Si analitzem detinguda i profundament tot allò que en aquestos moments està esdevenint al nostre bigarrat món i aquest examen l'observa una consciència humana mitjanament culta i respectuosa, hauríem de ser subjectius i dir: quína merda! i en aquest precís moment semblar-nos a l'individu més dissolut sense importar-nos per a res ésser víctimes de la ignomínia... I què ens pot importar ja?
Després de l'arribada de G. Bush, EUA va incrementar la despessa armamentística, invertint la tendència a la baixa que fins els atemptats de l'11 s. es donava. Així, avui, els americans encapçalen aquesta despesa a nivell mundial, seguit d'Europa i, per a més dinamisme comercial, l'afegit de nous països productors d'eines de mort com Brasil, Argentina, Israel, Sud Àfrica i alguns més. Mentrestant, països com Corea del Nord es volen incorporar al “club nuclear” entre els 9 ó 10 d’ells que “hauríen reconegut” la possessió d'aquest armament que els dota de “poder d'intimidació” o també “d'hipocresia pacifista”.
La reivindicació d'antics territoris, la descolonització, la religió, el repartiment del poder polític, la lluita pel control de mercats i primeres matèries com el petroli, en són algunes de les causes del martiri que ha sofrit i sofrix aquest món. Els més de 70 milions de fusells “kalaixnikovs” repartits arreu del món ens justifiquen la situació bèl.lica que patix ara mateix la humanitat. El més greu és que darrere d'aquestes guerres sempre està el suport cap a un o altre bàndol per part dels “senyors de la guerra”, que alhora són qui comercien amb llur armament. I si aquestes guerres comporten horribles genocidis, exterminis, tortures o execucions sumàries... A ells què?
De sobte, totes les ideologies sucumbixen ineluctablement davant el despotisme de quatre megalòmans i adalils exacerbats. Aquestos folls li guanyen la batalla als pensadors, als llibres, a l'ètica i moral humanes. Aquestos folls li guanyen la batalla a un xiquet que plora per que no te què menjar... Aquestos folls li guanyen la batalla a eixa mare que parla amb llàgrimes.
Serà que tota la saviesa humana desapareix sobtadament davant la bogeria d'uns quants? O serem nosaltres mateixos qui ens desprenem d'aquesta per la nostra desídia? Si! Les guerres son la conseqüència del fracàs d'una societat! La raó humana ens diu que no hi ha cap causa en el món que mereixca una gota de sang, i tots podem assentir aquesta afirmació, tant, que ho podríem qualificar com un axioma.
Però, què és allò que ens porta a actuar precisament al contrari d'aquesta veritat? Veritablement, és el mateix motiu de sempre, un mal vici que hem patit els humans durant tota la seua història: l'afany de poder, l'afany de posseir allò alié, l'afany d'imposar doctrines particulars, l'afany, en definitiva, de controlar tot àmbit.
Si meditem un poc, ens adonem que només “quatre persones” son sempre les que fan de “motor”, arrossegant “vagons” plens de gent poderosa que actua amb tota impunitat emparats pels drets d'Estat. Per tant, estem afirmant, que la majoria civilitzada posseïdora d'una herència cultural que ens ha instruït en el procedir de les accions governades pel bon natural de la raó, som prescindibles. Sense cap dubte els “senyors de la guerra” i tots els seus diputats, amb la seua disposició de donar suport a aquells que “consumixen” els seus armaments, estan desacreditant i portant al despropòsit, no sols l'entelèquia humana, sinó també la seua dignitat: no podem transgredir els principis dels drets humans! La ciutadania “educada” sap que no es pot combatre al bàrbar amb salvatjades, perquè, en quín lloc quedaríem davant les nostres conviccions? Si som en una societat civilitzada, deurem actuar com a tal. És possible que els “senyors de la guerra” siguen persones instruïdes, però, veritablement, de res els val quan manquen atributs com l'apreciació d'allò que és digne, el tacte i la bonança en l'acció, l'amor a la veritat, l'honradesa i la noblesa de pensament, com dic, de res els val, en aquestes condicions, tota la seua sapiència.
Cal denunciar públicament els seus actes de suport a qualsevol guerra en qualsevol indret del nostre món, guerres que provoquen la mort de milers de morts innocents, de les quals, jo, amb la raó dels meus principis, n'estic compromés moralment a evitar-les. El món necessita urgentment un nou “status” ideològic que inhibisca l'acció de les guerres i de la indústria armamentística. La civilització, després de tants segles, hauria d'haver arribat a la maduresa intel·lectual. És necessari que assignem un nou ordre mundial on s'impose la idea del be a través de l'eix consciència-raó-acció com a paradigma en tots els procedirs.
Si meditem un poc, ens adonem que només “quatre persones” son sempre les que fan de “motor”, arrossegant “vagons” plens de gent poderosa que actua amb tota impunitat emparats pels drets d'Estat. Per tant, estem afirmant, que la majoria civilitzada posseïdora d'una herència cultural que ens ha instruït en el procedir de les accions governades pel bon natural de la raó, som prescindibles. Sense cap dubte els “senyors de la guerra” i tots els seus diputats, amb la seua disposició de donar suport a aquells que “consumixen” els seus armaments, estan desacreditant i portant al despropòsit, no sols l'entelèquia humana, sinó també la seua dignitat: no podem transgredir els principis dels drets humans! La ciutadania “educada” sap que no es pot combatre al bàrbar amb salvatjades, perquè, en quín lloc quedaríem davant les nostres conviccions? Si som en una societat civilitzada, deurem actuar com a tal. És possible que els “senyors de la guerra” siguen persones instruïdes, però, veritablement, de res els val quan manquen atributs com l'apreciació d'allò que és digne, el tacte i la bonança en l'acció, l'amor a la veritat, l'honradesa i la noblesa de pensament, com dic, de res els val, en aquestes condicions, tota la seua sapiència.
Cal denunciar públicament els seus actes de suport a qualsevol guerra en qualsevol indret del nostre món, guerres que provoquen la mort de milers de morts innocents, de les quals, jo, amb la raó dels meus principis, n'estic compromés moralment a evitar-les. El món necessita urgentment un nou “status” ideològic que inhibisca l'acció de les guerres i de la indústria armamentística. La civilització, després de tants segles, hauria d'haver arribat a la maduresa intel·lectual. És necessari que assignem un nou ordre mundial on s'impose la idea del be a través de l'eix consciència-raó-acció com a paradigma en tots els procedirs.
Aquesta inveterada proposició (més de 2000 anys) és hora d'executar-la… O no?
