Quan amics son tots els poderosos! Mireu-los! Van abillats amb el trage ardent de l’ambició de domini... Quanta passió vinguda de l’avarícia i l’arrogància, en tot busquen els guanys!
El món fa olor a impostura perquè els malvats tenen fama d’homes bons i a les bones persones els costa creure’s aquesta realitat... Quina societat! Però, què seria d’aquestos sense l’ajut dels necis?
Si, aquestos cacics trauen a la palestra els seus acòlits que, al toc de la cornamusa, arrosseguen per carrers i places eixa llengua malparlada i fanfarrona que inventa veritats en nom d’aquesta immoralitat: “calumnia descaradament que sempre queda quelcom en l’ambient”... Més els valdria esvarar-se amb els peus que no en la llengua! Però pel cant es coneix l’au.
Efectivament, res es propaga tan ràpid com la calumnia, res és llançat amb més facilitat ni es difon tan amplament, sobretot quan els “amos” compren les notícies i cobreixen les seues falsedats amb judicis precipitats que busquen l’acusació. No es pot jutjar i acusar alhora! Però, questos no tenen cap temor a la consciència.
Tanmateix, cap persona menteix durant molt temps sense que ningú se’n adone i és el temps qui revela la persona justa.
Oh, foc envejós que arribes als punts més elevats! No hi ha res més feroç que l’enveja! Raça malvada i injusta que amb els seus dicteris han arruïnat ciutats senceres!
Contra l’enveja dels poderosos ningú està protegit, encara que aquestos ignoren que els rajos fereixen les muntanyes més altes i els vents agranen els llocs més elevats... Deurem, doncs, escoltar sense immutar-nos els disbarats dels seus necis deixebles, car la ciència no te més enemic que aquestos... On s’ha advertit un ase amb càtedra parlant dels filòsofs? Oh, docta ignorància! Què fa un cec davant l’espill? Ah! L’espill de cacic on es reflexen les imatges de llurs iniquitats! Així es recreen i s’aplaudeixen les seues misèries creguent-se respectats i temuts per la gent... I els sembla açò un honor! Oh, santa ximpleria!
Però, si no saben governar-se a si mateix, com pretenen governar els demés? Molts d’aquestos van de polítics i potentats estretint la mà que voldrien vorer tallada i simulant amistats forçades en nom dels seus interessos. Així, es passen la major part de la seua vida trampejant la seua sort, una gran part d’aquesta conspirant, i tota la vida fent el contrari del que deuria fer-se... Oh, divinitat! Quin serà el dia que els empresaris es dedicaran a les seues empreses i els polítics a la seua finalitat? Mentre, van fent escola d’insensats que obliden la prudència a propòsit quan toca defensar la causa dels seus amos..., i esdevenen llicenciats en amonestacions!
Pobres desgraciats, viuen tots ells insensatament sense esperar la mort... Per això son necis!
Així va el món!
Una societat que sofreix més per les opinions que per la realitat és una societat cega i sorda que fa cas de les bones paraules dels malvats: “les persones honestes son dolentíssims”... Ho diuen els pèrfids!
Així va el món!
I és que, observant tot aquest panorama quotidià... És difícil no escriure sàtira!
