dimecres, 10 de març de 2010

SÓC DE LA MEDITERRÀNIA



De la Mediterrània sóc jo, un meu país i una meua pàtria, sóc d'una mar sàvia pels segles dels segles,  doncs, sinó, només heu de seure al seu davant, mirar, escoltar i aprendre de l'harmonia entre ambdós.

Llavors, a poc a poc, com davalla l'oli vell, et vindrà el somni... t'impregnaràs de saviesa i viatjaràs amb ella al damunt del vaixell blanc que Èol mai no enfonsa: el vaixell dels Déus, que amb els seus rems ferint l'aigua, marina la mar fonda cap a la gènesi de la teua cultura.

I arribaràs a llocs que ja coneixies i no sabies per què, i comprendràs que abans ja hi havies estat allí.

Escoltaràs converses abellidores en un encisador passeig peripatètic per la filosofia de la vida. Et sorprendràs d'aquelles paraules tan plenes de seny que tenies dormides dintre teu, car, malgrat tot, amb tu estaven arrecerades en la reminiscència. Te n'adonaràs del per què dels mots i descobriràs els seus veritables i llunyans significats.

Aprendràs els missatges del vent, de la pluja, del sol, de la lluna, dels estels, de la terra.  Viuràs els treballs i els dies, el cultiu, fruit i gaia collita. Sabràs de la cultura, costums i ritus de pobles perduts que perduren arrelats dintre teu. Apreciaràs les il·lusions i els afanys que viuen en tu a cada festa…  memòria perdurable i eterna, alegre testimoni del quefer humà. Aquesta teua sagrada herència d’identitat!

I quan la mar et desperte del vell somni, ja no podràs ser el mateix, ni pensar com abans, ni tenir les mateixes conviccions, doncs gran és el poder de la saviesa.

Tu i jo, nosaltres, valencians, no consentirem trencar allò establert. No acceptarem que folkloritzen la nostra cultura. No permetre’m per més temps aquesta mà malalta que ens vol sement estèril sota la nostra pròpia terra. No collirem un fruit aliè!

Perquè tu i jo, nosaltres, valencians, som d’un país de quatre barres vermelles sota el sol. Som de la Mediterrània,  una mar sàvia pels segles dels segles.

No abaratim el nostre somni!