Qui sóc jo, ment del Nirvana?
De vegades m'amage darrere les llàgrimes
esperant que passe el record
vestit amb suau nostàlgia.
D'altres, balle amb la vida
portat pels acords d'una dolça il.lusió
o pel cant d'una alegre emoció.
Així visc constantment,
en un hostalatge sensitiu
on les expressions del meu esperit
s'esdevenen en conducta tangible
que, de vegades, em surt equivocada,
per què?
No hi ha res que al.legar,
sols la paraula "humà"... jo pense.
I tant ho crec quan dintre meu
sent com una veu ètica plena d'enteresa
que és mestressa dels meus actes,
però, jo, captivat pel gaudir mundanal,
prefereix eludir allò que em dicta
la raó del meu bon natural,
per què?
Sols la paraula "humà"... jo pense.
Qui és aquell que deixa el seu cos
a mercè del seu esperit?
Quànta hipocresia de vegades
per presumir de saviesa!
Quànta enganyifa em ve a buscar
atreta per les meues febleses!
Quànta ignorància m'envaeix
al creure vorer l'arribada
quan encara no he sortit!
"humà" és la paraula... pense jo.
Almenys reconec ser indulgent
amb mi mateix,
no se si és just, de vegades, no em conec.
Dis-me tu, ment del Nirvana:
Qui sóc jo?.
