dijous, 28 de febrer de 2008

EL NOU HIMNE





Els temps canvien, per a bé o per a mal. El cert és que el nostre himne, l'himne de Dénia, a quedat desfassat, desvirtuat i llevat de raó... És el progrés, la societat concupiscent que creix dia a dia portada per una nova visió de la vida on el senyor "diner" mana per damunt de tot.
Per això i en honor als temps que corren, l'himne escaient diria així:


Desperta l'ànima el turista,
Dénia, vibrant li va a cantar,
des dels xalets a la muntanya
fins l'apartament damunt la mar.

En la piscina una cançó,
mil veus canten de goig remullades,
passió, il·lusió que sent el cos,
Dénia, ets el meu gaudir.

Dénia, immobiliàries a desdir,
que porten, pòrtland al garrofer,
la glòria està, a terra i sòl,
especulant tot arreu, sota el sol.
(bis)

Al Montgó cau una llàgrima,
el Pare Pere tanca els ulls,
ni el Zeus ni la Diana,
la història reconeix.

Captivat pels teus terrenys,
Castell vell, iot damunt la mar,
a tu, dispensadora del lucre,
Dénia, hi ha que explotar.

Dénia, immobiliàries a desdir,
que porten, pòrtland al garrofer,
la glòria està, a terra i sòl,
especulant tot arreu, sota el sol.
(bis)


WELCOME TOURIST!!

Estimada Dénia: jo se que ja no pots cantar perquè t'han ofegat l'ànima. Se que sovint plores amb la darrera flor del taronger, amb l'ùltim pi, cep i ametller. El perfum d'atzar i la brisa marinera, llum, arbre i mar, el teu camp, el teu verd, el riu-rau... Ja no inspiren al poeta, malenconia d'amor perdut.


No! Perdut no! Assassinat!


Assassins de raons, assassins de vides, son ells, els nous senyor vinguts del lucre, proxenetes de la terra, aduladors del turisme depredador, son ells qui et despullen l'ànima, ells t'han portat la misèria.


El sentiment d'amor d'aquells que varem nàixer aquí, al costat de l'arbre que vestia el paisatge verd i gris, al costat dels marges testimonis dels quefers d'un poble del migdia europeu, al costat de la mar i del palangre, eixe sentiment, on és? Per què s'abandona la terra, font de riquesa i clau del sant pa de cada dia?


Diners rapids i fàcils poden en tot, és l'ùnica realitat, una realitat a nivell mundial i que sense dubte pot acabar i acabarà amb tots nosaltres.