divendres, 30 de gener de 2009

DE LA NEGLIGÈNCIA POLÍTICA



Sols en els últims 6 anys s'han formigonat vora 300 milions de m2 al País Valencià (365.000 cases a la província d'Alacant). Dels seus 470 Km de costa, 315 estan construïts (els promotors ja han esgotat aquest sòl). Més del 25% del sòl agrícola ha estat sembrat de ciment, la superfície de cultiu ha retrocedit en més del 50% des dels anys 80.

Aquesta desaforada política valenciana de ciment i formigó ens ha portat a ser líders en model de desenvolupament insostenible. Davant les més de 15000 denúncies de ciutadans afectats per una legislació poc transparent que transgredeix els seus drets, la Comissió Europea s'ha fet ressò i pretén condemnar Espanya després d'haver vingut a vorer “in situ” aquesta barbàrie capitanejada per uns agents urbanitzadors que no entenen de criteris ni de planificació (allò de les necessitats reals de la població ha esdevingut en un ambigu “interès públic” que alegra les butxaques al privat), i per descomptat, sense cap consideració respecte de l'explotació dels recursos naturals ni l'agressió al medi, contribuint així a accelerar l'erosió i el canvi climàtic.

Seduïts per aquesta dinàmica, s'ha tractat sense cap escrúpol, sense cap tipus de sentiment humanitari ni cultural a molts valencians arrelats a l'agre de la terra. Han entrat a sac a les seues terres en producció, han arramblat en tot, han destrossat les seues vivendes (moltes d'elles masos centenaris) i els han donat quatre xavos per elles (preu rústic), alguns accepten l'almoina d'un pis a preu de VPO, altres s'han vist al carrer desemparats després de fer front a eixos lladres amb trage i corbata acompanyats i protegits per grups de policies nacionals, i tots han hagut de firmar documents de renúncia als drets de reversió en cas que aquell sòl expropiat en nom del progrés es requalificara per a ús residencial (d'aquesta manera alguns es fan milionaris). Aquestos valencians han sigut ferits de mort en l'anima, en allò que representava una forma de vida consuetudinària, una vida vertadera, plena, autèntica, de present, serena... és l'alegria que dona aquesta relació d'estima amb la terra, font de tota cultura. Tanmateix, els més vells, no han pogut resistir molts anys aquesta iniquitat en les seues animes... els grans mitjans de comunicació ignoren i callen.

Europa informa i denúncia davant tot aquest despropòsit i com a resposta els nostres polítics s'uneixen per a dir que la norma urbanística valenciana respecta tota la legislació europea i que, a més a més, davant l'actual crisi, promouran la reactivació de la construcció en nom del creixement i la prosperitat (efectivament, després de carregar-se els demés recursos econòmics ja no hi queda pràcticament res més), declaracions que han animat diferents associacions de constructors i afins de diverses poblacions a unir-se per fer front a aquesta situació (imaginem-nos les seues proposicions davant vora mig milió de vivendes buides ara mateix). Clar, aquestos grans constructors i empresaris capitalistes finançadors de partits són els reis de la feina, els perdonavides dels alcaldes i els dispensadors de felicitat, de qualitat de vida i de progrés gràcies a les requalificacions de sòl que van assolant el territori fins esgotar-lo a rebentar de formigó. És aquest el model d'economia que volem? És aquest el model de turisme que volem a pesar que durant els darrers 7 anys s'han vist minvar els seus ingressos? Doncs sembla que, per part d'aquestos personatges tan tecnòcrates que tenim, així és. La declaració de Calvià en la qual s'exposa la necessitat que les zones desenvolupades renuncien al seu creixement il.limitat tot rehabilitant el seu patrimoni natural i estabilitzant a la baixa i amb urgència aquest turisme de masses que agredeix l'ecosistema mediterrani d'una manera irreversible, és també ignorada.

Som en un atzucac sense remei per la incompetència i la ganduleria d'alguns polítics que exerceixen d'advocats d'empreses i empresaris constructors amb llicència per promoure mocions de censura quan veuen perillar els seus interessos en certes ciutats. Aquestes deplorables actuacions ens estan portant a la ruïna socioeconòmica, mediambiental i humana.

De fet, ja estem patint aquest trauma amb totes les de la llei. En aquestos darrers anys hem tingut feina amb bons sous, aquest diner donava alegria, aquesta hilaritat t'invitava a comprar i aquestes inversions es traduïen en préstecs. La felicitat i la bonança d'aquell moment amb la seua consegüent propaganda política, havia suggerit a molts que llur situació no s'acabaria mai. Però tot acte, tota actuació en la vida, depèn de les circumstàncies d'una banda i dels límits de l'altra.
Aquest lucratiu tren empresarial d'alta velocitat al qual continuen muntats molts dirigents, ara mateix no dona opció a canviar de via per reconduir la situació, i, si de cas algú des de dalt d'ell se n'adona de l'error, no s'atrevirà a llançar-se per res del món, doncs ja li és impossible, l'únic que pot fer és continuar dient que aquest és el millor tren del món... fins que s'estavelle.
La ciutat, el resultat cultural més important i dinàmic que ha creat l'acció humana, aquest espai artificial on es procura la convivència d'éssers vius baix un equilibrat model d'hàbitat, ha sigut maltractat, explotat i agredit per acció del lucre al País Valencià.
Aquells que deurien vetllar per la utilització racional de tots els recursos naturals amb el fi de protegir i millorar la qualitat de vida i defensar i restaurar el medi ambient amb el suport indispensable de la solidaritat col.lectiva, aquells que deurien fer valdre amb la seua gestió aquest article 45 de la Constitució pel qual tots tenim dret a disfrutar d'un medi ambient adequat pel desenvolupament de la persona, així com el deure de conservar-lo, aquells, dic, ignoren que grandesa d'un poble reflexa el sentiment i la sensibilitat dels seus pobladors a través de la seua cultura i la seua imatge, per aquesta raó em sento foraster al meu poble.
Mal panorama s'albira després de les intencions proposades pels nostres polítics per fer front a la situació actual... i jo em pregunte: on és la veu del poble valencià?

6 comentaris:

Jaume P. ha dit...

Què trist vorer les nostres muntanyes, el nostre litoral i els nostres camps... donen ganes de plorar. Turisme? Efectivament, portem anys perdent ingressos turístics. S'ha massificat tot i hem destrossat tot, no sols patrimoni natural, sinó industrial, agrícola i històric. Quína classe de polítics tenim? Clar, per aquesta raó passen les mocions de censura i els polítics honestos i amb idees clares són decapitats. No tinc clar com acabarà tot açò, però no pinta gens bé.

Anònim ha dit...

¡Viva el hormigón! Nuestros políticos tienen la cara como el cemento.

Anna M. ha dit...

Avui per casualitat he anat a parar davant la foto del teu perfil, m'ha cridat l'atenció i m'ha agradat el que hi deia, de manera que m'he passejat pel blog i també m'ha agradat molt i he pensat: "enviaries comentaris a cadascun dels textos" però m'ha passat l'estona llegint.
M'he mirat el meu correu i m'havien enviat això que poso i he pensat en vostè o tu( com que tot això de internet és tant impersonal no sé massa què fer servir...)
Gràcies pels seus escrits. Espero que més d'una vegada vagin a parar en algun mitjà de comunicació.


"Realmente hay un pequeño problema en la distribución de la riqueza'


Haciendo un pequeño calculo lo vamos a poner mucho mas sencillo y mas cercano a los españoles.


El estado español ahora que hay crisis unta a los bancos con 30.000 millones de euros q salen de los bolsillos de los españoles.

El Estado comprará 30.000 millones de deuda a la banca para evitar el colapso financiero.

España en estos momentos su población es de 46.063.511 habitantes, según datos del padrón municipal de 2008.

HACEMOS EL CALCULO.


30.000.000.000 euritos / 46.063.511 habitantes = 652,18 millones de euros PARA CADA ESPAÑOL


652,18 millones de euros = 108.261 millones de pesetas por cada habitante en ESPAÑA

TENIENDO UNA MEDIA DE 4 PERSONA CADA FAMILIA= 2.500,72 MILLONES DE EUROS POR FAMILIA


415.119,52 MILLONES POR FAMILIA, MIRA CON ESO SI QUE PODRIAMOS PAGAR LA HIPOTECA.

ESTA ES LA CRISIS.


VALE YA DE TOMARNOS EL PELO

SE ESTAN RIENDO DE NOSOTROS

Y NOSOTROS NO HACEMOS NADA?


Com és que no movem el cul ? només ens desfogarem passant-nos aquest text per correu ?
Què faries tu ?

Anna M. ha dit...

"retiro lo dicho" ara m'ha arribat un correu d'una amiga que ho controla tot i diu que s'ha de treure la paraula milió de cada número per tan la cosa no és tant forasenyada encara que igualment greus les repercussions d'un mal repartiment de les riqueses.

Lluís Ronda ha dit...

Hola Anna, no són 30.000 sinó 50.000 milions d'euros de l'Estat al "rescat" dels bancs, eixos usurers que fan negocis amb els nostres diners de la menera més indecent que hi ha, com per exemple invertint en fàbriques de armament i que ara estàn aigua al coll gràcies als més de 250.000 milios d'euros de deute de les immobiliàries (quànta avarícia d'uns i altres)... t'imagines on aniràn a parar aquestos diners de l'Estat?

Lluís Ronda ha dit...

I gràcies, Anna Maria, per la teua atenció i per les dades que m'has enviat. Adéu.