dilluns, 21 d’abril del 2008

ELS AMOS





“Ells” sols entenen d'economia, de competitivitat, de comerç sense fronteres, de consumisme sense límits, de guerres en nom de la guerra, de victòries en nom..., de la victòria.
Entenen d'armament, de tecnologia pecuniària, de terrorisme d'estat i de l'altre. Però, sobretot entenen de mitjans de comunicació i control de masses.
És d'aquesta manera que s'estructura el podrit sistema polític que impera al món: “ells” tenen “poder real”, manen de la societat, i aquell que vol ocupar-ne una posició que li atribueixca autoritat per prendre decisions, es presenta davant d'aquestos i els diu: “jo puc servir els vostres interessos”, aleshores formarà part d'aquesta “privilegiada elit d'especialistes en mundanals assumptes”.
Per a tots “ells”, la societat no és més que un ramat confús que cal saber portar, domar, abans que comencen a associar-se i pensar: cal menar-los per mantenir aquest estat de desgavell, de desconcert, i així guanyar-se el pretext pel qual aquesta confusió siga causa que les “masses” no entenguen ni comprenguen allò anomenat “interessos comuns”, sols “ells” poden crear “consens” (sempre al seu favor) perquè en son els “experts”.
Els demés restem “d'espectadors”. Cal, doncs, dividir l'educació, la religió, la informació, la ideologia…, cal controlar la propaganda i..., cal crear un monstre apocalíptic, un Leviatan que atemoritze la gent (primer ha sigut l'URSS, després Sadam i ara no sabem a qui li tocarà).

Mentrestant, l'angoixa, el sofriment i la mort de milers de milions de persones innocents esdevenen en milers de milions de dòlars que “alegren” els mercats i les economies d'uns països dits democràtics (qui deia que la democràcia és incompatible amb els exèrcits?). Això és el que hi ha.

Cap gos no mossega al seu amo. Ningú no tira pedres contra qui li dona de menjar, per això, qui serveix els interessos dels poderosos, encara que aquestos foren el mateix dimoni, sempre manté les dents agressivament preparades contra aquells que els amonesten. Per exemple, quan Kofi Annan era Secretari General de l'ONU, fent honor als drets humans, va arribar a un acord (oposició democràtica iraquiana inclosa, de la qual ningú ha sentit parlar) per impedir un atac automàtic a Iraq. Aleshores la secretaria d'estat d'EUA, Madeleine Albright, va dir: “els EUA actuaran multilateralment quan puguem i unilateralment quan deurem. No acceptem coaccions externes”.
El gos va mossegar i destrossar una institució (teòricament exemplar) com és l'ONU i es va “cagar” amb les seues resolucions i lleis (i continua fent-ho).

Tanmateix, “ells” al.ludixen contínuament a la democràcia, el liberalisme, l'individualisme, el mercat mundial, el desenvolupament sostenible, els drets humans i tota la parafernàlia retòrica haguda i per haver de llurs sinònims, en tant que els oïts d'ase de gran part dels pobladors d'aquest planeta s'acostumen als seus discursos, reflexions, conviccions i proposicions; i com ja fa temps que va la cosa i resulta que un costum donat durant molt temps es convertix en servitud i en llei, doncs no cal recórrer a la “raó natural” de cadascú perquè aquells que manen al món s'investeixen d'autoritat i ens procuren la “prosperitat”, tenen al seu “ramat” convençut que ells mateixos (els manamassos) son depositaris d'eixa raó. I jo, que no compartisc aquesta idea..., per què pense que estic sol?

Nogensmenys, la gent, la societat en general, és bona, tendix al pacifisme, a la coherència dels assumptes…, fins que els poderosos, manipulant la propaganda, fan que les persones es deixen portar per impulsos i emocions que, vilment guiats, acaben per donar suport als seus sinistres propòsits.
Lucreci ja deia que les temences dels homes no provenen del brogit de les armes ni els trets cruels, doncs audaciosament es presenten entre els poderosos del món.
Aquestos mateixos responsables del deteriorament i l'exhauriment dels recursos naturals del planeta; aquestos mateixos hipòcrites endimoniats que parlen de respecte al medi ambient, de la conservació del patrimoni natural, de protegir espais, fauna, ciutats sostenibles, multiculturalisme i d'altres, aquestos mateixos, dic, que teòricament ens fan creure que vetllen per la salut del nostre planeta, lluny d'alarmar-se i actuar ràpidament amb un canvi d'actitud per fer front, per exemple, a la mort de les muntanyes gelades del Cercle Polar Àrtic conseqüència de les seues maleïdes polítiques econòmiques, lluny d'açò, torne a dir, resten a l'aguait amb els ullals i les urpes preparades per aconseguir apropiar-se d'aquell territori i poder arramblar-li tota la seua riquesa en or, diamants i, sobretot, petroli!

El món consumeix, cada 18 dies, mil milions de barrils de petroli, se sap que la demanda creixerà un 2'2% fins el 2012. Els camps de petroli estan operant al 97'5% de la seua capacitat i hi ha dubtes que es puga satisfer la referida demanda. EUA sap que si sols s'abastira de Canadà i Mèxic, tindria petroli per tan sols 12 anys, per això, la progressiva demanda petroliera d'Àsia al Medi-Orient li fa por (no siga que es consoliden com a clients preferencials).
Mentre, a Nigèria, el major productor de petroli a l'Àfrica, se succeïxen assassinats de candidats polítics, segrestos, coaccions i atacs a organitzacions mediambientals de defensa del medi-ambient a causa del control de l'or negre.
I és que les reserves mundials de petroli no donen per a més de 30 anys, ara que, si s'exploten els suposats pous de l'Antàrtic... L'escalfament global augmentarà considerablement i el món rebentarà abans d’eixos 30 anys! Així estan les coses!

Però, no passa res!, “ells” ens diuen que l'economia va bé, les expectatives de feina augmenten, la gent gaudeix dels avanços tecnològics i prompte amarrarem els gossos amb botifarres. Si senyor! El món te uns “amos” d'allò més progressistes, per a major glòria de les seues butxaques!

Au, continuem demanant-los la part d’almoina que ens pertoca i gràcies…, Déu Nostresenyor!