SI FORES

Si fores el record dels sentiments,
llogaria les llàgrimes per tu,
trencaria el temps que ens separa
per buscar un instant,
un instant en la teua presència.
On t'amagues, memòria?
Doncs perdut estic aquí,
acàs no soc digne de tu?
Ah! Perdó et demane, perdó si t'he ofès,
he après del teu silenci
allò de... Tot al seu temps!

Si fores la il.lusió de l'esperança
llogaria l'alegria per tu,
em deixaria portar per l'afany
i faria els dies més curts...
On ets il.lusió?
Doncs l'esperança és aquí!
Silènci! Altra vegada...
Tot al seu temps! Em diu la raó.

Si fores el somni de l'utopia
llogaria el pensament per tu,
buscaria l'amagada realitat
amb l'esperit dels meus sentits,
utopia, on ets?
El teu somni t'ha arribat,
i pel somni es desperta
i desperta no em diu res...
Tot al seu temps! Em diu la raó.

Si fores la puresa de l'amor
llogaria l'essència per tu,
em deixaria portar per la veritat
i arribaria amb ella a la noblesa,
on ets amor?
Ací! Allí! Allà! Enllà!..., respons,
quants camins d'amor!
I la puresa per tots!
Quina és l'explicació?
Tot al seu temps! Em diu la raó.

Si fores l'instint de la llibertat
llogaria l'estímul per tu,
em faria amic de la virtut
i amb ella, en mi mateix,
et buscaria ja amb valor, ja amb coratge...
Què dic? però... Si eres ací!
Com no me n'adonat?
Tot al seu temps! Em diu la raó.

Si fores la vida de la mort
llogaria l'inconscient per tu,
buscaria l'enteniment al més enllà
i m'assabentaria de... La mort? La vida?
Què és què?
Tot al seu temps! Em diu l'inconscient!