El 26 d'Abril de 1938, el ministre de Gobernació del General Franco, Serrano Súñer, signava la creació de la DERD (Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos). Aquest organisme acomplia la tasca exclusiva de requisar tota la documentació d'òrgans republicans, partits, sindicats i tota mena d'entitats “desafectas al Movimiento Nacional”, el qual escorcoll i requisa serviria per a subministrar informació referent a l'actuació dels enemics del Règim.
D'entre aquelles institucions a què s'adreçava llur confiscació destacaríem: afers militars; política interior (policia i ordre, evacuats, assistència social); intervenció estrangera (refugiats, ajuda material, personal i moral, propaganda, correspondència); cultura i propaganda (instrucció pública, esport, conferències i actes); justícia (tribunals populars, llibres de comptabilitat i d'actes); partits polítics del País Basc, Catalunya, Galícia, País Valencià i centres de les institucions de les nacionalitats, universitats...; economia (requises, hisenda, proveïments); organitzacions sindicals (UGT, CNT, AIT, SOV); lligues antifeixistes, organitzacions feministes, ateneus culturals...etc. A banda d'aquestes actuacions, s'encarregaren també de la “depuración” de totes les biblioteques públiques, institucions culturals, fons editorials i llibreries.
La DERD retirava 10 exemplars de cada llibre i publicació, la resta era destruïda i convertida en pasta de paper. Entre Juny i Juliol de 39, ixen de Barcelona 12 vagons de ferrocarril de càrrega cap a Salamanca (capital dels sublevats) amb milers de quilos de documents expol.liats fruït dels escorcolls franquistes, més de 140 tones en total.
Pel que fa al nostre País, a l'Abril del 38, amb l'ocupació del Maestrat i La Plana, es deixaren dos importants dipòsits de documents a Vinaròs i Castelló. Més tard, des de València, entre l'Abril i Setembre del 39, eixiren cap a Salamanca 2 camions i 3 vagons de càrrega de ferrocarril. Des d'Alacant eixiren 4 vagons de càrrega de documents.
22 de Gener de 2006, Sr. Lanzarote, l'Alcalde del PP de Salamanca: “....hoy más que nunca del Archivo Nacional de la Guerra Civil no saldrá ningún papel, lo diga quien lo diga”, “...los castellanos y leoneses y salmantinos vamos a estar con el bastón encima para evitar que se consume una fechoría cultural sin precedentes”. Bé, tranquil.litat.
Resulta que de la diversitat de documents que es conserva allí, la majoria no té res a vore amb la guerra, doncs tota aquella que fa referència a fets bèl.lics va ser traslladada a l'Archivo Històrico Militar. Però allò que sí que podrem trobar es correspondència privada (cartes íntimes de persones), correspondència entre intel.lectuals o polítics i biblioteques senceres requisades (llibres de tota mena de biblioteques particulars), fins i tot de literatura de la fi del segle XIX, a banda dels documents públics i d'institucions, així com documentació diversa de les organitzacions polítiques, sindicals i socioculturals.
CONSIDERANT QUE, els arxius que foren saquejats per les tropes franquistes s'utilitzaren després d'acabada la guerra i durant la dictadura per oprimir, perseguir i fins i tot eliminar a molts dels que havien intentat defensar la democràcia, QUE, davant les properes eleccions de Març i la “pertinaz” actitud negativa al retorn dels papers per part del PP, “coadyuvados” com no! “por nuestros fervorosos conservadores valentinos en la obra de salvar su causa” (l'arquebisbat valencià dedica una basílica i un macrosantuari als “seus” màrtirs de la guerra civil tot obviant els milers de morts republicans fruit de la repressió franquista a les majors foses comuns d'Europa que són a la ciutat de València), PREGUE, en nom de l'enteniment, la pau i la concòrdia (doncs amb 29 anys de democràcia sembla que així deuria ser), siguen retornats immediatament i en la seua totalitat als seus legítims propietaris: LES VÍCTIMES... Per favor!
