divendres, 29 de febrer del 2008

L'IGNASIET VOL SER POLÍTIC!



Què voleu que us diga? No pot ser!... mira que li ho dic al meu amic l’Ignasiet, que ara vol fer-se polític:



No hi ha res a fer, Ignasiet, els partits resten en mans dels empresaris capitalistes que els financen... ¿quí creus que confecciona les llistes? ¿les assembles? no! al final té la paraula l’executiva nacional. A la llista anirà gent que serveixi els interessos del capital, per això hi ha tant de gandul i pocavergonya, gent que trampeja la seua sort, arribistes... Un home intel•lectual com tu, Ignasiet, ¿quin tipus de conversa seriosa pot mantenir amb aquestos artistes? El meu avi em deia: “no discutisques mai amb un taboll, que t’irritaràs, collons! ¿No te n’adones que no tan sols t’enfrontaràs amb la seua incapacitat intel•lectual, sinó que, a més a més, també amb la seua baixúrria? ¿No te n’adones que aquesta classe de gent no posseeix els coneixements necessaris per poder comprendre i sospesar arguments intel•ligents? ”En política, perseverar en una discussió i en aquestes circumstàncies, sols pot tenir un resultat: fer popular al bròfec! Mira Paquito, el dels trages, tornarà a guanyar per majoria absoluta! Ves amb compte, Ignasiet.


Escolta’m: la gran massa pública sempre fa cas al frenètic vehement. Mira, aquest món en el que vols ficar el cap resta ple de soques, ¿no te n’adones que en tens molts al teu costat? Perquè soca, Ignasiet, és aquell que, portat per una ment vulgar, és incapaç de reconèixer les seues pròpies limitacions intel•lectuals i, tanmateix, s’atreveix a competir amb l’individu excel•lent en cada gènere, i passa que com aquestos (els soques), per si sols, no serien capaços ni d’entendre un discurs del “Mortadelo”, fan fòrum per així poder dir tots junts allò que deia Helveci: “si algú sobresurt d’entre nosaltres, que se’n vaja a sobresortir a un altre lloc”. És per aquesta raó que aquestos es passen les nits barallant-se amb Morfeu cavil•lant com aconseguir foragitar de les seues files als íntegres com tu, Ignasiet.


Perquè, sense dubte que sempre hi ha de persones intel•lectualment preparades, honestes, nobles i honrades, però, clar! A eixos cràpules atrevits els tortura vorer dignes aptituds en aquelles, envejant-les fins el punt de voler-les fer desaparèixer del lloc que sustenten, doncs no suporten l’èxit de les seues gestions, encara que aquestos reptes aconseguits repercutisquen en el bé comú de la societat... inclosos ells mateixos! ¿No te n’adones, Ignasiet? La gestió política sols pot servir un tipus d’interssos: els del capital, i aquests exèrcits d’envejosos i dissoluts cràpules en tenen cura de portar-ho a terme.


Si, molts d’aquestos haurien de portar rellotges amb la següent inscripció dintre l’esfera: “és l’hora de fer el bé”... així no arribarien mai tard al treball de la bondat, però no, Ignasiet, els seus canells no suportarien el pes d’un rellotge d’aquestes característiques.


Mira, de llumeneres polítics hi ha molts, si! d’eixos que parlen molt però tenen el cap toix (per això els gots buits sonen molt bé) i l’únic que fan és arrossegar-se als poderosos... a tota aquesta gentola, Ignasiet, els vindria com anell al dit aquell vell refrany que diu: “si als trenta no saps i als quaranta no tens, agafa un cabàs i ves-te’n a plegar fems”... però, no, home! Que per a aquestos subjectes la terra resta molt baixeta! Per aquest motiu són aquí, maquinant sense parar com poder arribar a jubilar-se asseguts a les seues cadires polítiques, ociosos... això si, amb un bon jornal! Ja ho deia el meu avi: “l’ociositat genera moltes maldats”. Ai, Ignasiet! Si aquestos es dedicaren a treballar honradament... quin gran favor farien a la humanitat!


A més a més, s’ha d’anar en compte amb aquestes rates polítiques que eixen de la ratonera a buscar el millor formatge... però, ull! perquè hi ha d’elles que ha ficat verí camuflat dintre l’emmental i, normalment, se’l mengen ratolins honestos com tu. Ignasiet, en aquest món rosegador, la rata més rata i atrevida te les de guanyar o, ¿què et creus? A tots els gats tenen comprats!


Mira Ignasiet, t’ho he de dir: al món de la política hi han moltes classes de burros, hi han de dos cames sense orellots, de dos orellots sense cames i dels que, vestits amb trage i corbata, sols bramen. Mentre uns avancen sense atendre a raons i d’altres escolten sense fer cas, els més diplomàtics sols s’inventen paraules perquè ja no els queda cap idea: són el martiri de periodistes! demagogs dels quals, en aquestes terres valentines, hi ha uns quants exemplars autòctons.


Per cert, tots aquestos “exemplars” que es dediquen a devastar el nostre territori cagant-li al seu damunt la ferum del formigó, haurien de saber allò que deia F. Bacon: “No es guanya a la natura sinó obeint la seua llei”. I jo et dic a tu, Ignasiet, que ja res podem esperar sinó la sentència d’eixa llei.


I com açò, ja ho he dit abans, resta fornit d’artistes, vaig a fer-te aquest raonament: resulta que a Catalunya, Euskadi, Galicia i, fins i tot, Andalusia, tenen pintors capaços de plasmar en les seues obres una visió natural del seu patrimoni d’identitat davant els ulls del comú de la gent, persones que arriben a admirar, comprendre i respectar aquestes exposicions ubicades en prestigioses galeries d’art. Però, collons! aquí a València encara no tenim cap artista eixit d’una bona escola que estiga a l’altura d’aquells. L’únic que tenim són pintors de brotxa grossa que no arribem a pintar ni una fava..., a tot estirar, algun garrafó malgirbat que alegra la vista al “Paquito el xocolatero” de torn creguent que allò és art... que no Ignasiet, que no! això no és art, home! que això són pinzellades de noves glòries!


Mira, jo vaig a donar-te un consell si vols arribar al Consell: tens que acostumar-te a no deixar de pegar-li voltes a la veritat encara que et mareges, i si caus, no se t’ocorrisca caure dintre el cercle de la convicció, de la realitat i la justícia, perquè aquí, en aquestes terres, per Generalitat, un és feliç fora de la veritat i infeliç tot aquell que crega el contrari.

Açò és el que hi ha, Ignasiet, i ara, fes el que et done la gana. Si vols continuar... allà tu!