Les persones som intel.ligents per poder comprendre certes conductes davant la vida, les nostres ments resten obertes per reflexionar, raonar i discernir entre allò veritablement pur i vertader de la vida i alhora també allò hipòcrita i fals que és posat a la venda dia rere dia davant els nostres nassos.
Tant fa que siguem ateus, o que resem en cristià, en musulmà, en jueu o hebreu, en indi o tibetà..., l'important és eixir avant donant-se al proïsme, als altres, acompanyats d'estima cap a tot allò que ens envolta i viu amb nosaltres. Tot el demés són causes alienes al bon natural de cadascú. Sols podrem (nosaltres) ser veritablement feliços si abans els demés ho son.
La humanitat s'està degenerant, avui sols impera el regne del poder i el diner que manifesten la supèrbia, som una humanitat insensible davant el dolor dels demés, davant la destrucció del nostre medi, on sols importa el pujar i ascendir a costa de qui siga i com siga, una humanitat que sols es regix pel materialisme, per tot allò extern, en vore belles formes i fesomies de dones i homes, en comprar allò que ens venen a canvi d'una felicitat virtual que mai ens engrandix l'ànima perquè realment manca de la seva essència..., tanmateix, tot això és caduc i el temps o erosiona i destruïx.
Cal mirar, doncs, més enllà de l'extern, sapigam, a través del nostre preceptor interior de les virtuts, aprofundir, observar la bellesa que s'amaga dintre un cos no tan formós ni tan perfecte, doncs això no desapareix mai, és sempre jove, està viu i mai ens trairà.
Tenim el deure moral de canviar aquest món recordant que devem perseguir un objecte molt més elevat i molt més pur que el plaer material, la riquesa o el poder: el propòsit de formar-nos un caràcter noble.
Per això, estimat Sr. D. Benet XVI, fins que aquesta església hipòcrita que vosté representa no estiga desproveïda d'allò terrenal, decrèpit, de tot allò que avui és però dintre uns instants deixa d'ésser, l'esperit d'eixa església, la ment d'eixa església, no serà completament alliberada ni podrà, per tant, actuar amb la subtilesa, delicadesa i sensibilitat que tenen els éssers que viuen despullats de tot. Per què doncs, fan vostés tanta ostentació de tresors, luxes i ornamentacions majestuoses? Per què, sent així, en doneu força a la hipocresia? Si! Les necessitats s'han de cobrir, però una cosa és cobrir les mancançes i altra viure aferrats a allò que constituïx el poder i l'afer per sol.lucionar-les.
Allibereu-vos, doncs, de totes les vostres riqueses i d'eixe absurd dogma catòlic que fa bons o dolents, màrtirs o malvats, beats o pecadors a tantes "bones persones" creients i no creients de la guerra civil espanyola i d'aquesta societat contemporània, allibereu-vos, dic, en nom d'una humilitat ja perduda, d'una senzillesa ja extraviada, d'una pietat..., reservada? i d'una estima..., condicionada? de totes les vostres riqueses per poder recuperar l'esperit perdut d'aquesta "mundanal" església.
