divendres, 29 de febrer de 2008

LA PUGNA PARTIDISTA



Entre la ciutat i els polítics hi ha les iniciatives, els problemes i els reptes. La posada en marxa, la reparació o la solució de tots ells, inqüestionablement, passa per la “força” d'una sola paraula: la raó.
“No hi ha cap problema que puga suportar el pes de la raó”, i d'això, malgrat governs incompetents, el temps sempre s'encarrega de portar-ho a terme (malauradament).
Així, “l'arrecerar en el temps” (treball de l'oposició?) alguns projectes importants o retirar-los una vegada iniciats quan hi ha un canvi de govern per no pertànyer “l'obra” al propi partit polític que s'estrena, és la funció teatral que l'escenari polític oferix últimament als seus “espectadors” (justa paraula). Resulta que, avui més que mai, flors i medalles prevalen a sobre les prioritats ciutadanes. La competitivitat per la imposició de la “corona de llorer” també arriba a l'àmbit polític, inclús entre membres d'un mateix partit!

Cal considerar una manca d'ètica política, d'escarni democràtic, el fet que iniciatives generadores de noves infraestructures de transcendental importància social siguen contemplades amb la particularitat d'una conveniència partidista, siguen tractades, no amb ulls que miren l'àmbit comunitari, sinó el sectorial i, inclús de vegades, el personal.

La bona governabilitat d'una ciutat, d'una nació, depèn del caràcter d'aquells que tenen responsabilitats polítiques, d'ahí que qualsevol persona no puga exercir de polític, doncs, assabentats que les decisions assembleàries en son garantia del consens democràtic d'un partit davant una actuació important a portar-se a terme, aquestes restaran altament influenciades per les conviccions i l'opinió raonable del cap d'eixe propi partit (avalat per eixa mateixa condició de líder que pressuposa integritat i coherència). I si una majoria de líders d'aquesta “Comunidad” son els actors principals de les darreres funcions de política histriònica que estem vivint, què cares ens ixen les entrades d'aquest teatre!: més de mil milions d'euros en els darrers deu anys i damunt quedant-nos a mitges!

L'últim acte d'aquest art esta representant-se a Dénia en un obra anomenada “subestació elèctrica i dessaladora” que, per a no ser menys, seguix el guió “artístic” establert pels interessos partidistes.

Amb tot açò, estimats “espectadors”, temps i despeses van pesant a sobre de les nostres esquenes mentre, des dels amfiteatres polítics, la retòrica particular i partidista del be comú i els interessos comunitaris, omplin l'espai diari d'una vida ciutadana que patix, molt sovint, les conseqüències d'una desraó que acaba posant en escena el destrellat final dels seus actors: Barcelona i els talls elèctrics en son un bon exemple, entre d'altres..., clar! La victòria de la raó sols es guanya amb les eines de la concòrdia, què voleu?