dijous, 28 de febrer de 2008

FORMIGÓ SENSE FRONTERES (la nova ONG)





El Holding del taulell i del ciment, després de tants anys col.laborant desinteresadament donant suport econòmic als diferents partits polítics (milers de milions d’euros per finançar campanyes, justificats davant hisenda i fets públics, per suposat, el mateix que els events, conferències, viatges, obres de seus, iots per a la relaxació i meditació dels polítics, etc.), portats per eixe afany de lliurament i sacrifici cap els demés que tant els caracteritza (doncs gràcies a ells a ningú els manca el sant pa de cada dia) i mercé de ser persones íntegres, nobles i honestes que mai (i ocasió han tingut) han gosat demanar cap favor personal a compte de..., han decidit portar la seua “obra” arreu del món: progrés, qualitat de vida i feina per tots.

D’aquesta manera, aquestos benefactors de la democràcia, donen per consolidada la seua tasca social en aquest País al haver aconseguit fer viable, junt la col.laboraqció dels regidors, la veritable sobirania del poble a través de fòrums ciutadans vinculats preceptivament als afers polítics, sobretot en questions urbanístiques.


Un servidor, junt altres periodistes, va estar present el dia de la presentació oficial d’aquesta ONG (Opus Nova Generatio, que no sé si vol dir: obra per a la nova generació, obrers de nova generació o és que tots són obrers de les noves generacions de l’opus, tindré que aclarir aquesta qüestió..., però, per què collons ho hauran ficat en llatí?), i aquest va ésser el discurs del seu Honorable President Sr. D. Pai Corleone que, amb tot luxe de detalls a continuació us relate:

El lloc era el Teatre Principal, a dalt l’escenari, una cadira i una taula on, a sobre d’ella, hi havia una ampolla que no veia en prou claredat, però del que sí n’estic segur és que tenia estampada la negra silueta d’un bou. També hi havia una copa, un mocador blau, un cendrer ben gran, una carpeta i un micro amb una llum verda. Ple gom a gom. Llavors apareix a l’escenari una xumeneia ambulant amb barba, panxut i amb cara de lluna vella..., tup! tup! (escopix herbetes del puro), seu a la cadira, descansa el gran reserva de l’Havana al cendrer, s’acosta la carxofa i comença:

Bona nit, estimats companys del gremi, estimats ex-regidors ara del gremi. Bò! com tots sabeu, la situació ha canviat. Nosaltres sempre ens hem distingit pel nostre afer cap a la societat, hem procurat de portar la felicitat als nostres contemporanis a través de la feina, el benestar i la qualitat de vida, d’ahí que el comú de la gent es lleve el barret quan ens veu pel carrer per saludar-nos, és així? (tots: així és).
Però, aquesta tasca no haguera pogut portar-se a terme sense una bona gestió política, sense el suport de polítics conscienciats, dels millors polítics!, d’entre els quals, avui, aquí entre nosaltres, hi han alguns d’ells (aplaudiment general)..., si! I han abandonat els seus lloables llocs de regidors per unir-se a nosaltres en aquesta nova i humana empresa que hem emprés, com és la d’exercir el nostre ideal de món en altres indrets del planeta que ens estan reclamant! (més aplaudiments)..., anem a acabar amb la fam al món! (aplaudiments portats al tiple, gran emoció).

Però, em preocupa una qüestió: no vull que ningú de vosaltres s’exacerbe davant d’eixos infames comentaris d’alguns indesitjables que ens acusen d’haver exterminat el territori, d’haver acabat amb el sòl urbà programat, no programat, agrícola, rústic, parcel·lat barrancs, urbanitzar tot el litoral, cims de muntanyes, vials, PAIs expropiadors en nom de l’interés comunitari..., això no és així!, nosaltres actuem sempre respectant les lleis!..., i les lleis, les faça qui les faça, són les lleis! (de sobte es posa d’empeus i, amb un cop d’estòmag, espenta la taula cap avant)..., vegeu? (tenia la cara el mateix que un “ditet” ben vermell), açò mateix no vull que us passe a vosaltres!

Cal controlar-nos davant aquestos impresentables enemics del progrés i de la gent treballadora quan al.ludeixen a aquesta causa de la consumació del territori com la conseqüència del nostre canvi d’estratègia, res més lluny! (seu altra vegada, s’ompli la copa i beu. El puro, al cendrer, ja ha deixat de treure fum, ara el fum es diria que ix del seu cap, es torca la suor amb el mocador blavet). La gran majoria de la societat sap que nosaltres hem estat treballant colze a colze amb els polítics, lluitant per aconseguir tot allò que done valor a la nostra existència, xè! el valor del patrimoni!, per exemple! i ho hem aconseguit a través d’anar superant a poc a poc els nivells de democràcia i amb ells l’equilibri socioeconòmic incloent els dels socis de les nostres empreses així com l’equilibri “mig”-ambiental..., i quan dic mig, almenys és mig! Per això, ja arribats a aquest ecosistema democràtic alimentat amb eixa nova estructura participativa que millora el propòsit de la voluntat ciutadana esdevenint en la seua practica, nosaltres hem acomplit! (aplaudiment general).

Devem estar orgullosos d’haver sigut una de les “eines” més importants d’aquesta comesa tan transcendental per la societat! (gran aplaudiment general). És aquesta i no altra , la raó per la qual hem creat aquesta ONG de caire internacional, la nostra experiència democràtica-constructora i social és necessaria per fer-la arribar a més de mig món que està esperant de la nostra ideologia pragmàtica i ja empírica, anem allà!! (grans aplaudiment entre crits de torero! torero!)

Perquè, digam la veritat! Parlem clar! Els polítics sempre han planificat l’estructura de la societat, però, com i qui materialitza aquesta? Doncs sempre a través d’una bona economia i, nosaltres som l’economia! Som el capital! És clar? (es torna a alçar de sobte, el greix del ventre torna a arrossegar la taula i tomba la cadira, pareix sufocat i cabrejat), com collons es financiaràn ara els Ajuntaments sense la nostra dinàmica? Ara resulta que aquestos ens fan la punyeta tot diguent que ja no hi queda més sòl i amb el poc, segons ells, que hi queda, ens fiquen requisits i més requisits en nom de l’ara catalanitzat “medi”-ambient que mai, en la nostra acreditada tradició, mai no han fet cap falta!..., a qualsevol País que es digne, l’economia sempre a anat per davant de la classe política, diguen el que diguen! I ara què volen? Que fotem al camp? perdoneu! Xè, m’he posat nerviós, ja no sé el que dic!
Demane, per favor, als periodistes presents, no publiqueu aquestes paraules, m’en penedisc d’haver-les dit (torna a seure i s’ompli la copa, beu, mocador blavet al front altra vegada).
Torne a repetir la raó per la qual aquest gran gremi vol donar aquest pas: el País, amb la nostra sacrificada col.laboració, ha arribat a una democràcia més justa on la ciutadania per fí és la sobirana en totes les decisions que afecten el model de ciutats i territori mitjançant els fòrums ciutadans, on la ciutadania exercix la política, i és aquesta condició la que farà comprendre a la gent aquesta conseqüència nostra.

I ara, per que tots eixos beneitons que ens vituperen tinguen vergonya de sí mateix, vaig a recrear-vos, amb el rigor i serietat de la realitat, com i de quina manera es viu en aquest sublim model de societat de progrés que hem procurat (es torna a omplir el got, s’encén el puro i pega dues xuplades alhora que obri la carpeta, comença a llegir):

Bò! Globalitzar vol dir que el món és el mercat i, per tant, cada Estat oferix aquells recursos que més explota als altres i així, en nom d’eixe Mercat Comú Mundial, intercanviar, mercadejar el producte per millorar, a través d’eixe capital, el nivell i la qualitat de vida dels seus ciutadans, en resum, la globalització subratlla la solidaritat entre tots el pobles! (grans aplaudiments)
I què oferix Espanya? doncs sol, platja i oci. Nosaltres, els grans constructors, hem aconseguit que aquest recurs siga l’eix central de la sociopolítica d’aquest País, i així és. Tanmateix, eixos que ens acusen d’espletar-ho tot, ens fan responsables d’exterminar l’agricultura, la ramaderia, la indústria..., i crec que també som culpables de la contaminació i el canvi climàtic, que diguen el que vulguen!

Jo els diria a eixa gent, que quan vagen al supermercat a comprar, pregunten d’on provenen la majoria de productes..., que ho pregunten! Si home, si! Que encertats han estat els nostres polítics, sempre assessorats per nosaltres, en aconsellar els agricultors que vengueren els seus terrenys en nom del progrés! d’altra manera, què podien fer aquestos davant productes de la mateixa classe i qualitat molt més econòmics provinents d’altres indrets del món? S’hagueren arruïnat! Què han guanyat d’aquesta manera? Diners i qualitat de vida, per descomptat!
A més a més, les nostres ciutats en són un exemple d’allò que dic, doncs, no és qualitat de vida poder dormir sense l’emprenyador cant del grill? (tots: si, te raó!) I la migdiada sense les punyeteres xitxarres? (tots: si, te raó!) Ni mosques ni mosquits ni cagats de pardal ni cap bitxo! l’únic soroll que és sent és aquell que no molesta, aquell que ens tranquil·litza perquè és el soroll del motor de vida: cotxes! motos! vaixells! sirenes! avions! el veí cabrejat! i, com no! el soroll de les nostres formigoneres! son els sorolls naturals del progrés que donen a la gent la seguretat del viure, la hilaritat! (grans aplaudiments)

I els diners que s’estalvien en neteja els Ajuntaments gràcies a una arbreda estricta? I els bacs que s’estalvien els xiquets gràcies a una política també estricta de parcs públics? Què hi ha de més bonic que una ciutat plena d’edificis, de llocs de serveis, d’oci i immobiliàries? Ahí hi ha dinàmica, hi ha passió pel viure! (grans aplaudiments).
Per no parlar de les nostres muntanyes urbanitzades, hem portat la vida a les muntanyes! I el flaire d’eixe verd humit i llustrós dels camps de golf? No li pega mil potades a aquell olor tan fort de la flor de taronger? (tots: sí té raó....torna a fer-se una copeta)

Bò! Per acabar, us diré que, prevenint la situació, de fa anys que tenim comprats i planificats milions i milions de metres quadrats en altres indrets més “tropicals” alhora que , portats per aquest afany de progrés, els nostres comercials estan negociant en altres dos continents més.

Anem allà!! Visca el formigó!! Visca la megaconstrucció!! (grans aplaudiments i emoció). Acabà el discurs.

Al torn dels periodistes, un d’ells, el qual ningú coneixíem, li va preguntar: “Sr. Pai Corleone: per vostés, segons les meues conclusions, la natura és un espai comercial, quan més bucòlic, més s’explota urbanísticament, actuen vostés, i perdone la comparació, com a “proxenetes de la terra”, així, jo li pregunte: són vostés col.laboradors d’eixa llei que permet exterminar arbres, plantes, criatures i hàbitats mil.lenaris que pertanyen a un ecosistema del qual nosaltres mateixos formem un “tot” en equilibri? dDeixa llei que vostés exercixen per assassinar l’ànima de la terra? Com pot assegurar vosté la pervivència d’eixe equilibri home-natura? Si vosté té consciència, diga'm doncs, quín sentiment li mereix l’herència de la cultura agrària dels nostres avantpassats?

El Sr. Corleone va alçar el cap, el va girar, i amb el dit va provocar la pregunta d’un altre periodista, segurament, com així va ser, de la seua corda..., aquest sí que va tindre resposta, a lo vist, era allò convingut!!