Qui eres tu, aquell que un dia nasqué nú, amb el plor i les llàgrimes d’una vida que començava amb l’alegria dels teus pares, que et bressolaven amb tota la dolçor i estima del món, per a trencar una vida?
Qui eres tu, aquell que un dia fou xiquet i jugava sense descans pels carrers del teu poble, que anava al circ i al cinema agafat de les mans dels teus pares, per a sembrar el terror amb llavor de sang i dolor?
Qui eres tu, aquell jove entusiasta de la vida que un dia decidires deixar els estudis, ficar-te a treballar i emancipar-te dels teus pares, per a fomentar l’odi i la maldat racista entre les persones?
Tu eres, amic, una d'eixes persones que s’han equivocat de camí, no has sabut valorar l’estima que has rebut d’aquells que t’apreciaven de debò, no t’has aturat a pensar un poc, sols un poc, que un dia vares ser innocent i que ningú no té culpa de com eres..., víctima de la teua pròpia imaginació.
Els teus pares fa temps la teua memòria no reconeix, penses en negatiu perquè al teu voltant tot és d’un altre color que només els teus companys i tu sabeu i voleu vore.
T’oblides que la vida és una barreja de colors que omplin l’espai del món. Eres el que eres perquè no comprens qui eres davant la vida, ni què fas perquè no saps el que fas davant la vida, ni què vols perquè no saps el que vols davant la vida..., i acabaràs els teus dies nú d’estima, sense el plor ni les llàgrimes d’aquells que vares abandonar.
Tot sol et presentaràs per jutjar-te... Davant la vida.
