dijous, 28 de febrer de 2008

VIURE PELS DINERS




La cobdícia humana es revela vulgar i insensible quan hom anhela els diners portat per un afany insaciable de lucre sense cap tipus de mirament social.

La psicologia d’aquestes persones que sempre estan necessitades, és deplorable: por a què els hi pugen robar quelcom del que posseïxen; conservació d’allò guanyat encara a costa del seu propi benestar; ridícula tacanyeria inclús amb la seua família; lluita “a pleit” desmesuradament incoada per defensar “un euro” (sabedor que l’advocat representa una despesa més gran que la quantitat requerida) enveja, per tant, davant la possibilitat que d’altres pugen fer-se rics; insensibilitat cap aquelles persones víctimes de l’astúcia i el giny de l’avar; justificació d’allò comprat en 2 i venut en 20 amb l’empar de la legalitat; ostentació, comparació, competició en mig de puros, copes i rialles a les reunions dels amics avars per vore quí “ha fotut” més....somnien diner a totes hores, minuts, segons... mar, terra, muntanyes, arbres, vegetals, animals....tot allò que arriba al sentit de la vista de l’avar esdevé negoci propulsat per l’esperit d’especulació i avarícia propis d’aquestes persones.

Potser la finalitat d’aquests individus no és la merament lucrativa, sinó més bé el poder que hi poden arribar a tenir i que comporta un perill social a llarg termini que comença quan aquestos se senten els Zeus dispensadors de feïna pels mortals, eix de l'economia i, per tant, imprescindibles generadors de l’ùnic recurs econòmic d’una societat.

“Respecteu a la natura per que ella us respecte a vosaltres”... No! No he canviat de tema, tots sabem avui en dia com es fan rics els avars al món: matxucant la natura.

L’harmonia s’ha acabat, els recursos naturals cada vegada més van minvant, el futur es preveu incert.

Bé, subjectivament, pense que aquestes persones àvides de diner son senzillament dignes de llàstima, a la fi i al cap, en aquest món no ens hem d’afincar, prompte o tard tot s’hi ha d’acabar i res ens hem d’emportar, estic segur que si no tinguèssim oblidada la mort, si la tinguèssim sempre present, tot seria diferent, canviaria el nostre procedir, però clar... Que collons! Aquesta vida són quatre dies i cal aprofitar, veritat senyors avars? Qui vinga darrere que es fota!



"L’avaricia és la major pobresa”




“L’avaricia és l’arrel de tots els mals”


“A l’avar li falta tot, al pobre poc i al savi res"


“Per a ningú és bo l’avar sinó que és pessim per a si mateix”