dijous, 28 de febrer de 2008

DEMOSTINO: DISCURSOS POLÍTICS (intel.lectuals i política)




...Estimats ciutadans, avui començaré el meu discurs amb una història que es menester relatar-vos, doncs servirà de model a seguir davant les circumstàncies en les quals es desenvolupa el discurs d’avui:

Un dia del més d’Agost de l’any 1900 es celebrà a Bilbao un espectacle anomenat “jocs florals”. D. Miguel de Unamuno havia sigut nomenat mantenidor de la festa, els actes oficials es celebraven en un teatre ple gom a gom, a l’escenari, ell, les dames d’honor i la reina de la festa amb una rosa a la mà; llotges i platees replets de plutocràcia bilbaïna; en amfiteatres i galeries molt jovent seguidors del partit biscaitarra fundat per Sabino Arana, tots a l’espera que D. Miguel començara el seu discurs protocol·lari. I començà, ciutadans, els discurs... Començà el parlament censurant la pretensió d’esdevindre l’idioma basc llengua oficial, propòsit del partit nacionalista. Els seus militants presents a la sala protesten... D. Miguel ni s’immuta, tot al contrari, prosseguix criticant la poesia de Trueba que Menéndez y Pelayo havia qualificat d’honrada, tot dient que una poesia que sols és honrada no és poesia, atacant així els costums d’aquest poeta.

Al capitalista li parla dels baixos salaris; a l’obrer de la imperfecció de la seua obra. Per últim, la traca final: el “maketo” (l’immigrant castellà), és més inteligent que tots vosaltres, els deia, i com sap parlar, està infiltrant-se en la vostra vida, i un bon dia, els continuava dient, les vostres dones, com les sabines, es deixaran furtar pels romans.

Aquelles paraules causaren gran indignació, els biscaitarres volien matar a D. Miguel tot invadint l’escenari, els familiars de les dames d’honor s’afanyaven per salvar-les de les ires exacerbades... L’escenari quedà buit, però D. Miguel, sols, com un penó, impertorbable, continuà d’empeus el seu discurs.


Al dia següent la premsa de Madrid comentà amb satisfacció el succés, i Valladolid, centre de l'aleshores Castella la Vella, hereva de les seues glòries, invità a Unamuno a donar una conferència al seu teatre que aquest va acceptar. El discurs començà amb un poema d’Antonio Machado: “Castilla miserable -ayer dominadora- desprecia cuanto ignora”. Es repetix el gran escàndol que dies abans havia succeït a Bilbao. Dies més tard, a Salamanca, Maria de Maeztu li va preguntar a D. Miguel: Per què actua vostè així? Aquest li va respondre: cal provocar el descontent, cal agitar els esperits, cal suscitar qüestions, preguntes, dubtes. El poble te que despertar-se de l’ensopiment!

Oh, Casandra, filla de Príam! Li done les gràcies, ciutadans del dem d’Artemisió, per haver-me predit que quan acabaré este discurs us anireu a les vostres cases satisfets d’haver comprés el missatge! De què es tractarà? Us preguntareu aquells que teniu cura ideològica, aquells que us importa la vertadera política, eixa que és com l’aigua que ix de la neu: pura i transparent.



Adoneu-se’n, doncs, de la finalitat de les paraules d’Unamuno... Acàs, ciutadans de la Diana efesia, creieu que els socialistes valencians no sabien que la moció de censura contra el govern de Càmpsides, el que ofrena noves glòries, anàven a perdrela? Per descomptat que si! Aquesta estratègia te un fi exclussivament social: el poble valencià ha de despertar-se de l'ensopiment que patix provocat per Canal 9 i per tots els altres mitjans de comunicació sota el seu control , doncs, gràcies a ells, poden els deixebles de Càmpsides el permetre's passejar pel carrer i en ple dia agafats de la mà d'eixa novia anomenada Presumpta Corrupció, amb la qual, alguns, ja han passat pel jutjat a confirmar eixe amor mutu i consolidar-se en matrimoni... ¡Vivan los novios! Oh, Afrodita! deesa de l’amor i la bellesa!

Perquè, eixos “novios”, dignes ciutadans, tenen massa regals de noces i massa patrimoni: massa pisos, massa xalets, massa urbanitzacions, massa camps de golf, massa “ciudad de...” massa litoral per passar l'estiu, massa oci i massa pocavergonya! I vosaltes, el poble, què sabeu? Que “la economia va bien”? Que “con la gestión de Càmpsides, esta Comunidad tiene garantizado el progreso y el futuro? I, què no sap el poble? Moltes coses! Totes les que amaga el partit de Pepèrides, el de bigot marcial! Però, la més important, Oh ,Gòrgones, germanes terribles i espantoses! és aquella que pot portar la ruïna i el caos: la supèrbia d'una actuació humana insensata i insensible que ha contribuït a practicar una política quasi d'exclusiva activitat econòmica basada en la construcció i la destrucció del paisatge que procurarà l'explotació d'un turisme mediocre de baixa qualitat!

Oh, pare Zeus apleganúvols! gràcies per haver-nos predicat les nostres consciències, així, s’han acomplert els teus desitjos! Perquè el be i el ser es prediquen mútuament amb qui és un bon socialista, perquè el socialisme net i pur, sense disfressa ni vacuna, com va arribar a dir Unamuno, eixe socialisme ètic, és l’únic ideal viu de veritat. És la religió de la humanitat! Però, cal porgar, Oh, Aquil.les! heroi per excel.lència! aquest partit de mediocres i d’incompetents, que també hi han! El despertador a sonat a l'hora programada per la moció, Sr. Camps, i durant 7 mesos dringarà directament, poble a poble, racó a racó, als oïts de tants valencians i valencianes que necessiten despertar-se d'aquest mal son!