divendres, 29 de febrer de 2008

MODEL DE MÓN




Ja no es comprén aquest món, i no es comprén perquè l'hem buidat del contingut inicial pel que va ser creat, i tots nosaltres, els humans, som culpables d'aquest model de món que hem construït.
Un món on l'única deïtat son els diners i tots els plaers i poders que d'ell deriven, no importa matar per aconseguir-ho, ni destruir, ni torturar, tot esta permès quan hi ha diner i lucre pel mig.
Un món on la idiosincràsia d'uns s'esdevé en odi contra la dels altres, un món on la misèria i la fam son testimonis d'una vida oblidada pels demés, no hi ha temps per a ells i a ells ja no els queden paraules, sols llàgrimes per parlar.
Ajuntem tot i tindrem a les guerres com a models d'un món que no ha sabut traure conclusions de la seua pròpia història, aquesta queda aquí, en els llibres i prou.
Déu no s'ha allunyat de nosaltres, nosaltres som els que l'hem allunyat procedint d'aquesta mena.
Molta gent hi ha que diu: si Déu existeix, per què permet tot acó? i no creuen en Ell. Ignorants son de la vida, acàs no tenen fills i els volen i els diuen: fill, no vingues tard a casa, i el fill torna tard; fill, no isques amb eixa gent que pots perdre't, i el fill continua eixint amb eixa gent..., digueu-me, acàs no els volem encara que facen el contrari del que diguem? i tant que si!
És que no passen desgràcies als nostres fills per no fer cas de les nostres prevencions? i tant que si! I per això ens poden tractar de ser uns mals pares? per això ens poden dir que no volem els nostres fills?...


La llibertat és la consciència de cadascú, Déu ens ha fet lliures però també ens ha mostrat el camí d'entre molts camins, així que cadascú agafa el camí que vol fent ús de la seua llibertat.
El camí pel que trepitja aquest món te fi, i el fi esta molt a prop, un camí equivocat.
Els vertaders valors de la vida han quedat lluny, molt lluny, en un camí que ja no és possible de vorer.