dimecres, 31 de desembre de 2008

JA N'HI HA PROU!!



Nosaltres, com a éssers humans que som , observem, discriminem i reflexionem per modelar la nostra idea o convicció personal que tenim respecte de tot fenomen.

Contemplem, doncs, el món. Aprofundim amb el seu model de societat i convindrem que vivim un món injust en la seua dimensió humana, ecològica i mediambiental. L'equilibri vital del nostre ecosistema ha sigut negligit i, en conseqüència, malmés. Sols hi ha una inveterada i indigna raó per la qual trenquem aquesta bella relació font i orige de tota forma de vida: el poder i el diner.
“Els diners com a fi en les nostres vides” és l'axioma d'aquest burocràtic sistema social que ens fan viure. El desenvolupament econòmic com a meta col.lectiva, la seua comesa. Utilitzem els diners per comprar la felicitat i pretenem que aquesta ens corresponga, tanmateix, cada dia que passa ens allunyem d'ella fent-nos més miserables quan més riquesa material volem acumular. Al centre de les nostres vides ja no hostatja l'estima, restant cec l'ull del sentiment.
Així, no sabem estimar la senzillesa dels caràcters, no sabem valorar la saviesa inherent en cada entitat viva perquè hem metal.litzat el nostre cor, hem atrofiat la nostra sensibilitat.
I anomenem qualitat de vida a tota aquesta quotidianitat; parlem de progrés llicenciosament metre malbaratem la nostra trista vida consumptiva; ens creguem realitzats quan la competitivitat ha fet que l'individu triomfe a costa de xafigar l'altre; ens sentim orgullosos i plens de joia quan som premiats per la trivialitat, la superficialitat, lo vil que ha fet que aquesta societat dote de dignitat el destrellat; jutgem el món des de la nostra visió individual i les nostres circumstàncies polítiques, socials i econòmiques: “tot va bé perquè a mi em va bé”, “tot està bé perquè jo ho veig així”… no! tu no ho veus així, sinó que t'ho fan vorer d'aquesta manera!
És el resultat d'un sistema d'ussos regit per l'imperi del capital, contemplat amb ulls comercials i dirigit per mans que ofeguen la vida amb la seua pressió monetitzadora i mercantilista.

Entrem al món polític. Deixem-nos ja d'ideologies, d'enfrontaments, de pugnes. Som al segle XXI. La finalitat de tota política sempre ha sigut el bé comú, arribar a la plenitud de l'ésser humà per viure la veritable felicitat humana.
Però la realitat és una altra. Sembla que ja no és considerat un art gestionar la vida pública… art, plasmar, materialitzar l'espontaneïtat del bé per crear bellesa, bellesa? …Harmonia, pau i serenitat en el diàleg respectuós són les eines d'un polític digne… diàleg? harmonia? Mirem al nostre voltant! Quin tipus de diàleg respectuós s'ha emprat per arribar a aquesta situació? Quin tipus de societat mostra indiferència davant aquestes salvatjades que no respecten ni la vida ni la bellesa d'un medi del qual nosaltres en formem part? Quina classe de polítics són eixos que consentixen, amb les seues actuacions, tota aquesta penúria i calamitat humana i mediambiental?

Però l'individualisme domina la vida pública i social. Autoritat, domini, imperi… són sinònims d'un individualisme que busca el control de tot a través d'aquesta globalització que s'alimenta de l’ambició i la diligència cobejosa amb els negocis, de la velocitat i la rapidesa en el consum sense cap escrúpol humanitari ni ecològic. D'aquesta manera esdevenim víctimes de la vulgaritat, lo anodí, lo ordinari que ens fa ser indolents i insensibles quan ocupem tots els nostres esforços per aconseguir aquest fraudulent estat de benestar vingut per aquestos procedirs.

I des d'aquesta egoista acomodació, els nostres polítics conversen entusiasta i contínuament a favor d'aconseguir un futur millor, però aquest mai no pot arribar simplement perquè ni vivim ni ens deixen viure pel present. Al “sistema” no l'interessa.

La tecnocràcia, instal.lada en el futur, fa que els polítics vegen en la tecnologia la salvació socioeconòmica de certs estats. Estan equivocats.
La insolent indiferència d'aquestos mateixos polítics davant les injustícies i la misèria que pateix la humanitat i el planeta, fa que aquestos es desentenguen tot ignorant que més de la meitat del món viu amb menys de 2 € diaris; que més de 10 milions de xiquets moren de fam cada any; que hi han més de 900 milions de famèlics perquè més del 60% dels pressupostos dels estats desenvolupats al món són invertits en armament, perquè aquestos mateixos estats consumeixen quasi ¾ parts de l'energia del planeta amb els seus 850 milions de vehicles circulant diàriament, amb els seus 40000 vols diaris i amb les seues industries, fàbriques i central hidroelèctriques que espleten contínua i salvatgement els recursos del planeta i, sobretot, perquè les seues polítiques en matèria d'agricultura són àvidament proteccionistes i defensives.

Si, la tecnocràcia està al servei de l'imperi mediaticocapitalista i el seu mercat armamentístic i tecnològic. La globalització i la seua immediatesa mercantil i consumista manté tot aquest “sistema” socioeconòmic on una oligarquia multinacional configura les directrius d'un món conseqüentment més deshumanitzat i insolidari.
La tecnocràcia no te una perspectiva humana. Els polítics que la defensen en aquestes condicions s'equivoquen. La tecnocràcia i els exèrcits són incompatibles amb la democràcia.
Però, per comprendre on són els vertaders valors de la vida, com poder-los agafar, sentir-los, viure'ls, necessitem una bona educació. Sense ella tampoc és possible conviure en democràcia, doncs no arribarà aquesta al fons del nostre esperit.
Som diferents i únics: és primordial una educació per a la diferència, per a la diversitat que embelleix el món i ens uneix per les cultures fent-nos més persones… persones! Amb això som iguals, la relació ens fa viure la igualtat i el respecte, ens fa ésser… persones!

Per què es vol homogeneïtzar tot? Una única norma burocràtica, una única moneda, una única llengua, una única cultura, una única forma de vorer la religió, la llibertat i la pau baix un únic Déu omnipotent que així ho justifique.
Creure en un Déu persona és la blasfèmia més gran que pot rebre la intel.ligència humana, perquè en el seu nom és manipulada i controlada la voluntat de la persona que ja no pot ésser lliure, sinó subordinada a dogmes i doctrines que es volen universalitzar. Déu no és res de tot això, sinó tot el contrari!

Per què no confiem els uns amb els altres? Per què la meua manera d'entendre el món no pot ser compatible amb la d'una altra cultura? Per què no aprenem i ens enriquim mútuament? Per què no aprofitem la saviesa inherent de les cultures en nom d'un món millor? Per què no “homologuem” la ciència dels pobles en nom del respecte a la diversitat i a la vida?
El pla Bolonya és aquí un exemple més d'un món que s'allunya cada dia més de la seua finalitat humana. Es monetitza tot, es mercantilitza tot perquè es te la certesa en un “sistema” que així ho disposa en nom del seu particular progrés, modernitat, avantguarda, prosperitat, qualitat de vida i estat de benestar que també es vol universalitzar.
I davant aquesta certitud cal defensar el “sistema” de l'enemic. Però resulta que l'enemic no és el terrorista, sinó aquell que no pensa de la mateixa manera, aquell que te una altra visió del món, una altra manera d'entendre'l. Per això la seguretat ens envolta: està als carrers, als establiments, als transports, als bancs, a les nostres cases, als nostres treballs.
L'enemic és necessàri, el Leviatan del “sistema” el necessita. Leviatan és la Llei, eixe monstre legal que genera criminals de guerra aclamats com a grans homes d'estat defensors d’una falsa democràcia, garants d'una llibertat i d'una pau abonada per les seues guerres que mai abracen la veritable victòria i mai no porten la pau. Milers i milers d'innocents moren en nom de les seues guerrers preventives.
Ells no son terroristes, ni es mereixen que cap persona els llance les seues sabates. No. La fabricació d'armament tampoc no és un acte terrorista sinó que els terroristes són aquells que trafiquen amb aquestes armes. Per descomptat, no és terrorisme la venda legal o il·legal d'armament entre estats baix la supervisió del Leviatan.
La classe política calla. Ningú no diu res. Tots callen. No s'atreveixen a dir que es deixe de fabricar armament, que desapareguen les institucions militars. Que cap causa en el món mereix una gota de sang i que el diàleg és necessari. També Jesús va parlar amb el dimoni sense cap condició prèvia! (açò caldria fer-li-ho recordar a algun cura hipòcrita d'eixos que van amb el dogma sota el braç).

Però cada dia arriben més pateres, gent que somnia amb un món millor sense sospitar que atraquen en la boca d'un Leviatan que primer va devorar les seues terres i els seus recursos naturals i ara sel's engolirà a ells també. No caben en un món establert i manipulat per l'imperi capitalista, el món de la immediatesa, de la urgència, de la rapidesa i la velocitat creadors d'aquest model de societat de consum, tota una colonització econòmica i social que assassina les cultures i la seua diversitat sota la fèrula de la unicitat, de la uniformitat que dicta aquest Leviatan de la falsa pau, llibertat i progrés.

Ara ens volen fer creure que som en una crisi mundial. Crisi mundial? Miserables!
Quasi ¾ parts del món viu entre la pobresa i la misèria des de fa dècades. La crisi no visita aquesta oblidada gent com tampoc li truca la porta a la banca, ni a les multinacionals, ni a eixos magnats de les finances. La crisi no afecta l'estructura del “sistema” perquè és aquest qui l'ha creada fent caure, per la seua usurera perversió, les seues parets i els seus sostres sobre els caps dels seus amargats moradors occidentals.
Ells manen! I ara ens faran alçar els taulells a la seua pròpia conveniència i amb materials nous, com sempre han fet, i ens diran que l'economia comença a recuperar-se i que el PIB continuarà pujant (el dia que els estats desenvolupats convinguen en reduir el PIB, podrem començar a parlar d'una certa consideració envers el planeta).

Ja n’hi ha prou!

L'única manera per poder transformar aquest món és transformat-nos nosaltres mateixos. La persona, en la seua individualitat, cal que se n'adone de la situació real i faça l'esforç necessàri per poder canviar els seus hàbits. No és fàcil!
Caldrà fer front a aquesta incitació permanent pel consum per part dels mitjans de comunicació, caldrà fer front a l'absol.lutisme teològic, moral i instructor de certes religions i caldrà fer front, amb totes les nostres forces, a eixe despotisme tecnocràtic al qual ens veiem sotmesos a través d'aquest sistema capitalista que ha enverinat la societat, la natura i el medi ambient, responsable de la degradació del planeta.

Necessitem el retorn de l'equilibri socioeconòmic i mediambiental als territoris amb les seues economies primàries. Necessitem persones honestes i intel.ligents que guien, amb la seua saviesa, les societats des de la seua perspectiva humana i amb una visió global.

Eixim doncs, al carrer, i cridem fort i clar contra tota aquesta generació de polítics pocavergonyes servils als interessos del capital, perquè torne la dignitat a la política, perquè torne a ella la persona i no els individus ni els subjectes.

Eixim al carrer i cridem alt i fort contra aquest món tan farcit de lleis i tan mancat de justícia. PAU, LLIBERTAT, RESPECTE I JUSTÍCIA SOCIAL. EIXIM AL CARRER!!