Per turisme s’entén el conjunt de les activitats generades per les persones que viatgen i fan escala en llocs diferents de la seua residència habitual per un periòde no superior a 1 any i per motiu d’oci, treball o d’altres. Aquesta definició, àmplament acceptada per l’OMT i les Nacions Unides, considera des de les vacances estivals a l’assistència a un congrés o convenció d’empresa, una visita de curta durada a una ciutat o un desplaçament de cap de setmana a la 2na. residència, entre moltes altres possibilitats o motivacions de viatge, activitats turístiques.
Sent conscients de la riquesa que ens aporta el turisme a la nostres ciutats (primer motor econòmic), som ensems reflexius amb el futur que naix de les actuacions del present; és per això que volem transmetre a la ciutadania, en aquestos moments claus per l’esdevenir social i econòmic dels nostres pobles, el nostre propòsit, el nostre “full de ruta” per on volem “conduir” llurs idees sempre avalades per la voluntat ciutadana.
Després de la gran eclosió del turisme de sol i platja a les dècades dels 60/70, cap a la meitat dels 80 una demanda cada cop més madura comença a cercar noves alternatives per al seu temps lliure: parlem del turisme cultural.
S’entén per turisme cultural el desplaçament de les persones motivat per la cerca i el gaudi de noves experiències culturals: visita a centres museístics, conjunts monumentals o jaciments arqueològics fins a altres aspectes com ara l’assistència a festivals, cicles de teatre, musica o altres manifestacions artístiques; l’observació i participació d’altres formes de vida i organització dins del que s’anomena turisme ètnic, on pren especial rellevància l’artesania o el folklore; la recuperació i/o recreació de formes de vida i de producció anteriors, com ara el turisme industrial o la gastronomia, element clau per a entendre la cultura dels pobles, el qual element com més va més és valorat pel visitant.
Els nostres pobles gaudixen de moltes d’aquestes ofertes turístiques acompanyades d’un tracte humà excel.lent amb la presentació del producte al seu visitant..., però, com podem garantir aquesta riquesa a llarg termini?
Aquesta pregunta depén, en molt, del model de ciutat que plantegem, d’ahí la gran importància de les Agendes Local 21. De cap manera podem admetre ciutats-formigó basades en la construcció i que impliquen aglomeració de masses i destrucció del medi. Necessitem arribar a un equilibri entre les activitats econòmiques i el medi natural, necessitem recuperar “l’encant” natural de les nostres ciutats i pobles, “l’arbreda perduda”. Per aquesta raó és necessàri el compromís, la implicació al màxim de tots els ciutadans i ciutadanes en la construcció del “model de ciutat”.
Les actuacions en aquestos moments per dotar de clavegueram moltes urbanitzacions, sobretot a muntanyes; els esforços en el tractament d’aigues residuals; el repte perpetu d’aconseguir una extraordinària qualitat d’aigua a les nostres platjes; els espais públics; la peatonalització dels centres històrics; teatres; l’auditoris; jaciments arqueològics; infraestructures necessàries que acomoden l’arribada dels visitants i els desplaçaments dels ciutadans entre d’altres, en son els objectius que pretenem materialitzar a poc a poc.
Som conscients que aquestos canvis moltes vegades son difícils per la dificultat que representa l’adquisició de terrenys o la implicació econòmica de ciutadans i constructors, però, tot és per a bé, doncs... Parlem del nostre present!
Els nostres pobles gaudixen de moltes d’aquestes ofertes turístiques acompanyades d’un tracte humà excel.lent amb la presentació del producte al seu visitant..., però, com podem garantir aquesta riquesa a llarg termini?
Aquesta pregunta depén, en molt, del model de ciutat que plantegem, d’ahí la gran importància de les Agendes Local 21. De cap manera podem admetre ciutats-formigó basades en la construcció i que impliquen aglomeració de masses i destrucció del medi. Necessitem arribar a un equilibri entre les activitats econòmiques i el medi natural, necessitem recuperar “l’encant” natural de les nostres ciutats i pobles, “l’arbreda perduda”. Per aquesta raó és necessàri el compromís, la implicació al màxim de tots els ciutadans i ciutadanes en la construcció del “model de ciutat”.
Les actuacions en aquestos moments per dotar de clavegueram moltes urbanitzacions, sobretot a muntanyes; els esforços en el tractament d’aigues residuals; el repte perpetu d’aconseguir una extraordinària qualitat d’aigua a les nostres platjes; els espais públics; la peatonalització dels centres històrics; teatres; l’auditoris; jaciments arqueològics; infraestructures necessàries que acomoden l’arribada dels visitants i els desplaçaments dels ciutadans entre d’altres, en son els objectius que pretenem materialitzar a poc a poc.
Som conscients que aquestos canvis moltes vegades son difícils per la dificultat que representa l’adquisició de terrenys o la implicació econòmica de ciutadans i constructors, però, tot és per a bé, doncs... Parlem del nostre present!
Com deia un savi: “si no sabem suportar els bens que ens cauen al damunt, ens xafigaràn”, així doncs, cal acceptar allò que la raó de tots i totes ens diu que és el millor... I realitzar-ho per tenir un demà digne.
