dilluns, 8 de setembre del 2008

SOBRE LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ


Tots podem estar d’acord que la llibertat d’expressió és un dret, encara que moltes vegades semble “el dret a dir el que a un li done la gana sense cap tipus de responsabilitat”, sobretot a l’àmbit polític que, nogensmenys, és on es deuria donar exemple per ser la política qui gestiona la vida social.

En aquestos últims anys la ciutadania, lamentablement, s’ha acostumat a escoltar dels polítics insults, improperis, fal.làcies, oprobis, calumnies, etc., llançats impunement contra l’adversari, però, el més greu de tot és que, sentint la persona (sobretot si aquesta desenvolupa, al marge de la política, una feina pública) atacat el seu honor i integritat, pot passar que havent acudit a la justícia en defensa de la seua dignitat, aquesta ni tan sols haja entrat a valorar les acusacions tot ignorant-les en nom “d’una major dimensió a la llibertat d’expressió en l’exercici de l’acció política”... I açò ha portat com a conseqüència la desvalorització de “la paraula”.

Així doncs, un polític pot prometre qualsevol cosa en campanya electoral decisiva per arribar al poder, ara bé, una vegada aconseguit, si llur promesa no s’ha portat a terme, no passa res! No és delicte ni transgredeix cap llei enganyar i burlar-se de la ciutadania, no és punible, sinó que també respon a aquesta “llibertat d’expressió en l’exercici de l’acció política”.

Quan un polític li diu “fill de puta” a un altre i no passa res, vol dir que la democràcia ha perdut els seus principis i per tant ha degenerat. Però quan aquest infame polític és considerat com “persona exemplar” per una autoritat superior, aleshores podem dir que també s’ha oficialitzat la blasfèmia.

Què podem esperar d’una democràcia on, en nom de la llibertat d’expressió es travessa tot tipus de límit ètic i moral? Sí! La paraula, l’eina dels polítics, sembla que ja no te cap valor, i davant aquesta realitat la societat sent indiferència i no s’espanta de res, ni tan sols de l’oratòria del presumpte “corrupte”, doncs, sorprenentment, les seues vils paraules són traduïdes en vots que el porten al poder una i altra vegada, clar! Ja ho diu la justícia: tot siga per una “major projecció a la llibertat d’expressió en l’exercici de l’acció política”.

Maedéu, quína societat!