia immensa de la nit acompanyats pel cant dels grills, les lluernes i el flaire encisador del llessamí... Raonàvem i riem amb la mateixa pau i tranquil·litat que ara et dic que s'heu equivocat. S'heu equivocat greument! I la conseqüència és irreversible, doncs allò perdut més mai no tornarà. Però, a canvi de què ho heu perdut? de progrés? Realment sou avui més feliços amb totes les vostres modernes comoditats del que jo ho era en els meus temps sense elles? On aneu amb tanta presa? Quín futur tindran els vostres fills?


Tots els actes provoquen conseqüències, no cregueu que sou lluny de patir-les, doncs entre fums, asfalt, sirenes d'ambulàncies, delinqüència i precipitacions, de sobte regnarà la nit i les tenebres i tindreu el fruït d'allò que heu volgut sembrar. Els Déus no em permeten dir res més”.


Així em parlà. Oh, Trajà! Que les teues columnes facen virtuosa justícia caent a sobre d'aquestes ànimes iniqües! Jo us dic, ciutadans del dem d'Artemisió, que la grandesa i el progrés d'una ciutat no depén del nombre dels seus habitants, ni de la quantitat de formigó; una ciutat és gran pel seu patrimoni natural, cultural, per la diversitat de recursos econòmics, per l'equilibri entre els seus habitants i la seua naturalesa autòctona, entre l'ànima de la terra i l'ànima humana... Un “tot” en harmonia conseqüència d'un mateix propòsit existencial revelat per la perenne i immortal raó de la Consciència Universal, de la qual, el gènere humà és hereu i sublinement superior, tota una filosofia que ara s'esvaït causa de sentiments que no hi existixen en eixa Consciència Universal com son l'enveja, l'odi, l'egoisme, la supèrbia, la prepotència, la vanitat, l'afany de lucre, el poder i l'avidesa de diner que trenquen l'equilibri i procuren la situació angoixant que viu la natura i la vostra pròpia infelicitat humana... Resteu esclafats i ofegats per les vostres conseqüències, doncs, el poble que no sap suportar els bens que li cauen al damunt, resta aixafat per la seua pròpia desídia i despullat del vertader progrés procurador de felicitat... Però, què sabrà Càmpsides, el que ofrena noves glòries, de tot açò? Cal, ciutadans, alçar les nostres veus per fer-liu entendre!

I ara, abans d'acomiadar-me, us deixaré dita una màxima per a la vostra reflexió:

L'evolució humana sols obeïx a una causa: el superar-se en les seues pròpies virtuts a través del respecte i l'estima universal. Aquest propòsit s'anomena “progrés humà” i genera felicitat per l'esperit. No hi existix cap altre gènere o tipus de progrés humà, de no ser que ens equivoquem tan greument com per assegurar que l'actual model de món és fruït d'aquest, no! Això no és progrés humà, tot al contrari, és progrés capitalista!