De la Mediterrània
sóc jo, un meu país i una meua pàtria, sóc d'una mar sàvia pels segles dels
segles, doncs, sinó, només heu de seure
al seu davant, mirar, escoltar i aprendre de l'harmonia entre ambdós.
Llavors, a poc a
poc, com davalla l'oli vell, et vindrà el somni... t'impregnaràs de saviesa i
viatjaràs amb ella al damunt del vaixell blanc que Èol mai no enfonsa: el
vaixell dels Déus, que amb els seus rems ferint l'aigua, marina la mar fonda
cap a la gènesi de la teua cultura.
I arribaràs a llocs
que ja coneixies i no sabies per què, i comprendràs que abans ja hi havies
estat allí.
Escoltaràs
converses abellidores en un encisador passeig peripatètic per la filosofia de
la vida. Et sorprendràs d'aquelles paraules tan plenes de seny que tenies
dormides dintre teu, car, malgrat tot, amb tu estaven arrecerades en la
reminiscència. Te n'adonaràs del per què dels mots i descobriràs els seus
veritables i llunyans significats.
Aprendràs els
missatges del vent, de la pluja, del sol, de la lluna, dels estels, de la
terra. Viuràs els treballs i els dies, el
cultiu, fruit i gaia collita. Sabràs de la cultura, costums i ritus de pobles
perduts que perduren arrelats dintre teu. Apreciaràs les il·lusions i els
afanys que viuen en tu a cada festa… memòria
perdurable i eterna, alegre testimoni del quefer humà. Aquesta teua sagrada
herència d’identitat!
I quan la mar et
desperte del vell somni, ja no podràs ser el mateix, ni pensar com abans, ni
tenir les mateixes conviccions, doncs gran és el poder de la saviesa.
Tu i jo, nosaltres,
valencians, no consentirem trencar allò establert. No acceptarem que
folkloritzen la nostra cultura. No permetre’m per més temps aquesta mà malalta
que ens vol sement estèril sota la nostra pròpia terra. No collirem un fruit
aliè!
Perquè tu i jo, nosaltres,
valencians, som d’un país de quatre barres vermelles sota el sol. Som de la
Mediterrània, una mar sàvia pels segles
dels segles.
No abaratim el
nostre somni!
