divendres, 29 de febrer de 2008

¡VISCA EL GOLF!... SEGUR?




Diuen els interessats, respecte als AVANTATGES dels camps de golf, que són un factor de desenrotllament i de dinamització per la indústria del turisme presentant més beneficis que inconvenients i contribuïnt a desestacionalitzar el turisme.


Més de 500.000 jugadors/any reb l’estat espanyol, xifra ampliable si es té en compte el nombre de turistes que durant la seua estada practiquen este esport.Aquest tipus de turista te major capacitat adquisitiva, s’allotja als hotels de 4 i 5 estrelles del voltant dels camps, generant unes despeses d’entre 200-250 € persona/dia. (tres ò quatre vegades més que un turista de sol i platja). L’any 2007 el turisme del golf va generar 2.300 milions d’euros. D’ahí que el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç veja amb bons ulls la proliferació de camps de golf.


Pel que respecta al País Valencià, actualment compta amb 22 camps, però té previst la construcció d’uns 25 més en uns anys. Els ingressos a casa nostra són d’uns 150 milions d’euros/any, però el Consell preveu que, amb els nous camps previstos, es generen per cada hectàrea uns 500.000€/any, així, la futura Llei d’Ordenació dels Camps de Golf promoguda per Rafael Blasco, proposa construir camps de 18 forats i 50 hectàrees, o siga, per cada camp es generaria a l’any uns 2.500.000 €.

El sector immobiliari està responent a la forta demanda que està generant este esport, de fet, el número total de vivendes unides a la pràctica del golf a l’estat espanyol, quasi s’ha doblat des del 2001 al 2003, es a dir, actualment hi han 25.000 unitats front a les 14.000 de fa uns dos anys, seguint aquest ritme, al 2008 es preveuen 50.000. Les vivendes venudes al 2003 varen obtindre un valor total de 5.900 milions d’euros, però s’anuncia que l’import d’aquestes vivendes es podria multiplicar per dos en un parell d’anys, per tant parlaríem d’un valor proper als 20.000 milions d’euros. El País Valencià, després d’Andalusia i Múrcia, ocupa el tercer lloc en la dinàmica d’este particular mercat.


Però, els grans INCONVENIENTS ens dirien que el consum d’aigua d’un camp de 18 forats (50 ha.) esta en torn als 1.500.00 i 2.200.000 de litres d’aigua al dia (hivern-estiu), 730.000.000 litres/any, abastiria una ciutat d’uns 12.000 habitants. Les aigües subterrànies de qualitat en què es reguen alguns camps (d’altres amb aigües residuals depurades, la majoria tractades de forma no adequada, més salines i amb gran quantitat de sulfats i amoni entre d’altres, nocives, per tant pels acuìfers) de les regions del Sud i Llevant, amb grans pèrdues per evaporació degudes al clima, junt a les poques precipitacions on es depén de forma més significativa dels acuìfers, són un atemptat contra la “cultura de l’aigua”. La construcció de camps de golf sempre és un atemptat al medi, són instruments de destrucció de la natura i depredació de recursos naturals com l’aigua. L’impacte ambiental és traumàtic, ja que necessiten molt de sòl per “passejar la bola”.Per fer-ho més bonic, en alguns hi han “llacs artificials”, o siga, aigües estancades que necessiten d’un tractament. La “guerra química” (plaguicides, fertilitzants i d’altres) també és un factor nociu que intenta matar totes aquelles herbes que creixen de forma natural i “ja de pas” mata també la xicoteta fauna superficial o soterrada, i continuant la cadena, provoquen la contaminació d’aigües subterrànies.Però l’impacte social no és menys greu, aquestos projectes solen anar acompanyats amb promeses de llocs de treball i progrés mentre la realitat ens diu que la gran majoria d’estos treballs són temporals i precaris, “els duros” sels emporten els de sempre: constructors, promotors, cadenes hotelers internacionals i Estat, a més a més, estes grans urbanitzacions de centenars de cases al voltant de xicotetes poblacions, provoquen un impacte sociològic amb les relacions entre les persones que poden portar a la pèrdua d'identitat cultural al vores aquestes poblacions envaïdes “de sobte” per una munió de gent d’una altra cultura i costums, una espècie de “shock social” accentuat per la tradició que la Generalitat té en allò que referix a la ràpida dotació d’infraestructures necessàries per solventar els problemes. En fi, el màrqueting diu que tota la costa mediterrània va preparant-se per a rebre més d’un milió i mig de famílies europees que volen tenir la 1ª o 2ª residència a Espanya, moltes d’elles, almenys un 26% els agrada el golf i poden permetre’s el comprar-se una casa al costat d’un camp.


En RESUM, es suposa que la conselleria de Territori i Vivenda disposarà en el seu departament corresponent d’informació climàtica, hidrogeològica, edafològica i biològica essencial per la gestió d’un camp de golf, a més de ser integral i especifica en cada cas per allò de les diferències climàtiques i hidrogeològiques regionals i locals. De fet, ja es veu que la planificació dels camps, tant de la seua ubicació com de la seua gestió, no està feta baix una concepció socioeconòmica en la que l'aspecte ambiental es limita a la intensitat del color verd de la xespa, sí, ja es veu. L'esborrany de la Conselleria, base per a la futura Llei autonòmica del Golf, permetrà construir noves instal.lacions en Parcs Naturals, clar, per dotar-los de “més naturalitat”. També es pretén “socialitzar-los” i considerar aquestos espais “d’interés públic”(qui sap, potser el porten fins i tot als col.legis, o inclús vejam cartells de la Generalitat que reçen: el golf es cosa de todos, “ensáñate” con el). Per a la construcció dels camps sols es necessitarà d’una autorització de l’Administració autonòmica, mentre que els informes dels ajuntaments no seran vinculants(no comment). Allò del cultiu dels tarongers i demés “ja no és rendable”, diuen.


L’agre de la terra, allò que durant segles ha sigut bressol de tot coneixement, de tota cultura, de tota sostenibilitat..., l’home de la gleva, guiat pels estels i la lluna, treballant entre crepuscles per guanyar-se el sagrat pa de cada dia, solc a solc, marge a marge..., què hem heretat de tant esforç? Tinga'm una resposta digna. En el nostre subconscient ha desaparegut ja, després de milers d’anys, l’empremta de la cultura agrària, fins les festes majors dels pobles, testimonis gais d’unes collites que recompensava l’esforç invertit en els treballs i els dies, son, des de fa molts anys, estimat Hesíode, despullades de tota essència vertadera.


Quan els governs es desentenen de l’agricultura, quan la voluntat de donar-li suport és nula, quan, pel contrari, li toquen la porta al dimoni més amagat per aconseguir milions d’euros per invertir en grans infraestructures d’oci mentre als hospitals les persones s’amunteguen pels corredors amb el dolor afegit que suposa l’esperança en la pietat d’un metge aclaparat i saturat de feina que s’enrecorde d’ells... Què podem esperar? Cap on anem?


Parlem de diversitat, d’equilibri i sostenibilitat alhora que privem a les ciutats de les diferents fonts de riquesa, doncs el mateix que cadascú de nosaltres precisem de diversos aliments per poder viure, les ciutats necessiten també de diversitat en els recursos econòmics. Aquell que menja sempre el mateix tipus d’aliment, evidentment viu gràcies a ell, però no és menys cert que morirà abans d’hora per manca d’altres vitamines.

Hem deixat enrere l’equilibri de les ciutats, hem passat, sense adonar-nos, pel costat d’allò que ens feia feliços, d’allò que sols s’experimentava a través de l’esperit..., i ens hem allunyat precipitats per la inèrcia del progrés, d’un fals progrés disfressat de diners fàcils del qual seran víctimes els nostres fills i les properes generacions.


No és menester ser profeta ni endeví per augurar un futur incert. Els diners ràpids que procura l’únic aliment del turisme, devasten el nostre patrimoni natural, ofeguen la nostra cultura agrícola, ramadera, marinera, ens porten les masses, la saturació, el soroll, la intranquil·litat, en poques paraules: laxitud de la qualitat de vida. Cert és que la felicitat no pot ser la mateixa per a tots els éssers de la raça humana, hi ha qui és el més feliç del mon amb un tros de pa, una sardina i una cervesa peixcant a dalt de qualsevol pedra al costat de la mar, d’altres, els més, necessitaran diner, i quan més millor, per ser feliços. Però, en tots, l'empírica ens diu que la natura sempre ens ha portat felicitat i pau, ara nosaltres ens dediquem a destruïr-la a canvi de diner caduc, buït d’esperança pel demà, un demà delmat d’esplets i de vida.

“L’home savi fuig de les misèries del món, res ambiciona més sinò contemplar la naturalesa per viure feliç, instal.lat en el plaer”. LUCRECI

“Quan parla l’or, la paraula de qualsevol persona és inútil”. MENANDRE

“Golf és un home que ven una bella imatge i un bell futur, qui ho compra desprecia l’herència d’aquells pels quals nosaltres som aquí. No abaratim allò que perdura! No consentim trencar allò establert!”