dimarts, 12 d’agost de 2008

DEMOSTINO: DISCURSOS POLÍTICS (contra els acòlits del formigó polític)






Ah, ciutadans de la Diana efèsia! Avui reclame l'atenció d'Atenea, la d'ulls d'òliba, deessa de la saviesa, perquè el seu esperit m'acompanye en aquest discurs i alhora impartisca seny a tots vosaltres.

L'ésser humà, ínclits veïns, és susceptible de corrupció perquè el mateix que l'excés d'aigua podreix les plantes, l'afany de vanitat i la luxúria pels diners ofeguen, prostitueixen la dignitat de la persona. I és luctuós dir-vos que en l'ambient polític se sembra, més que en altres, aquesta negra llavor que dia a dia ve germinant, creixent i envaint, a mena d'una espècie de gram negre, el bell camp de la convivència, els afers humans i el seu medi… Ja sabeu de quin cultiu us estic parlant…, si! del cultiu intensiu del formigó a les dependències urbanístiques!

Us demane un favor, ciutadans: que intenteu fer allò que us impedeixen els “amos” d'aquest sistema polític tecnòcrata-capitalista, o siga… Un moment de reflexió!

Observeu, doncs, el vostre voltant físic i digueu-me: és aquest un bon model de ciutat on poder gaudir la vida amb plenitud? Aprofundiu dintre vosaltres mateixos i digueu-me: sou feliços?... Bé, la resposta a aquestes dos preguntes resta necessàriament vinculada a la praxi de la gestió política, tanmateix, com és possible que essent la democràcia l'afany popular de governar la nostra pròpia societat, hi ha una gran decepció respecte del que deuria ser el resultat dels nostres desitjos? Doncs perquè no governa la nostra voluntat, sinó el podrit anhel d'atrevits i desvergonyits, de ganduls que serveixen els interessos de quatre pocavergonyes!

Oh, Soló, instaurador de la democràcia, amic del poble! Que la teua llei acompanye la veritable justícia enviant a l'Hades tenebrós tota aquesta càfila de deslleials i perversos que obren pèrfidament!

La nostra societat, homes i dones del dem d'Artemísia, ha tocat fons! No cal dir que vivim un món injust, i un xicotet exemple que dona suport a aquesta afirmació en són tots aquestos tristos esdeveniments polítics que han commogut les vostres consciències. I és que per la boca d'aquests polítics son anunciades bones intencions en nom d'una política social, econòmica i mediambiental transparent, equilibrada, respectuosa i constructora de qualitat de vida, però, per les deesses! Aquestes paraules no eixen del cor, sinó que son llançades descaradament per esquàlides llengües a l'espai des de la hipocresia que amaga els bruts pressupostos d'aquells que financen la casa política i que per aquestos conreus no son altres que els grans magnats capitalistes del formigó! Febus, Apol·lo, deus, divinitats! Que els taulells més grans caiguen a sobre dels seus caps! Pel gos que així siga!

Ciutadans! Aquesta oligarquia poderosa actua a partir d'aquesta màxima que els és pròpia: “tot te un preu”, així, compren i utilitzen la “toga càndida” per vestir amb ella la poca vergonya i la insolència d'aquells que els son “eficaços”, i aquests, ínclits veïns, com bé sabeu perquè us considere intel.ligents, aprofitant-se d'aquesta lamentable condició humana per la qual les injúries i falses acusacions són escoltades amb plaer (i més quan la llei ho tolera), es dediquen a desacreditar els pocs polítics nobles i honests que queden i que són naturals enemics d'aquestes rates especuladores del taulell.

Oh, tità Crono, fill del Cel i de la Terra, devora també a eixos fills de la impostura, de la desvergonya i la indignitat! Oh, Trajà, que les teues columnes facen virtuosa justícia tot caient al damunt d'aquestes ànimes iniqües!

Aixì doncs, aquestos dissoluts i incompetents torrapipes i servidors polítics de llurs “amos”, no tenen altra ideologia que aquella per la qual en són gratificats..., ciutadans de la Diana efèsia! us torne a repetir: observeu tot el vostre voltant físic…, cregueu que tot ha estat de franc? No sigueu ingenus! Per la flama d'Hefest que no! Cregueu que aquestos tenen cura de vosaltres? Pels déus que no!
Aquesta colla de ganduls us fa confondre contínuament el que és despreciable amb allò digne de lloança, el que és considerat vituperi amb allò reputat per la integritat…, i sento molt dir-vos que ho aconsegueixen! Ací, davant els vostres nassos teniu a imputats per prevaricació , per corrupció, que triomfen políticament i s'atreveixen a dir: “El poble em dona suport perquè m'ho mereixo”…”El judici popular s'ha celebrat i ens ha absolt amb un excel.lent cum laudem” i… mireu-los, ací són! No se'n van ni amb salfumant! I guanyen eleccions!
Clar! I és que els “amos patrocinadors” estan en tot! Doncs alguns mitjans de comunicació fan miracles glorificant aquestos “líders de la democràcia” que per estar governant generen les notícies, com no! encara que siguen governs espuris! Us ho torne a repetir, ciutadans, aquesta és la seua regla: “tot te un preu”.
Mireu el que us dic, ìnclits ciutadans: aquells polítics que no serveixen altres interessos que aquells que generen el bé comú de la societat, en son crucificats! I baix aquesta creu es congreguen, en nom de l'enveja, l'individualisme i l'ambició hiperbòlica, els reprovadors de l'èxit aliè, els aniquiladors del triomf de persones amb talla política que són ferides, denigrades i abandonades per ordre dels “amos” d'aquest sistema. Allí afilen la desvergonya, Oh, vell Sòcrates! talment com els trenta tirans, aquestos investits amb el geni de l'ordinariesa que enverina la societat amb la seua frívola verborrea, i al seu reclam acudeixen sota els creuclavats, tota la societat de necis, espavilats, atrevits, inclements, ingrats, mamarratxos, pele-les, infeliços, fracassats, pedants i infames posseïdors d'una desoladora esterilitat, tot cridant dicteris dirigits als crucificats i brindant amb cava en tant que els seus “amos patrocinadors” negocien en privat i a la salut del progrés i la democràcia els rèdits de les seues crucifixions.

Oh, Aristòfanes! Fa 2400 anys que Crèmil, home honrat i piadós, era pobre i desgraciat per aquesta condició, i adonat que els polítics i saltamarges eren rics, anà a consultar l'oracle en nom del seu volgut fill per preguntar-li si aquest devia canviar la seua manera d'ésser per tornar-se canalla, delinqüent i pocavergonya total, creient que aquesta actitud era l'únic profitós per viure la vida.
Ciutadans! Som al segle XXI, no us sona aquesta història? Què hem aprés?

Oh, Gorgònies, germanes terribles i espantoses! Esgarrifeu i foragiteu d'aquest món a tota eixa camarilla de capitostos del formigó que estan arruïnant les ciutats i les seues economies tradicionals en favor de les seues butxaques!

Ciutadans de la Diana efèsia! Jo us anime a la revolució, jo us incite a la subversió en nom del demà dels nostres fills! Lluitem tots junts contra aquest càncer depredador dels recursos econòmics dels pobles, de la natura i el medi ambient! Lluitem contra aquesta tribu de poderosos que manen dels pobles, de les ciutats, de les nacions, del món, i que sols els interessa fer créixer els seus podrits diners amb els quals ho compren tot… Tot menys l'estima de les persones com vosaltres, ciutadans! Per aquesta raó, Oh, Ares, déu de la guerra! Doneu-nos forces per lluitar en aquest conflicte, en aquest món sobrat de lleis fetes a mida per a uns quants i mancat de justícia per la gran majoria de la humanitat!