La paraula cultura, en el seu concepte antic, significa “cultiu de la terra”, i també, per descomptat, “conreu dels coneixements humans”. Per aquesta raó, les ciutats, en són un dels resultats culturals més importants i dinàmics que ha creat l'acció humana. La classe política, sempre s’ha ocupat de la millora en la condició de vida de la ciutadania projectant models de ciutat cada vegada més conseqüents amb el medi, més respectuoses amb la natura, més públiques, dotant-les d'equipament i infraestructures per aconseguir un espai en convivència d'éssers vius baix un equilibrat model d'hàbitat. Aquestes actuacions són les que donen vida, sentit, raó d'ésser a l'urbanisme, en són la seua essència… O eren.
Perquè aquí, al País Valencià, durant els darrers anys, l'activitat urbanística s'ha convertit en una carrera per la competitivitat empresarial, en la captació d'inversions, en estratègia d'economia financera, en marketing, abandonant així els “principis” de l'urbanisme i el seu objectiu amb el mal ús de lleis com la LRAU que, suscitadores de diner ràpid, induïxen moltes vegades a cometre actes corruptes.
La normativa urbanística valenciana contempla reclassificacions de sòl de manera excepcional sempre que siguen conformes amb els models territorials…, i és aquí on “Crist comença a patir”, perquè, algunes reclassificacions en nom dels PAIs (en aquestos casos Plans d'Arrasament Immediat) de milions de m2, son justificades perquè l'administració s'ho creu de qui ha presentat el projecte: l'empresa privada, l'agent urbanitzador. I la pregunta és: son aquestos senyors els que decidixen com i de quina manera deuen créixer les ciutats? Com i de quína manera deu ordenar-se el territori? D'on, com, i quant s'ha de construir?
Perquè aquí, al País Valencià, durant els darrers anys, l'activitat urbanística s'ha convertit en una carrera per la competitivitat empresarial, en la captació d'inversions, en estratègia d'economia financera, en marketing, abandonant així els “principis” de l'urbanisme i el seu objectiu amb el mal ús de lleis com la LRAU que, suscitadores de diner ràpid, induïxen moltes vegades a cometre actes corruptes.
La normativa urbanística valenciana contempla reclassificacions de sòl de manera excepcional sempre que siguen conformes amb els models territorials…, i és aquí on “Crist comença a patir”, perquè, algunes reclassificacions en nom dels PAIs (en aquestos casos Plans d'Arrasament Immediat) de milions de m2, son justificades perquè l'administració s'ho creu de qui ha presentat el projecte: l'empresa privada, l'agent urbanitzador. I la pregunta és: son aquestos senyors els que decidixen com i de quina manera deuen créixer les ciutats? Com i de quína manera deu ordenar-se el territori? D'on, com, i quant s'ha de construir?
Les ciutats i el territori són patrimoni de tots, i “tots”, som els ciutadans, inclosos els polítics en els quals deleguem les nostres voluntats socials, econòmiques i medi-ambientals, conduint-se aquestos a través d'unes normes regides per lleis que conformen el sistema d'ús en nom del be comú. La Constitució diu, en el seu article 45, que tots tenim dret a disfrutar d'un medi ambient adequat pel desenvolupament de la persona, així com el deure de conservar-lo. També diu que els poders públics vetlaran per la utilització racional de tots els recursos naturals amb el fi de protegir i millorar la qualiltat de vida i defensar i restaurar el medi ambient amb el suport indispensable de la solidaritat col.lectiva…, plans urbanístics que desfan l'horta protegida i espais naturals per empreses ambicioses: “viva la Constitución”!
Per què, en nom de la democràcia, no es fa un referèndum entre tots els ciutadans davant una actuació tan important? Quína visió comarcal i de País tenen els nostres polítics quan hi han projectes que multipliquen per quatre un municipi en un obrir i tancar d'ulls?... I després parlen de ciutats sostenibles… Te collons la cosa!
Per què un senyor anomenat “agente urbanizador”, que, segurament, ja ha comprat part del sòl a urbanitzar, i que vol invertir els seus diners en una operació altament rendible valent-se de la “excepcionalitat” d'una llei que ho permet, arrabassa milions de m2 emportant-se pel davant tot allò que es presente?..., camps cultivats, muntanya, propietats, immobles, persones, etc, per construir apartaments, zones d'oci i camps de golf. I tot açò en nom de “l'interés comunitari”. I jo em torne a preguntar quí, en aquestes circumstàncies, determina, concreta, especifica, precisa, puntualitza, què és una “declaració d'interés comunitari?"
L'informe Fourtou recomana a l'administració que ho aclarisca, perquè, és possible que una persona honesta, honrada, noble i sensible, entenga l'expropiació com l'actuació necessària per aconseguir les infraestructures d'un fi: avançar en la qualitat de vida construint col.legis, hospitals, edificis oficials, etc, i creure, “pareix ser que equivocadament”, que aquestes actuacions siguen les declarades “d'interés comunitari”, “d'interés comú”. Sr. Blasco, per favor, aclàreu!
I clar, per fer sostenibles els més de 900 PAIs presentats, cal molta aigua: ¡el vaso de agua del Ebro para que sacie nuestros campos y nuestra sed! by “González Pons”. Quín morro!
Aquest senyor sap que la superfície de cultiu ha retrocedit des dels anys 80 a avui en més del 50%? Sap que l'aportació del sector agrícola al valor de la producció al P.V. ha caigut a la meitat en 10 anys? Sap que el nostre litoral, on es concentrava més del 31% de la producció de cítrics, ha perdut la batalla front una competència vinguda d'una pressió urbanística que genera majors plusvàlues? Si, açò si que ho sap! Al llarg dels segles i fins fa pocs anys, l'horticultura valenciana gaudia d'un caràcter hegemònic, l'agricultura era una economia quasi preponderant, i no hi havien sistemes de reg eficients, pantans, ni depuradores com avui. Ara resulta que havent-hi molta menys superfície agrícola i més possibilitat de reg que abans…, fotre! hi han més problemes que mai amb l'aigua…”¡¡Que necesitan nuestros agricultores!!”
Gràcies a la política dels nostres governants, els joves no veuen com alternativa treballar el camp. Pocs estimen la terra, la venen només les hereten a empreses constructores. Els pastors moren, els marges cauen, l'horta agonitza. Els camps de golf avancen, els cultius s'endarrerixen. S'esgoten recursos hídrics escassos (la modificació de la llei d'aigües pareix que ha arribat un poc tard davant els 10 anys d'urbanisme desaforat i depredador), destrossen centenars d'espais naturals i enerven la cultura dels pobles. L'interés públic és substituït pels taulells que fan rics a uns quants gràcies a Ajuntaments cecs d'ambicions econòmiques i orfes d'estima social i patrimonial, políticament incults, que aproven noves construccions en terrenys “teòricament” no urbanitzables, requalificacions de sòl que multipliquen la població fins a límits moltes vegades insostenibles i incompatibles amb els models socioeconòmics de la població.
Més de 15000 queixes han arribat al Parlament Europeu respecte de la política urbanística valenciana. Quan arriben els comissaris europeus per examinar les obres del “motor de futuro” de Camps, el PP diu que tot respòn a una confabulació política partidista en contra d'ells, que tots aquestos esdeveniments són “una mala imagen para nuestra Comunidad”, que “frena la inversión extranjera”, generant pèrdues mil.lionàries pel turisme. Diuen que “hay intereses ocultos tras la organización de la visita”.
Nosaltres, els valencians que estimem la nostra terra, els que volem gaudir d'un paisatge, d'una naturalesa viva i no morta com la dels camps de golf, com la que li usurpen amb el formigó als nostres camps i les nostres muntanyes, els que, conscients de l'esforç dels nostres avantpassats conreant els camps i amargenant muntanyes, volem preservar el patrimoni natural en nom de la dignitat, el respecte i la memòria, confiant i defensant la tradicional i segura economia històrica de l'agricultura, els que estimem la nostra cultura, les nostres tradicions, la nostra societat, la nostra llengua, tots nosaltres, dic…, ens hem preguntat si son aquestos personatges que ens governen els nostres veritables i dignes representants?
“Trovem la major arrogància i la mínima explicació sobre projectes urbanístics que han conduït a la destrucció de moltes àrees costaneres precioses i fràgils”, és una de les conclusions dels Eurodiputats… Son aquesta classe d'individus, torne a repetir, qui ens representen i en qui confiem?
Gràcies a la política dels nostres governants, els joves no veuen com alternativa treballar el camp. Pocs estimen la terra, la venen només les hereten a empreses constructores. Els pastors moren, els marges cauen, l'horta agonitza. Els camps de golf avancen, els cultius s'endarrerixen. S'esgoten recursos hídrics escassos (la modificació de la llei d'aigües pareix que ha arribat un poc tard davant els 10 anys d'urbanisme desaforat i depredador), destrossen centenars d'espais naturals i enerven la cultura dels pobles. L'interés públic és substituït pels taulells que fan rics a uns quants gràcies a Ajuntaments cecs d'ambicions econòmiques i orfes d'estima social i patrimonial, políticament incults, que aproven noves construccions en terrenys “teòricament” no urbanitzables, requalificacions de sòl que multipliquen la població fins a límits moltes vegades insostenibles i incompatibles amb els models socioeconòmics de la població.
Més de 15000 queixes han arribat al Parlament Europeu respecte de la política urbanística valenciana. Quan arriben els comissaris europeus per examinar les obres del “motor de futuro” de Camps, el PP diu que tot respòn a una confabulació política partidista en contra d'ells, que tots aquestos esdeveniments són “una mala imagen para nuestra Comunidad”, que “frena la inversión extranjera”, generant pèrdues mil.lionàries pel turisme. Diuen que “hay intereses ocultos tras la organización de la visita”.
Nosaltres, els valencians que estimem la nostra terra, els que volem gaudir d'un paisatge, d'una naturalesa viva i no morta com la dels camps de golf, com la que li usurpen amb el formigó als nostres camps i les nostres muntanyes, els que, conscients de l'esforç dels nostres avantpassats conreant els camps i amargenant muntanyes, volem preservar el patrimoni natural en nom de la dignitat, el respecte i la memòria, confiant i defensant la tradicional i segura economia històrica de l'agricultura, els que estimem la nostra cultura, les nostres tradicions, la nostra societat, la nostra llengua, tots nosaltres, dic…, ens hem preguntat si son aquestos personatges que ens governen els nostres veritables i dignes representants?
“Trovem la major arrogància i la mínima explicació sobre projectes urbanístics que han conduït a la destrucció de moltes àrees costaneres precioses i fràgils”, és una de les conclusions dels Eurodiputats… Son aquesta classe d'individus, torne a repetir, qui ens representen i en qui confiem?
