Valencians i valencianes hereus de l'Europa de la Ilíada i l'Odissea, ínclits ciutadans primats de la vetusta civilització mediterrània: obriu el regal de Zéus apleganúvols, obriu les vostres ments!
Caldrà, certament, que així siga, d'altra manera, continuareu captius de la mentida, de l'engany, i les meues paraules passaràn com passen els núvols ara mateix per dalt dels vostres caps: desapercebuts!
Jo no he vingut avui aquí a parlar-vos en nom de cap Comunitat, jo no he vingut avui aquí per acontentar a una majoria parlant en castellà i pronunciar “gracietes” en valencià, ni a fer amb les paraules el verb agradablement ambigu amb el que us han acostumat els acòlits de Càmpsides, el que ofrena noves glòries.
Cregueu que vaig a moderar les meues paraules per aconseguir el vot d'eixa gent que no és nacionalista, ni independentista, ni estrictament d'esquerres, ni valencianista? Cregueu que vaig a fer cas a eixos sofistes pecuniaris directors de campanya que igual treballen per a Burke que per a Marx i que sempre basen els seus èxits amb la conquesta del vot de centre? Doncs, no! La meua dignitat, la meua ideologia, és més honrada que tot això!
Com home públic que soc, com a demòcrata, tinc per principi que res no pot fer-se sense el precepte de la raó, que aquesta és la guia de tot poder, l'ànima de tota llei, i que res no pot existir sense fonament.
Nosaltres, hereus de les circumstàncies històriques, hem de basar la nostra existència en el deure personal de fer palesa aquesta virtut fonamental: progressar humana i socialment mitjançant el respecte i l'estima cap a tota diversitat cultural, cap a tota eixa altra naturalesa d'éssers vivents que ens envolten. Però, no serà possible progressar si aquells que es consideren progressistes no son íntegres i seriosos… Si en la seua conducta manca el bon exemple, la rectitud, l'honestedat, la sensatesa i la transparència.
Oh, Clio, musa de la història! fes que les pròpies circumstàncies de la nostra vida ens instruïsquen. No permetes que la irreflexió continue generant perjudicis!
Però, deixem ja aquestes consideracions necessàries i entrem en matèria:
Ciutadans! la consciència és un Déu per a mi. I les raons que ara us expressaré, son raons de consciència.
Mireu, les diferents cultures són la peculiaritat del món com els diferents planetes ho són de l'univers amb una diferència: la llei de l'univers respecta els drets dels planetes, siguen grans o petits, de regir-se per ells mateixos.
La llei dels humans, en moltes ocasions, no pot arribar a respectar el sentiment ni el dret dels seus pobles perquè les armes la fan callar.
Aquí, ciutadans, al País Valencià, el nostre sentiment d'identitat, la nostra llengua i cultura, no resten amenaçats per cap llei o per cap arma, sinó pel despreci arrogant d'una renegada oligarquia de classe opussiana i nostàlgica d'aquella “Santa Tradición” per a la qual, en tres-cents anys, no hi ha hagut cap “medicina mentis” capaç d'aconseguir neurones de comprensió i respecte vers el llegat cultural del nostre poble.
No caldrà que us avorrisca anomenant els nombrosos exemples d'incompliment de la llei d'ús del valencià, o la desídia manifesta cap a tota mena d'acte cultural: literatura, cançó, poesia, teatre, etc. que faça olor a… catalanisme? Si! Eixe anticatalanisme que aquest govern de Càmpsides, el que ofrena noves glòries, i alguna “coalició” més, utilitzen política i mesquinament com a fi electoralista, arribant inclús a atemptar contra la llibertat de pensament i d'expressió. L'intent de tancament de TV3 n'és un exemple. Jo us dic que aquestos són els nostres enemics! Jo us assegure que aquesta gent és culpable de la humiliació que patix la nostra cultura! Aquesta gent no pot arribar mai a comprendre que les cultures no es classifiquen en classes i categories, No! Senyoreta Ritàsfora, la de llengua cervantina!
Aquí, ciutadans, al País Valencià, el nostre sentiment d'identitat, la nostra llengua i cultura, no resten amenaçats per cap llei o per cap arma, sinó pel despreci arrogant d'una renegada oligarquia de classe opussiana i nostàlgica d'aquella “Santa Tradición” per a la qual, en tres-cents anys, no hi ha hagut cap “medicina mentis” capaç d'aconseguir neurones de comprensió i respecte vers el llegat cultural del nostre poble.
No caldrà que us avorrisca anomenant els nombrosos exemples d'incompliment de la llei d'ús del valencià, o la desídia manifesta cap a tota mena d'acte cultural: literatura, cançó, poesia, teatre, etc. que faça olor a… catalanisme? Si! Eixe anticatalanisme que aquest govern de Càmpsides, el que ofrena noves glòries, i alguna “coalició” més, utilitzen política i mesquinament com a fi electoralista, arribant inclús a atemptar contra la llibertat de pensament i d'expressió. L'intent de tancament de TV3 n'és un exemple. Jo us dic que aquestos són els nostres enemics! Jo us assegure que aquesta gent és culpable de la humiliació que patix la nostra cultura! Aquesta gent no pot arribar mai a comprendre que les cultures no es classifiquen en classes i categories, No! Senyoreta Ritàsfora, la de llengua cervantina!
Les cultures són saviesa i sentiment, l'ànima i l'estima d'un poble, i per aquesta causa, valencians i valencianes, jo reclame la restitució dels nostres drets! Per aquesta causa, tots i cadascú de nosaltres, els polítics progressistes, tenim el deure, en tot moment, de ser nosaltres mateixos, de fer, també en tot moment, pedagogia social respecte del nostre patrimoni cultural, de donar a conéixer i entendre una herència que reclama la mateixa consideració de respecte, dignitat, igualtat i tolerància que d'altres. Jo us promet, que si des d'aquest pnix que us parle, en guanye la confiança de tot el País, en meu govern serà la continuació del segle d'or valencià!
Però, cregueu-me! M'ixen les llàgrimes quan mire els irrecuperables terrabastalls que ha provocat aquesta colla de pocavergonyes incompetents que governen la nostra terra. Mireu: fa pocs dies varen ingressar en presó a un exalcalde per un puntual delicte ecològic. Aixó està molt bé. Però, d'aquesta condemna feren paradigma de justícia medi-ambiental els mateixos que ens estan devastant el territori, els mateixos que consentixen rompre les muntanyes per fer carreteres d'accés als nous hàbitats de ciment, que consentixen enformigonar milions de m2 de camps agrícoles en producció per fer urbanitzacions, zones d'oci i camps de golf, el mateixos que han ferit de mort la nostra agricultura i reclamen en el seu nom l'aigua de l'Ebre, els mateixos que d'una potada foragiten a famílies valencianes propietàries, des de temps immemorials, de masos plens de costums i tradició, els mateixos que intenten urbanitzar paratges protegits en contra de la voluntat d'un poble... Em sembla que mai, inclús en temps de guerra, s'ha arribat a tanta destrucció de conreus i paisatge al nostre País Valencià.
Ja en tenim prou! Us promet, si tinc el vostre suport, que faré realitat la moratòria total en la construcció..., i ho dic ben alt i clar: TOTAL!
Oh, Deméter, déu de l'agricultura i la fructificació! Oh, Pan, nascut a l'Arcàdia, déu dels camps i els pastors! crideu a Némesi, deessa de la venjança, per que castigue sense pietat a tots aquells que s'han atrevit a desvirtuar, trepitjar i prostituir tot allò pel que vivíeu i estimàveu!
La llei, ciutadans, és allò que el poble mana i estableix! La llei representa el sentiment del poble, el nostre sentiment!.Però, Oh, Temis, deessa de la justícia! aquesta llei urbanística que patim els valencians..., no! no ve del poble! Sinó de l'ambició desmesurada de quatre espavilats als quals res els importa ni la nostra terra, ni la nostra cultura, ni la nostra societat, ni la nostra economia… Ni el nostre futur! I no els importa res de tot açò perquè no li tenen cap estima! Sols els importa omplir-se les butxaques! I mentre els nostres xiquets donen classe en barracons i els nostres malalts passen les nits en llitera als corredors dels pocs hospitals que tenim, ells es passejen pel carrer i en ple dia agafats de la mà d'eixa novia anomenada Presumpta Corrupció, amb la qual, alguns, ja han passat pel jutjat a confirmar eixe amor mutu i consolidar-se en matrimoni… ¡Vivan los novios! Eixos nuvis que tenen massa regals de noces i massa patrimoni: massa vivendes, massa xalets, massa urbanitzacions, massa camps de golf, massa litoral construït per passar l'estiu, massa oci i massa poca vergonya!
Oh, Soló, amic del poble! legislador per antonomàsia!, ordena i permet a les lleis que facen virtuosa justícia dotant-nos de sentit comú per poder jutjar i condemnar a tots aquells que ens han lladreguejat els nostres paisatges i els nostres recursos naturals!
No podem consentir per més temps, ínclits ciutadans, aquesta dinàmica infernal del taulell que a l'únic lloc que ens pot portar és a un caos sense precedents. La ciutat deu créixer com ha crescut tota la vida la seua societat : a poc a poc, sense trencar el sagrat equilibri econòmic-social-mediambiental establert per la tradició o les circumstàncies del moment.
Oh, Deméter, déu de l'agricultura i la fructificació! Oh, Pan, nascut a l'Arcàdia, déu dels camps i els pastors! crideu a Némesi, deessa de la venjança, per que castigue sense pietat a tots aquells que s'han atrevit a desvirtuar, trepitjar i prostituir tot allò pel que vivíeu i estimàveu!
La llei, ciutadans, és allò que el poble mana i estableix! La llei representa el sentiment del poble, el nostre sentiment!.Però, Oh, Temis, deessa de la justícia! aquesta llei urbanística que patim els valencians..., no! no ve del poble! Sinó de l'ambició desmesurada de quatre espavilats als quals res els importa ni la nostra terra, ni la nostra cultura, ni la nostra societat, ni la nostra economia… Ni el nostre futur! I no els importa res de tot açò perquè no li tenen cap estima! Sols els importa omplir-se les butxaques! I mentre els nostres xiquets donen classe en barracons i els nostres malalts passen les nits en llitera als corredors dels pocs hospitals que tenim, ells es passejen pel carrer i en ple dia agafats de la mà d'eixa novia anomenada Presumpta Corrupció, amb la qual, alguns, ja han passat pel jutjat a confirmar eixe amor mutu i consolidar-se en matrimoni… ¡Vivan los novios! Eixos nuvis que tenen massa regals de noces i massa patrimoni: massa vivendes, massa xalets, massa urbanitzacions, massa camps de golf, massa litoral construït per passar l'estiu, massa oci i massa poca vergonya!
Oh, Soló, amic del poble! legislador per antonomàsia!, ordena i permet a les lleis que facen virtuosa justícia dotant-nos de sentit comú per poder jutjar i condemnar a tots aquells que ens han lladreguejat els nostres paisatges i els nostres recursos naturals!
No podem consentir per més temps, ínclits ciutadans, aquesta dinàmica infernal del taulell que a l'únic lloc que ens pot portar és a un caos sense precedents. La ciutat deu créixer com ha crescut tota la vida la seua societat : a poc a poc, sense trencar el sagrat equilibri econòmic-social-mediambiental establert per la tradició o les circumstàncies del moment.
Però, de sobte, la diversitat de recursos econòmics de les ciutats ha desaparegut! De sobte, ens arriba un senyor com Blasquímedes, el díscol pocavergonya, i ens diu que a partir d'ara anem a viure de l'economia de terceres persones: d'aquells que vinguen aquí, on els nostres avis suaven sang conreant la terra, a ficar-se amb el cul a l'aire per prendre el sol al costat d'una dels centenars de milers de piscines que tenim, a clavar dintre el foradet la puta piloteta o, d'altra banda, d’eixe turisme mediocre de masses que passa la seua estància en un dels milions d'apartamentets que compartix tota la família per torns i que compren al supermercat (que és qui realment fa l'agost) els queviures necessaris o, si de cas, es partixen una pizza entre tres al restaurant.
Si, ciutadans! Ara resulta que, en pocs anys i gràcies a aquest maleït model d'economia, els grans constructors son els reis de la feina, els perdonavides dels alcaldes i els dispensadors de felicitat, de qualitat de vida i de progrés gràcies a les requalificacions de sòl que van assolant el territori fins esgotar-lo a rebentar de formigó. És aquest el model d'economia que volem? És aquest el model de turisme que volem? Continuem, doncs, deixant morir l'agricultura i la ramaderia? Continuem, doncs, permetent que tanquen o es deslocal.litzen les nostres fàbriques?..., jo us dic, ciutadans, que sols cal estimar la nostra terra i tenir una veritable voluntat política per impedir tot açò!
El llenguatge de la veritat, ciutadans, és senzill. Per aquesta raó vull llançar-vos una senzilla pregunta: l'economia de diner ràpid que procura el taulell s'acaba, el cicle econòmic està, a poc a poc, voltant. Quína alternativa econòmica disposen, ara mateix, unes ciutats que en pocs anys han augmentat en més del doble la seua població treballadora gràcies, com no, a aquest “motor de futuro”, a aquesta meravellosa economia anunciada als quatre vents que avui sen’s presenta efímera?
Si gaudisc del vostre crèdit, faré retornar, amb l'ajut dels Déus de l'Olimp, l'equilibri perdut. Destruiré allò alié a les nostres muntanyes i als nostres camps, eliminaré tot allò que siga contrari a la naturalesa de les coses per que tornem a gaudir del seu esplendor i siga restablert el seu fi existencial.
La nostra societat no es mereix aquest model de gestió política que ens està portant, oh, Hades, deu dels morts, al teu domini: a l'infern!
Cal reprendre la nostra indústria i la nostra agricultura, cal recuperar l'esplendor del nostre patrimoni natural, cal recuperar el turisme de qualitat perdut…, perquè, el turisme de qualitat, lluny de la massificació, no busca altra cosa amb més afany que un bell paisatge, tranquil.litat, qualitat de vida, tradició, cultura i productes autòctons… Oh, Hermes, déu del comerç! fes que tornen aquells temps d'esplets i de fàbriques, d'alegria i d'equilibri, de feina, d'estima i de seguretat!
Valencians i valencianes, us torne a repetir: ja en tenim prou! Les coses no canvien soles, som nosaltres, tota la ciutadania, els darrers responsables! Ja sabreu, doncs, allò que heu de fer!
