divendres, 11 de gener de 2008

RES

Tinc un esquinç al cor,
temps fa.
Ni a tu ni a l'altre acuse,
ni allò ni açò en et culpa,
tot i res... la vida, potser.

Plors i rialles dels sentiments...
bellesa en la dolçor,
desencís en l'amargor,
així creus tu,
raó i enteniment,
consciència, inconsciència... res eres tu.

Coneixes la bonhomia,
saps del malejar.
Pau en la bondat,
desfici en la maldat,
així creus tu.
Seny i conducta,
veritat i justícia,
consciència, inconsciència... res eres tu.

Emocions del dia i de la nit,
il.lusions de la utopia i el l'esdevenir,
així creus sentir.
Somni i realitat,
fets i paraules,
consciència, inconsciència... res eres tu.

Per què no somnies bé?,
doncs així creus somniar,
no és aquest el teu somni!
matèria i esperit,
esperit i ànima,
consciència, inconsciència... vida.

Món: mainada de taboles i saraus,
malalt estàs sense metge.
Pacient espere l'horabaixa de la vida
per esdevenir-me taciturn,
i allí, des d’aquell silenci diré:

Tinc un esquinç al cor,
al cor de l'ànima!
Essència de la vida aquí,
d'allà, de vosaltres... res!