L'essència de la política socialista sols viu una naturalesa de caràcter reconegut en l'honradesa, l'honestedat i l'estima com eines per forjar la seua finalitat: la persona, l'ésser humà i el seu món.
Així, la primera tasca social, el primer repte d'aquest pensament fou la lluita contra la diferència de classes. El socialisme sempre ha estat integrat en la classe treballadora, al costat del més desprotegits per la societat, defensant la persona davant la injustícia d'un sistema que s'oblida d'ella, siga per interessos creats o per desídia. El socialisme, com va dir Unamuno, “és la religió del món”, donant a entendre que ser socialista és una vocació en nom del bé comú.
Avui som en una altra societat, més justa, més equànime, més lliure i respectuosa amb els drets humans. Avui la democràcia és l'àmbit polític on tots i totes gaudim dels drets de la nostra sobirania individual amb tota llibertat (i els deures), però, això no vol dir que perquè “jo haja menjat ja ha menjat tot el poble”. Sempre, en totes les èpoques de la història, hi han hagut persones desprotegides, injustament tractades davant els seus drets, com també actuacions polítiques que han generat circumstàncies adverses pel comú de la gent. Aquí, al País Valencià, sembla que res de tot açò passe. Segons el PP, vivim una Edat d'Or, de felicitat plena, i així ho canten cada vegada que guanyen eleccions (i ja portem massa anys de cançó popular).
Què està passant-li a un socialisme valencià en continua davallada? Quina és la causa d'aquesta realitat? Desil·lusió, indiferència, decepció, desafecte, desinterés del poble treballador?
Viure la política amb plenitud és donar-se als altres realitzant així un servei a la societat, "aprofundir" en els seus problemes per trobar-ne la solució, i aquesta tasca sols es pot portar a terme a través de la virtut d'un esperit allunyat de qualsevol tipus de recompensa o interessos econòmics que vagen més enllà del realment necessàri, doncs, d’altra manera, esdevindriem les ideologies polítiques en “màrqueting” empresarial, en un “negoci” on els seus rèdits comportarien l’aparició d’una mena “d’administradors feudals” que controlarien el poder orgànic de qualsevol partit.
L'home, veritablement, és un animal polític, per aquesta raó el polític és societat, és ciutat i és món. L'art de gestionar la vida pública, en aquestos moments, ha de pretendre aquestes prioritats:
Així, la primera tasca social, el primer repte d'aquest pensament fou la lluita contra la diferència de classes. El socialisme sempre ha estat integrat en la classe treballadora, al costat del més desprotegits per la societat, defensant la persona davant la injustícia d'un sistema que s'oblida d'ella, siga per interessos creats o per desídia. El socialisme, com va dir Unamuno, “és la religió del món”, donant a entendre que ser socialista és una vocació en nom del bé comú.
Avui som en una altra societat, més justa, més equànime, més lliure i respectuosa amb els drets humans. Avui la democràcia és l'àmbit polític on tots i totes gaudim dels drets de la nostra sobirania individual amb tota llibertat (i els deures), però, això no vol dir que perquè “jo haja menjat ja ha menjat tot el poble”. Sempre, en totes les èpoques de la història, hi han hagut persones desprotegides, injustament tractades davant els seus drets, com també actuacions polítiques que han generat circumstàncies adverses pel comú de la gent. Aquí, al País Valencià, sembla que res de tot açò passe. Segons el PP, vivim una Edat d'Or, de felicitat plena, i així ho canten cada vegada que guanyen eleccions (i ja portem massa anys de cançó popular).
Què està passant-li a un socialisme valencià en continua davallada? Quina és la causa d'aquesta realitat? Desil·lusió, indiferència, decepció, desafecte, desinterés del poble treballador?
Viure la política amb plenitud és donar-se als altres realitzant així un servei a la societat, "aprofundir" en els seus problemes per trobar-ne la solució, i aquesta tasca sols es pot portar a terme a través de la virtut d'un esperit allunyat de qualsevol tipus de recompensa o interessos econòmics que vagen més enllà del realment necessàri, doncs, d’altra manera, esdevindriem les ideologies polítiques en “màrqueting” empresarial, en un “negoci” on els seus rèdits comportarien l’aparició d’una mena “d’administradors feudals” que controlarien el poder orgànic de qualsevol partit.
L'home, veritablement, és un animal polític, per aquesta raó el polític és societat, és ciutat i és món. L'art de gestionar la vida pública, en aquestos moments, ha de pretendre aquestes prioritats:
· La lluita contra el corrent neoliberal i capitalista de multinacionals i banca que mitjançant la tecnocràcia ha colonitzat i tiranitzat les economies de tots els països “desenvolupats” en contra de l'interés social, ecològic i mediambiental. Avui, la ciència i la tècnica (la tecnologia) és l’aliment d’aquesta nova ideologia que sols coneix la competitivitat i el creixement ràpid i continu fomentant la unicitat burocràtica, cultural, social, econòmica i mundial, i en perjudici d’economies primàries i d’equilibris establerts per consuetud a les cultures dels pobles del món. La tècnica "mercantilista" veu el món com objecte explotable dogmatitzant i polititzant la idea de progrés, un gènere de progrés responsable de l'augment de la fam (quasi 900 milions de famèlics) com a conseqüència de les polítiques internacionals procurades per aquest sistema basat en una despietada visió comercial del món molt allunyada de la perspectiva humana. Caldrà, doncs, estudiar baix quin concepte, condició i fi d’un possible motor econòmic basat en la tecnologia (que, d’altra banda, indutablement ha aportat progrés i qualitat de vida a l’ésser humà) cal adreçar-se per poder contribuïr amb l’ecosistema social, mediambiental i econòmic de les ciutats i del planeta en busca de la humana solidaritat. Així doncs, quina pot ser la diversitat de recursos econòmics (que hem fet desaparèixer) més escaient i estable pel demà valencià en un món globalitzat d'aquesta manera? Et aquí un gran repte!
· La lluita contra la privatització i reducció de les despeses en el sector públic.
· La lluita contra el control i manipulació mediàtic, per part de qui ostenta el poder, en favor tant d’actuacions com de decisions tècniques que desconeixen (justificadament) els ciutadans, les quals, amb el presumpte contuberni polític-empresarial, estan portant a terme projectes que, a banda de destruir patrimoni, auguren un futur molt incert.
· La imperiosa necessitat de companys que visquen el socialisme amb la força necessària per fer-ne pedagogia constant a la societat davant les conseqüències d'aquestos procedirs que ens condueixen cap un carreró sense eixida. Companys que parlen sense por, amb valentia i des de la realitat per fer front i superar aquesta situació... Ja està bé de parlar de futur! El futur és la imaginació! És la demagògia! És el somni! És el resultat de les polítiques del PP: tot aquest aparador de grans obres faraòniques i events per a la plutocràcia mundial, tot aquest sembrat de formigó i zones d’oci que depenen de l’economía de terceres persones, i açò és una temeritat! Sols el present obra l’avenir, sols el present acredita la paraula quan aquesta viu a través d’eixa idea, d’eixe projecte. Sols el present presenta la realitat del demà. Necessitem companys, ara mateix, que exercisquen amb visió de present i des d’una perspectiva global. Necessitem líders de vocació que donen contínuament suport moral i ideològic davant les injustícies i els descrèdits públics dirigits a qualsevol company o agrupació socialista del País Valencià.
No ens podem acomodar en la derrota!
És l'hora d'una nova revolució de les idees: de la paraula a l'acció! Els reptes són tremendament importants pel demà no sols nostre, sinó del planeta. La política ha de transformar-se per poder canviar la situació en què es troba aquest món, ha de trobar una nova forma d'actuar, de vorer situacions, problemes locals o territorials. Cada gestió, cada decisió, cada execució, ha d’estar basada en una visió global del planeta. És primordial.
La situació actual és molt greu i sembla que la societat no és el suficientment conscient. El planeta difícilment pot suportar 40 anys més al ritme que van les coses. Cada any moren desenes de milions de persones de fam i malalties, milers d'espècies animals i vegetals, quasi un centenar de llengües i cultures. El canvi climàtic ja és aquí i molta gent sembla que no és conscient de les seues conseqüències. Nosaltres no restem aïllats!
No podem per més temps tancar els ulls i la boca davant economies que hipotequen el nostre patrimoni natural i ecològic; polítiques que obren en contra de la diversitat de recursos econòmics de les ciutats; polítiques basades en una privatització que ho monetitza tot; polítiques que enerven la identitat cultural dels pobles... Per aquestes raons els socialistes tenim que basar-nos i actuar per conviccions i no "per estadístiques", perquè, del contrari, potser involuntàriament prostituïm la ideologia deixant pas a una inèrcia social que ens aboque cap a un fi equivocat. "Cultura d'un poble és eixe conjunt de sentiments socials que es relacionen d'una manera peculiar i dinàmica amb tot allò que viu i fructifica dintre l'àmbit territorial que li pertoca donat per les circumstàncies històriques". Nosaltres, els socialistes valencians, hem de tenir en compte qui som en tot moment, la nostra dignitat com a poble, com a País Valencià, deu conviure amb eixa diversitat que embelleix el món i ens fa més humans quan cadascú de nosaltres s'integra i aprén d'altres cultures: és aleshores quan gaudim de les nostres virtuts enriquint les nostres vidfes i el legat cultural del món. Nosaltres som cultura i som món.
Necessitem esforç i sacrifici; necessitem l'afany de la renovació i il·lusió plena; necessitem ments obertes, intel·ligència i eficàcia, però, sobretot, necessitem bones persones que sàpien governar les paraules per persuadir la ciutadania a través de la reflexió i el raonament, perquè, per intentar poder canviar el rumb d'aquest món en nom del demà dels nostres fills, de la humanitat, caldrà, primer, transformar-nos nosaltres mateixos, i segon, ésser responsables sent conscients dels nostres actes en tot moment com a persones a cada poble del món, doncs de nosaltres dependrà el desenllaç d'aquesta lluita. No és fàcil aconseguir-ho. Només una classe política digna, humanament responsable i amb consciència global, pot rebre l'atenció i la confiança plena de les persones. Nosaltres, els socialistes, tenim la responsabilitat i el deure d'aquesta empresa.
El socialisme del segle XXI serà el que consolide els seus propis principis. Endavant!
