divendres, 29 de febrer de 2008

REFLEXIONS POLÍTIQUES




En aquest món mundial, alguns polítics utilitzen la paraula democràcia de la mateixa manera que mencionen la "pau" amb l'exèrcit al costat, de la mateixa manera que utilitzen la paraula "justícia" amb el poder d'un sistema judicial democràticament polititzat, de la mateixa manera que s'utilitza l'expressió "País lliure, progressista, capdavanter i avantguardista" malgrat la destrucció de la natura i dels seus éssers vius, de les cultures i idiosincràsies minoritàries, fent esment a la "igualtat i fraternitat" quan eixa pobra gent i éssers vivents tenen el mateix dret a viure que tots els altres, tot un "merder" ple d'hipocresia on el més gran cada dia vol manar més i tots els demés s'enfilen al seu darrere agafats dels seus calçotets i xafigant a tots aquells que no poden caminar i s'han d'arrossegar.


Per desgràcia, aquest model de món s'acosta massa als moments actuals que vivim. A partir d'aqui, podem comprendre com certes persones al.ludixen la democràcia dintre un context que no correspon a ella, és justament l'altre gènere de democràcia, eixe que posa aquesta al costat de la conveniència d'uns quants, per exemple, d'aquells que defensen la pau amb la força de les armes o d'aquells altres que, en nom d'una particular visió política de progrés, destrossen i malmeten sense remei el medi ambient arruïnant economies fins ara sagrades, essencials i vitals.



Però, si analitzem més particularment el nostre sistema democràtic, per exemple, en l'afer polític referent al País Valencià, concretarem el següent: encara que qualsevol partit o partits que no siga el PP tinguen la confiança d'una majoria de ciutadans a qualsevol de les nostres ciutats, aquestos Ajuntaments, aquestos equips de govern, es voran moltes vegades “emprenyats administrativament” amb el fi maliciós d'enervar la possibilitat de governar eficaçment, i tot pel fet de no lluir aquestos partits el mateix color de qui governa la Generalitat, per tant, ens porten a inferir que qui governa una ciutat no “popular”, no rebrà pràcticament cap tipus de suport en inversions econòmiques (i els diners son de tots!), amb les consegüents conseqüències negatives per a la població.

Mentre tant, aquestos senyors de PP de la Generalitat dits demòcrates, continuen amb orgull fent ressò d'aquesta afirmació, fins i tot ens persuadixen de ser el millor que ens ha pogut passar als valencians en nom del bé comú. Però, aquell que analitze un poc la situació, se n'adonarà que eixe be comú sols el gaudixen aquelles poblacions afins a la gavina blava, les demés sols reben les “cagarrutes” en forma de “puteig” que aquesta els deixa caure quan vola a sobre d'elles.


El més greu de tot açò ja no és el fet d'exercir la discriminació política en forma de subvencions i suports que en són primordials pel lliure desenvolupament d'una societat, sinó, parlant en clau estrictament ideològica, el segrest immoral i infame de la llibertat social o civil, i el control davant els límits de poder que pot exercir legítimament una porció de la societat a sobre de l'altra, perquè, a la fi i a la cap, es pot arribar a la conclusió per la qual el poble pot desitjar oprimir a una part de sí mateix gràcies a la manipulació, sobretot mediàtica, d'un dels seus representants, evidenciant d'aquesta manera un atropell a la democràcia, Canal 9 n'és un exemple.


La dreta sol ser costumista, aquest efecte del costum impedix que es promoga qualsevol dubte respecte a regles de conducta dogmatitzades políticament, per aquesta raó, la societat de la gavina no creu necessari atendre altres actuacions que no provinguen de les seues tradicions avalant-se amb la seua filosofia, els sentiments sobre tal procedir valen més que les raons fent aquestes innecessàries: ni un duro pels altres! És el costum! Quína classe de democràcia defensa la dreta? Doncs, eixa que sols és ètica, respectuosa i tolerant amb ells mateixos, eixa que repartix uns diners que son de tots i cadascun dels valencians sols per aquells que harmonitzen amb els seus ideals, tot un exemple de fal.làcia i parany davant la democràcia.
Si aquestos foren vertaders demòcrates, lluitarien per acostar-se a la vertadera idea de democràcia, lluitarien al costat d'un poble que fa l'esforç de no creure en els "favoritismes", lluitarien per aportar un "granet" de Constitució a la societat, al món, que bona falta li fa.


Cadascú dels ciutadans és diferent de l'altre, la llibertat individual és la consciència d'ell mateix i eixa consciència és la raó per la qual un bon polític se n'adona de l'existència d'un camí anomenat “diversitat”, obligant-lo a transitar per ell en nom de la democràcia, fertilitzant alhora la llavor del respecte i la tolerància que fa germinar la concòrdia en nom del vertader progrés humà, per tant, és necessari que les distintes naturaleses d'ideologia visquen en harmonia per aconseguir l'eficiència d'una bona governabilitat, on és fonamental el respecte a la responsabilitat de govern en relació a la confiança dels ciutadans.


Però, tot açò pot ser incòmode i mortificant per aquells que volen tallar el "pastís" i repartir-lo entre ells mateixos. En una vertadera democràcia no hi han classes, però sí categories, i com açò no és així, el que tenim són moltes classes de categories d'individus..., l'etiquetat social com a orige de l'oligarquia (política i financera), resultat: un poder que utilitza els diners públics per fer una política d'estil particular, o siga, d'aparador i d'ostentació arquitectònica, que és la que tenim. És la nova burgesía del segle XXI, que ja no utilitzen les terres per explotar al treballador sinó per hipotecar el futur d'aquesta societat a costa d'un nou capitalisme depredador que fabrica diners ràpids per a uns quants, mentre els altres restem enganyats baix aquest parany de la imatge i d'un fals progrés.


Potser siguem víctimes d'una tirania de la majoria? No ho sé, però esperem que gran part de la ciutadania se n'adone d'allò que estan permetent amb la seua decisió. Cal meditar la situació, reflexionar i concloure amb el dictat de la nostra raó... De segur que canviarien les coses!