Una furtiva llàgrima,
naix dels meus ulls quan et veig,
l'ànima plora dins de mi...
res ja no pot retornar.
Aquell instant etern de dolçor,
aquell instant etern ple d'amor...
Miram i parla'm d'aquells, d'aquells amadors.
Un vell sospir del vostre alé
dintre el meu cor puc sentir,
soc una part del vostre ésser...
però res no, res ja no em fa feliç.
Que torne, feu que torne aquell verger,
que torne, feu que torne el cant d'ocell...
Blau de la mar d'un demà,
demà d'estima, de vida...
Oh! Viure feliç, feliç gaudir...
Vull clamar-vos, clamar-vos...
No vull morir, no vull morir... així.
