Hi ha una concepció individual, subjectiva, de la idea de món, nascuda d’una consciència conductora d’uns valors, unes idees, un estil de vida basat en el bé comú i necessàriament pragmàtiques, les quals han anat canviant a través dels segles perquè tot canvia i per tant deixa de ser perquè és necessari. És la mateixa vida que flueix sense atur. L’adaptació a eixos canvis, a eixes noves necessitats, a eixes noves preocupacions, deuen ser assimilades amb celeritat i entelèquia "col·lectiva", és així com es perfecciona l'ésser humà, doncs és aquest qui provoca aquestos canvis en nom del progrés que ens porta el benestar material i espiritual.
La paraula “progressista” te un significat molt especial per qui es considera socialista. La capacitat de canvi a partir de la pragmàtica de les idees genera una revolució, una activitat que intenta substituir ràpidament allò que existeix per allò pel que deixa d’existir i que no és altra cosa que l’obra social que millora la societat i el seu medi, és aquesta la ruta del progrés, del progressisme, essència del socialisme.
La dreta no te eixa capacitat dinàmica de canvi, causa: la conservació de l’estatus quo, per a ells qualsevol canvi social s’ha d’analitzar en base a les tradicions, la fe, la religió, sistemes de símbols..., amb nostàlgia feudalista. Per això oferix resistència als canvis: és escèptica cap a una societat estatalitzadora (Euroregió) i la seua autonomia burocràtica, escèptica cap als drets inqüestionables d’homosexuals i lesbianes i de respecte al sentiment humà, escèptica cap a la gestió publica d’allò que per dret és públic (s'oblida que "el privat", el mateix que "el públic", pertanyen tots dos a l'humà), escèptica amb la idea d’una Espanya plurinacional on la diversitat cultural reivindica els seus drets, etc.
Aquesta desconfiança a les proposicions d’esquerra, fa que la dreta governe (quan governa) limitadament el propi govern i l’autonomia de les institucions. Els problemes i les necessitats d’una societat, no tenen la mateixa gestió resolutiva en un govern de dretes que d’esquerres: l’esquerra intenta vore el problemes a través dels ulls dels demés, les dretes a través dels seus propis, no obtenen per tant, la mateixa valoració ni genera el mateix sentiment.
Som, doncs, en l'abans esmentada concepció individual de la idea de món, on la consciència de “ser solidari” es manifesta només a través d’un caràcter educat amb els principis morals, els quals son de naturalesa social i humana. Però la vertadera perfecció del caràcter consistix en el sentiment permanent del deure, un deure que abraçe tota l’existència.
El deure de tot governant és gestionar un sistema d’usos que procure una qüalitat de vida digna on les persones en són allò primordial, les actuacions polítiques en aquest sentit conformen i donen credibilitat a la ideologia. Aquells que no actuen amb aquest procedir, estafen i devasten la societat i el territori, enganyen la gent amb els seus discursos sobre el seu “particular progrés o motor de vida” alhora que amaguen darrere les seues esquenes la vertadera democràcia i solidaritat.
L'essència del socialisme te la seua gènesi en els valors humans, d’ahi que el propi Unamuno considerara el socialisme com una religió per la humanitat. Una altra qüestió és si aquell que DIU SER SOCIALISTA, te, en la seua concepció subjectiva de idea de societat, les virtuts humanes que avalen eixa energia d'acció vers el proïsme, per naturalesa allunyat de les idees conservadores, doncs SER SOCIALISTA ÉS MÉS UNA VOCACIÓ QUE UNA AFECCIÓ, per aquesta raó, l'actuació de l'actual gestora socialista representada políticament per Susana Díaz, suposa un descrèdit i un insult per aquells que sentim el socialisme. No es pot admetre de cap de les maneres facilitar un govern de dretes, a més a més, farcit de corrupció, i això mateix ha permés aquesta actual gestora que vol anomenar-se "socialista". El socialisme no es compatible amb el PP. No és no!!
