No combregue amb la milícia perquè em repugna l’armament. És més, subjectivament, cap estat amb exèrcit pense que no s’hauria d’anomenar “democràtic”.
La cultura, l’educació, la tolerància i el respecte, dispensadors del perdó i forjadors de la pau, no poden de cap de les maneres ser defensats per estaments que representen la idea de combat, d’enfrontament; que incentiven ferotges actituds primàries i primitives de l’ésser humà; que amarren els pobles, amb la corda del sotmetiment, a una única raó; que simbolitzen el poder, la llei del més fort; que expressen el “no sentiment”, la “no estima”, la “no consciència” pròpia de bèsties salvatges, estaments que, a la fi, no porten mai la pau, sinó la victòria d’una particular “veritat” imposada (i el resultat d’una guerra és sempre incert), “veritat” que, tanmateix, és patrimoni de tot poble o cultura del món: sols la diversitat és dipositària de la seua pròpia raó. La “veritat” és la pròpia “llibertat” en la manera de vorer el món cadascuna d’aquestes circumstàncies i sentiments socials peculiars, heterogenis, diferents dels pobles.
Però, no vol el món caminar amb companyia d’aquestos principis, tot el contrari: els estats en són un sembrat d’armament per “mostrar” la guerra a canvi de mantenir la pau i el “sistema”... En aquestes circumstàncies, una falsa pau!
EEUU junt la Unió Europea (Espanya exporta armament i participa, a través d’aquestes empreses, en llurs fires de municions arreu del món) i Rússia en són els principals exportadors d’armament al món, seguits per Sud-amèrica, Sud-àfrica, Israel..., que abasteixen, vulguen o no, tot tipus d’organitzacions criminals.
Arrel dels atemptats de l’11 S., llagrimeta Bush (l’altre dia va plorar mentre lliuraven una “medalla d’honor” als familiars d’un oficial mort a l’ Iraq..., si haguera plorat per cada xiquet iraquià mort gràcies a les seues bombes, no li quedarien a hores d’ara llàgrimes) no ha deixat d’incrementar la despesa armamentística, arribant l’any 2007 a representar el 48% mundial (sols els costos de la guerra d’Iraq ascendiran fins el 2016 a uns 2’267 “bilions” de dòlars), en la nostra UE està sobre el 24%. Xina tampoc ha parat d’incrementar el seu pressupost militar per abastir l’exèrcit més gran del món: més de 2.300.000 soldats amb 50.000 milions de dòlars per armament. India, Pakistan, Corea..., tot el món incrementa la despesa armamentística!
Descolonització, repartiment de poder, lluites pel control dels mercats i primeres matèries (petroli)... Problemes socials, econòmics, nacionals, religiosos... Situacions de misèria i inestabilitat política, tot açò provoca les guerres, eixe fenomen persistent al llarg de la història que ha martiritzat la humanitat.
Però, com és possible que en aquest segle XXI aquestos conflictes no tinguen més esperança per remeiar-los que les guerres? Com és possible que en aquest segle XXI encara els exèrcits siguen els garants de la pau?..., una falsa pau!
La vertadera pau naix de l’interior de les persones. A l’ésser humà, per naturalesa, li és inherent la bonhomia, però aquest necessita de l’encomanda de l’educació durant tota la seua vida per saber conduir-se davant les diverses influències d’aquesta. Una democràcia sense educació és com un vaixell sense timó ni brúixola que navega a mercè d’un vel·leïtós vent, i el vent de les guerres és testimoni que no som en una veritable democràcia. Així doncs, tampoc la vertadera pau, que s’ha de fonamentar en l’afirmació dels drets humans, la justícia social, la protecció al medi ambient, el diàleg cordial, el respecte a la diversitat i d’altres valors universals, no arribarà al fons de l’esperit humà mentre alguns estats rostits de progrés ( i que representen la seua ciutadania!) pugnen per ser administradors d’una “veritat única”, d’un “sistema” establit per ells que, lluny d’apropar-nos a l’enteniment i la convivència, ens aboquen a l’odi i la destrucció per la fe en eixa falsa pau que parla de combatre el “terrorisme internacional” per alimentar-lo encara més a través del subterfugi de les guerres “legals” on moren milions de xiquets, homes, dones i iaios innocents dels quals pràcticament cap mitjà de comunicació es fa ressò justament per que aquestos estan controlats per eixos estats “poderosos”. Vivim en un món corrupte on una gran part de la humanitat sofreix la desesperació i el martiri perquè altres puguen viure baldament, perquè uns quants magnats del poder puguen continuar engrandint els seus “negocis” a costa de la mort dels oblidats. Tan gran és la corrupció i la despietat, tan enorme!
Però ni la lluita global contra les guerres i la injustícia a través de les campanyes en favor de la pau, ni l’ordenament jurídic internacional, ni el consell de seguretat de les nacions unides, ni els tractats internacionals, ni els tribunals jurisdiccionals, ni la pressió internacional, cap d’ells, dic, podran impedir que jo mateix, desgraciadament, invertisca els 422€ en armament que el govern d’Espanya preveu per aquest any 2008 a través dels seus pressupostos. I és que l’estat espanyol te compromesa, des del 2002 fins el 2021, una despesa militar en armament de 18.000 milions d’euros... I jo també soc estat.
Què voleu que us diga?... Sols diré el que va dir ja fa uns quants segles Ciceró: “preferisc la pau més iniqua a la més justa de les guerres”.
