divendres, 13 de març de 2009

NI POLÍTICS NI IDEOLOGÍA: DIGUEU-LI MULTINACIONALS




En aquest món del progrés i la modernitat que tant agrada mencionar a alguns dels nostres eixerits polítics, més de 1200 milions de persones sobreviuen amb menys d'un euro al dia: són els pobres de solemnitat, d'entre ells, almenys quasi 10 milions de xiquets moren cada any de fam i malalties. El 75% d'aquestos “prescindibles” del progrés, viuen i treballen en àrees rurals, tanmateix, llur producció no els arriba ni al llindar de la subsistència.
Pels països rics d'economia capitalista on el sector primari sols representa el 6% de la població activa, aquesta situació, per lo vist, sembla indiferent. Aquí, gràcies a la mecanització, adobs químics, plaguicides, extensió del regadiu i investigació transgènica per aconseguir espècies més rendables, la producció d'aliments s'ha disparat fins i tot superant amplament l'increment de la nostra “particular” població. Però, resulta ser que aquest superàvit alimentari no arriba amb eficiència allà on la gent es mor de fam (amb els medicaments passa el mateix): ni la política internacional, ni totes les franquícies de Déu, ni les ONG, poden influenciar humana, ideològica, justa i eficaçment davant el sistema establit per les multinacionals.
Gràcies a les innovacions tècniques en els transports (mercaderies en grans volums, grans velocitats i baixos costos rel.latius) i en les comunicacions (telecomunicacions i informàtica), s'han facilitat les possibilitats d'intercanvi territorial a escala mundial d'una manera immediata. Velocitat i immediatesa: aquesta és la clau o fonament en què es basa l'economia de les multinacionals, i és sumament preocupant que estiga tan relacionada amb la quotidianitat de les persones. Però, quínes conseqüències comporta aquest procedir pel “nostre” món de progrés? Donem uns exemples:

Es tanquen animals en gàbies o naus que reben grans quantitats de pinso o ferratge per desenrotllar-se d'una manera ràpida, exemple de l'anomenada ramaderia intensiva. Aquestos tractes comporten importats sofriments pels animals i, conseqüentment, també pels humans (vaques boixes, pesta porcina, dioxines pollastres, etc.). Nogensmenys, una ramaderia que respecte més el bestiar no és molt més cara i el rendiment és més alt, però, aquí s'entra en conflicte amb les grans multinacionals de l'agroindustria, que, d'altra banda, devasten grans extensions de territori per tal d'obtenir ranxos de pastura….contaminats per purins que erosionen i desertifiquen.
En aqüicultura molts vivers es convertixen en focus de contaminació orgànica i biològica (fertilitzants, pesticides, antibiòtics, etc.), es destruïxen milions d'hectàrees de terreny així com també gran quantitat de manglars (on es cria gambeta) que les multinacionals exploten i consentixen. El Banc Mundial finança aquestos projectes.
Cada any es destruïxen uns 10 milions d'hectàrees de bosc a costa de l'explotació forestal industrial de les multinacionals amb finalitat comercial (un camp de futbol cada 2 segons). Un habitant del “nostre món” consumix tres vegades més fusta que un del tercer món.
Els recursos minerals energètics no renovables s'han convertit en un dels principals elements de creixement econòmic mundial. El petroli, gas natural, carbó i urani, que controlen les multinacionals, són necessaris per economies fonamentades en el consum energètic. Al Golf Pèrsic, es concentren 2/3 de les reserves de petroli mundial, que té també els principals jaciments de gas natural. La falta de proporcionalitat entre el consum i la producció dels diferents països provoquen conflictes (l'augment del consum dels països en vies de desenvolupament pot generar encara més tensions polítiques i econòmiques. Xina, l'Iraq i Bush, per exemple). Als països desenvolupats, el consum de petroli equival a 4550 Kg. persona/any, mentre que els que estan en via de desenvolupament es de només 771 Kg./any. Més del 30% de l'energia mundial és consumida pel sector industrial, més del 25% correspon al transport i residencial, serveis el 7'6% i agricultura el 2'5%. El consum de tota aquesta energia no renovable genera grans impactes sobre el medi dels quals dona testimoni l'incipient canvi climàtic.
Al món hi han 17 milions de Km. en carreteres (sense comptar Africa) i uns 840 milions de vehícles. Açò implica un impacte territorial que, d'una banda, ocupa i esterilitza espai, i d'altra, contamina l'atmòsfera i l'acústica. És el principal causant del canvi climàtic amb el 23% d'emissions de CO2. El 88% de vehicles pertanyen sols al 17% de la població dels països més rics.
Pel que respecta a l'industria, l'Europa Occidental, els EUA i el Japó (el món del progrés) concentren el 74% de la producció mundial, quan únicament ocupen en conjunt una extensió del 10% i representen el 13% de la població: tot un exemple de competitivitat, prosperitat i creixement constant, que diria el nostre Honorable, com a partícips que som d'aquest sistema….el 87% restant dels humans, com abans he dit, són prescindibles, són un altre món, el tercer.
El mapa del comerç internacional és el de la globalització econòmica, on el món és el mercat. L'OMC s'ocupa de les normes que regulen eixe comerç internacional, on producció i vendes s'han de considerar en relació a un just sistema d'intercanvi comercial entre els estats….però, les multinacionals, tenen en compte el dret dels països pobres a poder exportar els seus productes?
Aquest procés de globalització, ha permés fortes estructures criminals transnacionals, de fet, cada vegada és més insistent la demanda ciutadana en qüestió de seguretat en la seua esfera més local (Espanya: de 2000 a 5000 delictes per cada 100.000 habitants).
Cables de fibra òptica submarins que envolten el món mitjançant els Oceans, satèl.lits a 40.000Km. d'altitud que anellen el planeta acompanyant el fem en forma de metall que suporta el nostre espai, enormes vaixell-factoria que exterminen les espècies marines, grans obres faraòniques arreu del món que destruïxen els ecosistemes per tal de facilitar les infraestructures necessaries que exigix aquest sistema econòmic que patrocinen les multinacionals…..i jo em pregunte: de què ens val tant de progrés quan el món que ens envolta està fet una merda? Quan l'espai on ens movem resta podrit?. Podriem comparar-ho amb el profit que li poden suposar els diners a una persona multimilionària sense salut.

La sol.lució no és fàcil, potser aquesta comportaria un canvi soci-econòmic tan brusc, que sols pensar-ho fa por. Però, subjectivament, no hi veig altra eixida, cal una subversió mundial contra el sistema, cal que l'home provoque eixa “sacrificada” crisi que transitòriament puga portar la energia alternativa i l'economia ecològica, fins aconseguir eixe equilibri perdut des de fa ja uns quants anys al planeta.., o anem a esperar que eixa crisi i ruïna vinga de la mà de les conseqüents catàstrofes naturals provocades pel sistema? En aquest cas, no seria pitjor?

Els pobles del món, les cultures, en aquest segle XXI, tenen la obligació històrica d’ésser els protagonistes reals, en nom de la diversitat, del govern d’aquest planeta. Deuen fer front a eixos corrents internacionals homogeneïtzadors que, arrelats a la globalització contemporània, dirigixen els Estats. Però, tant els Estats ara mateix, com en un proper futur una nova unitat social comandada pels pobles del món, la qüestió és la següent: mentre la classe política seguisca baix les directrius del sistema econòmic que marquen les multinacionals, el món continuarà depravant-se, per això, ni campanyes, ni concerts, ni espectacles solidaris ni de conscienciació, com tampoc els discursos hipòcrites d'alguns manamassos, poden canviar res.

Potser hi haja una via efectiva: la revolució social dels pobles del món contra l'absol.lutisme socioeconòmic i capitalista de les multinacionals… Ja!