Crític presumit i maligne censurador d’obres alienes, és allò que algunes persones, malauradament, posen en pràctica sense adonar-se que és causa de la seua pròpia roïna, doncs l’honradesa, noblesa i bonhòmia d’aquelles persones a qui el “zoilo” acusa, son atributs inherents al caràcter, una herència sagrada de cada persona que ningú no pot enderrocar per més que s’ataque, doncs son patrimoni de l’esperit, de l’essència del ser.
És fàcil acusar a l’altre de deshonest, ignorant, malapte, aprofitat, etc.; és molt fàcil desprestigiar i oprobiar a persones d’una gran personalitat, d’una gran energia d’acció que oferixen pel be a la societat sense esperar res a canvi, sols la satisfacció personal de convertir els seus principis en una experiència empírica, satisfacció tan gran que cap tresor del món pot substituir.
Si, clar que hi ha persones així, el que passa és que vivim en un mon on impera el model del “jo” per damunt de tot: jo tinc més..., jo soc més..., jo tindré més..., jo seré més..., jo soc imprescindible..., jo soc important..., jo,subjectivament, soc el millor!
En aquest mon del “jo” contemporani, les persones regides moralment per principis basats en la filantropia, en el respecte a tot i tots, queden inhibides d’una o altra manera, apostrofades en un segon plànol, i les que no, son acusades per l’impúdic, per què?
1er: Aquestes persones tenen uns valors humans molt elevats, la seua dignitat humana passa per damunt de la concupiscència, dels reconeixements, els elogis i les excel.lències, saben perfectament el significat d’aquesta vida finita i quin és el seu deure davant l’existència, per tant, perquè preocupar-se de la futilitat que prové del neci?
2on: Aquestes persones nècies, ignorants moltes d’elles, tenen els diners com a paradigma de felicitat, utilitzen persones, associacions, clubs, societats, empreses, partits polítics i tot allò oportú que estiga al seu abast per buscar sempre una via, un contacte per poder aprofitar-se’n econòmicament, els interessos creats arrelen en ells i les persones honestes amb un caràcter just i enèrgic els MOLESTEN al seu costat.
En resum, la societat té que fer l’esforç d'analitzar, meditar i consensuar a través de les paraules, el comportament i els actes d’aquelles persones (sobretot les que tenen càrrecs públics) acusades pels “zafios”, per a determinar on és la veritat i atribuir a cadascú el qualificatiu i la reputació personals amb justícia. La història està plena d’exemples, i aquesta ens demostra que, sempre, la llum de la raó fa vorer la malícia del despotricador taladrant els seus febles fonaments humans, destruint els seus ciments i arruïnant-lo, el mateix que el corcó, taladrant, arroina els mobles.
