divendres, 23 de maig de 2008

DEMOCRÀCIA? QUE ES FAÇA JUSTÍCIA AMB LA SEUA LLEI !!





Com a ciutadà subjecte a drets civils i polítics, apercebut del fet pel qual tots som iguals davant la Llei; considerant aquests drets com el conjunt de principis, preceptes i regles que regeixen les relacions humanes en tota societat civil i a les quals ens veiem sotmesos els ciutadans; considerant també que aquestos deuen ser encomanats, conduïts, defensats i desenrotllats progressivament en pro del be comú i la qualitat de vida per la classe política mercé la voluntat sobirana del poble reflectida en el Sufragi Universal, JO, qui escriu i signa aquest article, amb plenes facultats per comprendre que la consciència està per dalt de la raó, conscient, per tant, que sóc sobirà de les meues pròpies opinions nascudes de l'anàlisi i la reflexió, m'acull al dret que m'empara la Constitució per, recalque, amb plenitud de consciència, DENUNCIAR públicament la Llei que empara i regula les normes generals del reglament orgànic dels diferents partits polítics de l'estat espanyol per presumpta ESTAFA a la democràcia amb greus conseqüències pel futur de les societats i del món.

Jo, qui denuncie, ho faig en nom d'un ideal polític necessàriament avalat per la veritat, l'honestedat, la bona fe, la dignitat i l'honradesa, les quals virtuts “presumptament” se suposen immanents en aquelles persones (polítics) en qui s'ha confiat la gestió governativa.

Així doncs i conseqüentment, en nom de l'equilibri socioeconómic i mediambiental de les ciutats i, per tant, de la seua implícita corresponsabilitat amb la salut social, humana i natural del planeta, IMPLORE a la Justícia, tinga a be d'examinar, analitzar i JUTJAR aquests fets que la Llei contempla i que a continuació relate:

L'ésser humà es dintingix, sobretot, per la seua capacitat de lliure elecció, i les democràcies han sigut i son l'àmbit social on aquesta llibertat pren tota la seua dimensió humana, la seua plenitud. Els diferents partits polítics representen “porcions” del conjunt de la societat d'un poble, i quan “un” d'aquestos partits ix guanyador d'unes eleccions, dit partit no representa a tot el poble, sinó a una porció majoritària del mateix. Així doncs, el resultat del sentiment politicosocial de la ciutadania és sempre heterogeni, divers, distint i, per tant, primordial de ser racionat amb justícia en favor de la governabilitat.
Si la raó és l'ànima de la Llei, acatant per tribunal la meua pròpia consciència, jo li pregunte ara mateix a aquell que te l'obligació d'interpretar la seua pròpia legislació, com és possible que hi hagen ciutats on aquells partits que ostenten l'alcaldia en son els menys votats o, en tot cas, aquells que no gaudixen del suport d'una voluntat majoritària de ciutadans?
Dintre la diversitat ideològica, què és més just, el pacte de minories rivals per impedir la governabilitat al partit guanyador, deixar-lo governar en minoria amb la complicitat o no dels altres, o respectar veritablement la voluntat del poble i governar les forces més votades? Creu la Llei que la societat està culturalment preparada per contemplar aquest últim suposat? Si ho està, per què no actua? Si no ho està, per què deixa d'actuar?... Quan la llei ho vol, parla! Quan no ho vol, calla! Jo tinc el dubte, per això denuncie… Perquè prevalga la justícia!


Però, veritablement, allò que suposa una flagrant estafa, burla i traïció a la ideologia i a la societat democràtica, és la desgraciada actuació de regidors trànsfugues, als quals la Llei empara garantint en tot moment a aquestos pocavergonyes l'acta de regidors que els manté i els dota d'autoritat per incoar mocions de censura que, a la fi, en son dutes a terme en contra de la moral i l'ètica política, així com també de la pròpia societat.
Per tant, jo li torne a preguntar a aquell que te l'obligació d'interpretar la seua pròpia legislació i tenint clara la idea que un partit polític es presenta bàsicament com a grup de persones cohesionat ideològica i pragmàticament davant la ciutadania, m’atrevisc a qüestionar-li: en el moment que, de sobte, sorgix la “figura” del traïdor trànsfuga, l'acta de regidor, a qui deu correspondre? Al partit en si que ha estat votat per la societat o al traïdor trànsfuga que, com a individu, ningú no ha votat?
Tindria la Llei la bondat de dir-me a quina porció de societat representa aquest individu díscol?
Quan la resta de partits polítics negocien amb aquestos “personatges”, en nom de qui ho fan? Aquestos no representen a ningú!... Perdó! Si que representen. La Llei deixa oberta una porta a la possible corrupció, una porta que pot arruïnar les economies i, sobretot, el futur mediambiental i paisatgístic de les ciutats, l'equilibri d'aquestes, doncs és ja un empirisme la connivència politicoempresarial lligada a la construcció (doncs, darrerament, ha portat a molts polític i empresaris a la presó) i que, per motius exclusivament econòmics, en són susceptibles de “compra” aquestos indignes personatges trànsfugues que la Llei empara.
Aquestes pràctiques responsables de capgirar la voluntat sociopolítica d'una gran majoria de la societat, en són la principal causa desil.lusió i desengany a l'hora de tenir d'anar a votar i, per tant, causa d'una gran part d'abstenció.

Aquestos fraus legals en són un descrèdit per qualsevol democràcia, doncs no sols afecten la credibilitat social, sinó, i el que és pitjor, al futur de les ciutats, on els nostres fills i nets poden ser víctimes d'un món cada vegada més pertorbat humana, econòmica i ecològicament.

I no crec jo que la Llei siga tan ingènua com per a creure que allò que aquesta no impedix, puga impedir-ho l'honestedat…, quina rialla!

Així doncs, jo denuncie aquesta Llei davant la Justícia en nom de la DEMOCRÀCIA.